1. INTRODUCCIÓ:
1.1. Introducció: Al S. XVII van mantenir 3 idees bàsiques que eren monarquia absoluta , societat estamental i societat senyorial agrària
2. Creixement econòmic i desenvolupament burgès
2.1. En el segle XVIII no van haver tantes gerres com als segles passats i això va afavorir el creixement econòmic i demogràfic
2.2. Creixement econòmic: desenvolupament agrícola i manufacturer
2.2.1. conreu de noves terres, introducció de nous conreus i noves tècniques.
2.2.1.1. Nous sistemes de producció
2.2.1.1.1. feina a domicili
2.2.1.1.2. les manufactures
2.3. Comerç Triangular
2.3.1. El comerç triangular consisteix en el tràfic d'esclaus africans enviats a Amèrica a treballar de manera infrahumana.
2.3.1.1. Les destinacions on principalment portaven als esclaus eren: al Carib, a Brasil i a les colònies angleses d'Amèrica del nord.
2.3.1.2. Les matèries primeres anaven a Europa i els artesans les convertien en productes venuts a colònies d'Amèrica o per Europa .
2.3.1.2.1. Els seus beneficis van enriquir mercaders, banquers i prestadors
2.3.2. La puixança del capital i de la burgesia
2.3.2.1. noves formes productives i l'expansió del comerç
2.3.2.1.1. Aquest canvi va provocar la crisi de l'Antic Règim, un sistema econòmic i social basat en la propietat territorial com a font de riquesa i de privilegis socials.
3. Els sistemes parlamentaris
3.1. Sistemes parlamentaris de Gran Bretanya i Estats Units
3.1.1. A gran Bretanya van limitar el poder del rei i van reforçar el del parlament.
3.1.2. Als Estats Units és va consolidar una república basada en la constitució i els drets dels ciutadans.
3.2. Monarquia parlamentària a Anglaterra
3.2.1. A Anglaterra el poder reial estava limitat a les dues cambres del parlament la dels "Lords" i la dels burgesos que representaven als ciutadans.
3.2.1.1. Durant el segles 18 van establir:
3.2.1.1.1. Separació de poders
3.3. La independència dels EUA
3.3.1. Primera insurrecció colonial contra una metròpoli.
3.3.1.1. Declaració d'Independència dels EUA que expressava els deures dels governs de respectar els drets inalienables del poble
4. Les etapes de les revolucions
4.1. Monarquia constitucional
4.1.1. Impulsada per la burgesia moderada, elegir un parlament per sufragi i establir una constitució
4.2. República social
4.2.1. La burgesia va proclamar la republicà i va emprendre una transformació de la societat. És va redactar la declaració dels drets humans i del ciutadà
4.3. República conservadora
4.3.1. La burgesia moderada arriba al poder i implanta el liberalisme. Napoleó Bonaparte va fer un cop d'estat que va acabar amb aquest període.
5. Restauració, liberalisme i nacionalisme
5.1. L'Europa de la Restauració
5.1.1. Els vencedors de Napoleó es van reunir l'any 1815 al Congrés de Viena, per restaurar l'absolutisme monàrquic
5.1.1.1. Rússia, Prússia i Àustria es van repartir l'imperi Napoleònic
5.1.1.1.1. Creen la Santa Aliança
5.2. Liberalisme
5.2.1. Sistema polític que ha de garantir els drets i llibertats de les persones. Propugnen:
5.2.1.1. Sistema representatiu (Parlament)
5.2.1.2. Divisió de poders
5.2.1.3. Dreta a la propietat privada
6. Conseqüències de la revolució
6.1. Es va eliminar la monarquia absoluta, sistema econòmic feudal i la societat estamental.
6.2. Principis de la il·lustració
6.3. Sobirania no reacia en el rei, i recau en el el ciutadans i tot és regia a través de la constitució
6.4. Creament d’un nou sistema econòmic, que durà al capitalisme modern, reconeixement de la propietat privada
6.5. Procés de canvi, s’estrendre la influència per Europa i el món.
7. A Europa el segle XVIII va haver-hi un moviment intel·lectual i va ser impulsat per la burgesia
8. La revolució francesa
8.1. Causes
8.1.1. Economiques
8.1.1.1. Crisis financera: Causada per la guerra dels set anys
8.1.1.2. Despeses de l'estat: Els nobles van gastar en luxe, l'exèrcit...
8.1.1.3. Collites dolentes: Aquest fet va provocar l'augment de preu de certs productes com el pa
8.1.2. Socials:
8.1.2.1. La noblesa: s'oposaven a reformes econòmiques que els obligaven a pagar impostos
8.1.2.2. La burgesia: volia ocupar el lloc polític de la noblesa, és van valdre de les classes populars
8.1.3. Político ideològiques:
8.1.3.1. La il·lustració: Idees que proporcionaren la base ideològica.
8.1.3.2. Independència de EUA: va demostrar quer era possible dur a terme les idees.
9. La piràmide estamental
9.1. Privilegiats
9.1.1. No paguen impostos
9.1.1.1. Rei, clergat i noblesa
9.2. No privilegiats
9.2.1. Paguen impostos
9.2.1.1. Burgesos, grans emprenedors, pagesos i artesans
10. La il·lustració contra l'Antic Règim
10.1. El pensament de la il·lustració
10.1.1. -La raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món. -El progrés: la raó i la voluntat humana podien transformar la societat
10.2. El Despotisme il·lustrat
10.2.1. monarquies il·lustrades
10.3. Quines noves idees van proposar els il·lustrats?
10.3.1. Àmbit social: es von oposar a la societat estamental
10.3.2. Àmbit econòmic: liberalisme econòmic
10.3.3. Àmbit polític: divisió de poders i creació de una Constitució, amb els drets i deures dels ciutadans.
11. Imperi napolèonic
11.1. Que va comportar:
11.1.1. Evitar el retorn de l'absolutisme.
11.1.2. Va dur a terme reforma administrativa, codi civil, reforma Hisenda i l'ensenyament al 1804 es va coronar Emperador
11.1.3. Va guanyar prestigi per la seva capacitat de derrotar a monarques absoluts, va conquerir gran part d’Europa i va aconseguir el seu major imperi al 1811.
11.2. Caiguda de Napoleó:
11.2.1. Exèrcits napoleònics actuaran com conqueridors i en els territoris ocupats van fer que tinguessin forts sentiments nacionals contra la França Invasora
11.2.1.1. Paradoxalment els ideals de llibertat francesos , es converteixen en suport per a nombrosos països s'oposessin a la presència francesa
11.3. Durant l'imperi:
11.3.1. L’any 1814 va ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.
11.3.2. Al 1815 va tornar però va ser derrotat a Waterloo desterrat a l'illa de Santa Elena i va morir allà al 1821.
11.3.3. França com a tota Europa va tornar a L’Antic Règim
12. Les Revolucions de 1820
12.1. El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni les aspiracions nacionals.
12.1.1. El liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d'oposició. Allà on va triomfar, van significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics liberals.
12.2. La primavera dels pobles 1848
12.2.1. El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat, en molts territoris, de l'expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures
12.2.1.1. Tot això va provocar que molts països volien independitzar-se