1. Precedents Segle XIX
1.1. Polítics
1.1.1. Guerra del Francès
1.1.2. Guerres Carlines
1.1.3. Pronunciamientos
1.1.4. Inici de la Guerra de Cuba
1.1.5. Sexenni democràtic (1868 - 1874)
1.1.5.1. Monarquia parlamentaria d'Amadeu Savoya
1.1.5.2. 1a República: Durarà 10 mesos i tindrà 4 presidents
1.1.6. Aparició del nacionalisme català
1.2. Econòmics
1.2.1. Endarreriment d'Espanya en relació a Europa
1.2.2. Economia latifundista
1.2.3. Revolució industrial focalitzada en Catalunya i el País Basc
1.2.3.1. Provoca conflictes entre l'estat espanyol i Catalunya
1.2.4. Creació de partits polítics catalans que advocaran per l'industrialització
1.2.4.1. Precedent del catalanisme polític
1.3. Socials
1.3.1. Explotació laboral tant al camp com a les ciutats
1.3.2. Aparició d'ideologies pròpies del moviment obrer
1.3.2.1. Revoltes que busquen acabar amb la precarietat laboral
1.3.3. Arribarà el Marxisme a Espanya
1.3.3.1. A Catalunya l'anarcocomunisme guanyarà molta importància
1.3.3.1.1. Aquesta és una branca molt violenta que defensa les accions de tipus terrorista contre els opressors
1.3.4. Cadena d'acció-reacció que provocarà una escalada de la violència entre els anarquistes i l'estat espanyol
1.3.5. Revoltes espontànies anomenades bullangues
1.3.5.1. Aquestes revoltes seran durament reprimides per part dels militars de l'estat
2. Forces polítiques excloses del sistema
2.1. Carlistes
2.1.1. Comença al segle XIX, quan mor Ferran VII. El rei d'Espanya mor sense descendència masculina. Només tenia una filla anomenada Isabel
2.1.2. En aquell moment hi havia una llei sàlica que impedia a les dones ser reines d'Espanya
2.1.3. Abans de morir, Ferran substitueix la llei sàlica mab la llei pragn,àtica, el que permetria que Isabel governés el país
2.1.3.1. Això no li va agradar al germà de Ferran, Carles VII. Qui heretaria el tro si no fos per la nova llei pragmàtica
2.1.4. Quan Isabel hereta el tro, els Carlins iniciaran les anomenades Guerres Carlines
2.1.5. Amb el temps, els Isabelins passaran a ser anomenats alfonsins, aquest grup guanyarà la guerra i provocarà una divisió del moviment carlista
2.1.6. Durant el segle XIX a Espanya encara s’està produint la lluita entre els absolutistes, els quals recolzen als carlins, i els liberals, els quals recolzaran als isabelins
2.1.7. Els carlins són ultraconservadors, ultracatòlics i defensors de la tradició medieval. Donaran suport a l’absolutisme i, per tant, a la dictadura franquista.
2.1.8. Els carlins defensaran els furs
2.1.8.1. Lleis que s’apliquen en territoris determinats del país, aquest territoris són Catalunya, País Basc i algunes parts d’Aragó. Això farà que els Carlins tinguin un gran suport en aquestes regions.
2.1.9. A nivell social tenen el suport de l’església, de la noblesa i de les classes altes. També tenen el suport d’algunes classes mitjanes rurals. Durant la restauració es reagruparà el moviment sota el mandat de Nocedal i Pidal formant el partido tradicionalista.
2.2. Republicans
2.2.1. Durant el sexenni democràtic han aconseguit instaurar una república. La destrucció d’aquesta república provoca una divisió interna del bàndol dels republicans.
2.2.2. Amb el nou sistema de poder els hi és impossible accedir al poder. Però a diferència dels partits dinàstics, ells si que tenen una base social i una organització ben estructurada.
2.2.3. Al 1890 crearan Unión Republicana a partir d’unes modificacions al moviment de la restauració, el que permetrà el sufragi universal masculí. Això farà que els republicans adquireixin molts punts a les eleccions.
2.2.3.1. Tenen el suport de la petita burgesia, de les classes mitjanes i de les classes populars urbanes.
2.2.4. Part del moviment obrer donarà suport al moviment republicà, però temps més endavant defensaran els seus propis ideals i s’adheriran a partits obrers com el PSOE.
2.2.4.1. Aquest partit polític es dissoldrà degut a discrepàncies internes (Unión Republicana).
2.2.5. Federals
2.2.5.1. Republicanisme federal, seran partidaris d’una Espanya federal. Tindran molta força a Catalunya degut al sentiment diferencial de la resta de l’estat.
2.2.5.2. El líder serà Pi i Maragall
2.2.6. Centralistes
2.2.6.1. Partidaris d'un partit centralista unitari
2.2.6.2. El líder serà Salmerón
2.2.7. Progressistes
2.2.7.1. Són els partidaris de l'acció violenta i revolucionària per tal d'arribar al poder. Són el grup més radical
2.2.7.2. El lider serà Ruiz Zorrilla
2.2.8. Possibilistes
2.2.8.1. Seran la contrapart dels progressistes, es basaran en participar en el sistema amb la major representació possible
2.2.8.2. Estaran liderats per Castelar
2.3. Moviment Obrer fins 1898
2.3.1. Socialisme
2.3.1.1. Al igual que a la resta d’Europa, a Espanya arriben dues tendències principals, el socialisme i l’anarquisme
2.3.1.2. A finals del segle XIX es creen les primeres associacions socialistes i, en especial el PSOE, fundat per Pablo Iglesias.
2.3.1.3. El PSOE en els seus orígens és un partit obrer i revolucionari, el seu objectiu és establir un sistema marxista.
2.3.1.3.1. Com que això no serà possible, lluitarà perquè s’aprovin drets bàsics com el dret de reunió, de manifestació, el sufragi universal, regular l’horari regular o prohibir el treball infantil.
2.3.1.4. Pablo Iglesias funda també la UGT, el sindicat del treballador espanyol. El PSOE creixerà enseguida i tindrà un gran nivell d’influència a Madrid, País Basc i Astúries.
2.3.1.5. L'òrgan de premsa del PSOE serà "El Socialista"
2.3.2. Anarquisme
2.3.2.1. L’anarquisme triomfarà molt en unes regions determinades d’Espanya, a Catalunya i a Andalusia.
2.3.2.2. La primera fase de l’anarquisme és l’anarcocomunisme, que coincidirà amb la primera etapa de la restauració borbònica.
2.3.2.3. L’anarquisme consisteix en provocar atemptats i accions terroristes contra els grups de poder que exploten al treballador: l’església, la burgesia i l’estat.
2.3.2.3.1. Davant d’aquestes accions, al govern espanyol respondrà amb una gran repressió, aquest fet provocarà una escalada de violència entre anarquistes i l’estat.
2.4. Nacionalistes
2.4.1. El nacionalisme és una construcció social pròpia del segle XIX. Això es va fer per tal que els ciutadans seguissin les lleis de l’estat amb més facilitat, si et sents part d’un col·lectiu, és més fàcil que segueixis les lleis imposades.
2.4.2. Catalanisme Polític
3. Restauració Borbònica
3.1. Objectius del sistema
3.1.1. Tornar a integrar la reialesa borbònica al front del govern espanyol
3.1.2. Aquest sistema és impulsat per les elits conservadores per buscar estabilitat política social i econòmica
3.1.2.1. El segle passat havia posat en perill els seus privilegis, ja que va ser molt convuls en tots els aspectes
3.1.3. Voler acabar amb la constant actuació de l'exèrcit en la política
3.1.4. Volen evitar l'ascens al poder de les classes populars, és a dir, de la democràcia
3.2. Com s'aconseguirà complir aquests objectius?
3.2.1. Restauració de la dinastia dels Borbons sota el mandat del rei Alfons XII
3.2.2. El rei tindrà poder real, actuarà com a àrbitre de la vida política
3.2.3. El rei decidirà el cap de govern i compartirà el poder legislatiu juntament amb les corts
3.2.4. El rei garantirà el torn pacífic
3.3. Constitució 1876
3.3.1. Molt conservadora i antidemocràtica
3.3.1.1. Adopta alguns elements d'una constitució democràtica com la separació de poders o la sobirania nacional, encara que aquesta sobirania es redueix només als homes rics ja que el sufragi és censatari
3.3.2. Molt de poder per a la corona, el qual és compartit amb les corts
3.3.3. Aquesta constitució estipula que la religió oficial d'Espanya és el Catolicisme
3.3.4. Tot i que la constitució recull un seguit de drets i llibertats per als espanyols, a la pràctica no es compleixen
3.4. Bipartidisme (Partits dinàstics)
3.4.1. Només hi ha la possibilitat que dos partits guanyin les eleccions
3.4.1.1. Això és degut a una flagrant manipulació electoral duta a terme per l'estat espanyol
3.4.2. Els dos partits són el conservador (Cánovas del Castillo) i el liberal (Sagasta)
3.4.3. Són partits fromats per les elits de la societat, no tenen cap tipus de base social
3.4.4. No hi ha pràctiment cap diferència entre els dos partits
3.4.4.1. Existeixen petites diferències en qüestió de religió, drets i llibertats.
3.4.5. Entre els dos partits existeix un pacte tàcit que estipula que no es dificultaran la feina aprovant lleis que perjudiquin a l'altre
3.4.6. Torn pacífic
3.4.6.1. L'alternança entre els dos partits dinàstics ve donat pel torn pacífic.
3.4.6.2. Fins a aquest moment, sempre que hi havia una crisi hi intervenia l'exèrcit amb un pronunciamiento
3.4.6.3. Ara, en canvi, en moments de crisi el govern dimiteix i passa a governar l'altre partit dinàstic
3.4.6.4. Això s'aconseguiex manipulant les eleccions
3.4.7. Manipulació electoral i caciquisme
3.4.7.1. Un cacic és un personatge que, sobretot en zones rurals, té un gran nivell d'influència política i econòmica
3.4.7.2. Per a dur a terme la manipulació electoral, la figura del cacic serà essencial
3.4.7.3. Abans de començar les eleccions ja es coneixen els integrants del nou govern
3.4.7.3.1. El president del Govern envia mitjançant el ministre del govern els ministres que han de ser escollits
3.4.7.3.2. Després, aquest comunica al cacic el nombre de vots necessàris per a que surtin escollits els encasellats
3.4.7.3.3. Els cacics s'encarreguen de fer que s'aconsegueixin els vots necessaris
3.4.7.4. A aquest fet se li ha d'afegir el tipus de sufragi de l'època, el qual era censatari. Només els homes rics podien votar
4. Catalanisme Polític (Precedents)
4.1. Catalanisme Polític (Precedents)
4.1.1. Precedents polítics del Catalanisme Polític
4.1.1.1. El primer precedent a nivell polític són els carlins, aquest grup sempre ha estat considerat ultranacionalista i anticatalà, però al segle XIX defensaran lleis diferenciades en cada territori, fet que apropa postures amb els catalans.
4.1.1.2. Les bullangues estan íntimament relacionades amb la instauració de l’estat centralista espanyol.
4.1.1.2.1. També estaven provocades pel descontent popular degut a la crisi econòmica, social, lleves, consum...
4.1.1.3. El precedent més clar del catalanisme polític és el federalisme. Aquest moviment té especial força a Catalunya. Destaquen dos personatges:
4.1.1.3.1. Pi i Maragall
4.1.1.3.2. Valentí almirall
4.1.2. Precedents culturals del Catalanisme Polític
4.1.2.1. A finals del segle XIX el català com a llengua culta està pràcticament erradicat. Aprofitant el moviment del Romanticisme europeu, apareix a Catalunya un moviment anomenat Renaixença, que busca restaurar el català com a llengua culta.
4.1.2.2. A Europa hi ha dos moviments culturals:
4.1.2.2.1. Neoclassicisme:
4.1.2.2.2. Romanticisme:
4.1.2.3. El moviment de renaixença buscarà restaurar el català com a llengua culta i també crear aquest sentiment nacionalista català.
4.1.2.4. La renaixença serà un moviment majoritàriament literari, aquest moviment s’inicia amb l’obra de Carles Aribau “Oda a la Pàtria” (1833).
4.1.2.5. També trobem autors com:
4.1.2.5.1. J. Rubió i Ors: Diario de Barcelona
4.1.2.5.2. Àngel Guimerà: Teatre
4.1.2.5.3. Jacint Verdaguer: Poesía
4.1.2.6. Es volen recuperar esdeveniments culturals com els Jocs Florals (1859). Es desenvolupen altres disciplines com la història o el Folklore.
4.1.2.7. Les obres de la renaixença utilitzen un vocabulari arcaic i medieval. En contraposició a aquest moviment apareixerà la renaixença popular, que buscarà expandir el català en la llengua del poble.
4.1.2.7.1. Aquí destacarà el teatre, les tires satíriques i el cant coral (Josep Anselm Clavé).
4.1.3. Catalanisme Polític (Explicació)
5. Catalanisme Polític (Explicació)
5.1. Catalanisme Polític (Explicació)
5.1.1. En l'inici és un moviment mojoritàriament progressista, però amb el temps la corrent predominant serà la conservadora
5.1.2. El catalanisme polític beu de dues fonts, la conservadora i la progressita
5.1.3. Valentí Almirall prové del federalisme, dins del republicanisme progressista
5.1.3.1. És considerat el pare del catalanisme
5.1.3.2. Valentí ha intentat que a Espanya triomfi aquest federalisme, però ha frecassat
5.1.3.3. A partir d'aquest punt inicia una altra estratègia, defensar els interessos de Catalunya mitjançant el catalanisme polític en comptes del federalisme
5.1.4. Tota la idea política d'Almirall queda recollida en la seva obra "Lo Catalanisme"
5.1.4.1. Això marcarà el full de ruta polític del catalanisme, el qual serà progressista i mai separatista
5.1.5. Valentí Almirall convocarà el primer congrés catalanista, on es parlarà de defensar elements propis de Catalunya, com el dret civil català.
5.1.5.1. El dret civil català serà un codi civil diferenciat de la resta d'Espanya. Actualment està en vigor a Catalunya.
5.1.6. La defensa del dret civil català i la defensa de la llengua catalana seran les constants del moviment catalanista
5.1.7. Després del primer congrés es crea l'organisme per difondre el catalanisme, anomenat Centre Català.
5.1.7.1. En primera instància, aquest organisme és apolític, però en el segon congrés es comença a pronunciar a nivell polític
5.1.8. El memorial de Greuges és un document que el Centre Català enviarà al rei Alfons XII
5.1.8.1. És un recull de totes les lleis que perjudiquen a Catalunya per decisió de l'estat espanyol
5.1.9. El Centre Català és altament heterogeni, aquest fet provocarà el seu futur trencament per culpa de malentesos interns
5.1.10. El catalanisme conservador
5.1.10.1. Després del trencament del Centre Català, el sector més conservador crearà la Lliga de Catalunya l’any 1887.
5.1.10.2. A partir d’aquest moment, la veu cantant del catalanisme polític la portarà el conservadorisme.
5.1.10.3. Ho farà fins al 1931, quan esquerra republicana guanyarà les eleccions.
5.1.10.4. Dins de l'església catòlica, existirà un moviment anomenat Vigatanisme:
5.1.10.4.1. Aquest moviment donarà pas a l'església catalanista
5.1.10.4.2. Els líders d'aquest moviment seran Narcís Verdaguer i Torres i bages, bisbe de Vic.
5.1.10.4.3. Aquest catalanisme eclesiàsctic estarà sempre present en el catalanisme polític
5.1.10.5. La lliga de Catalunya fa un missatge semblant al Memorial de Greuges, el Missatge a la regent
5.1.10.6. La Lliga de Catalunya va dur a terme una campanya a favor del dret civil català
5.1.10.6.1. Aquest moviement es va anomenar campanya pel dret català
5.1.10.6.2. El triomf d'aquesta campanya ca propiciar la creació d'un moviment més gran.
5.1.10.7. Al 1892 es ca crear la Unió Catalana, una associació que pretén integrar tant a grups culturals com a grups polítics.
5.1.10.8. També busquen evitar el centralisme Barceloní, diversificant-se a les comarques catalanes.
5.1.10.9. Aquest grup catalanista va escriure les Bases de Manres (1892)
5.1.10.9.1. Aquest document estableix:
5.1.10.10. Les bases de Manresa estan dividides en dues parts:
5.1.10.10.1. Sobre el poder central
5.1.10.10.2. Sobre el poder regional