1. TEIXIT EPITELIAL
1.1. Format per una o diverses capes de cèl·lules unides entre si, que posades recobreixen totes les superfícies lliures de l'organisme, i constitueixen el revestiment intern de les cavitats, òrgans buits, conductes del cos, així com formen les mucoses i les glàndules.
1.1.1. GLANDULAR
1.1.1.1. Està constituït per cèl·lules especialitzades en la secreció (model de cèl·lula secretora), les que poden estar aïllades o agrupades constituint les glàndules unicel·lulars o multicel·lulars respectivament.
1.1.1.1.1. EXOCRINES
1.1.1.1.2. ENDOCRINES
1.1.2. DE REVESTIMENT
1.1.2.1. Aquell que recobreix la superfície interna i externa dels animals, complint funcions sensitives, de protecció, transport i absorció.
2. TEIXIT CONNECTIU
2.1. És un conjunt heterogeni de teixits orgànics que comparteixen un origen comú a partir del mesènquima embrionari originat a partir del mesoderm
2.1.1. CONJUNTIU
2.1.1.1. La funció primordial és la de la integració sistèmica de l'organisme, és a dir, donar suport, cohesió, separació i servir de medi logístic de comunicació els òrgans i els diferents sistemes que componen el cos.
2.1.2. ADIPÓS
2.1.2.1. Compost d'unes cèl·lules anomenades adipòcits on s'emmagatzema l'energia en forma de greix. A més de servir com a magatzem d'energia, també serveix per aïllar el cos i protegir els òrgans, així com per produir hormones importants en la regulació de la gana.
2.1.3. OSSI
2.1.3.1. Serveixen per a la inserció dels músculs i tendons. Protegeixen els òrgans vitals. Contenen la medul·la òssia vermella o teixit hematopoètic formador de les cèl·lules de la sang. Emmagatzemen diversos minerals, especialment el calci i el fòsfor.
2.1.4. LIMFÀTIC
2.1.4.1. És el component principal del sistema immunitari i està format per diversos tipus diferents de cèl·lules que treballen juntes per combatre una infecció. El teixit limfàtic i el sistema immunitari també poden participar en la lluita contra alguns tipus de càncer.
2.1.5. HEMATOPOÈTIC
2.1.5.1. És el responsable de la producció de cèl·lules sanguínies. Hi ha teixit hematopoètic a la melsa, als ganglis limfàtics, a l'estafa i, fonamentalment, a la medul·la òssia vermella, el centre hematopoètic més important de l'organisme.
2.1.6. SANGUINI
2.1.6.1. La sang és un fluid que circula a l'interior dels vasos sanguinis. La seva alta complexitat ha fet que sigui considerada com un teixit conformat per diversos tipus de cèl·lules que flueixen lliurement en una matriu de líquid anomenat plasma.
2.1.6.1.1. Entre les principals comeses del teixit sanguini hi ha el de transportar oxigen des dels pulmons; i també els nutrients que s'han generat al sistema digestiu a la resta de cèl·lules del cos
2.1.7. CARTILAGINÓS
2.1.7.1. És un tipus de teixit connectiu especialitzat, elàstic, mancat de vasos sanguinis, formats principalment per matriu extracel·lular i per cèl·lules disperses denominades condròcits. La part exterior del cartílag, anomenada pericondri, és l'encarregada de brindar el suport vital als condròcits.
3. TEIXIT MUSCULAR
3.1. És un tipus de teixit connectiu e specialitzat, elàstic, mancat de v asos sanguinis, formats principalment per matriu extracel·lular i per cèl·lules disperses denominades condròcits. La part exterior del cartílag, anomenada pericondri, és l'encarregada de brindar el suport vital als condròcits.
3.1.1. ESTRIAT
3.1.1.1. Compost per fibres llargues envoltades per una membrana cel·lular: el sarcolema. Aquestes fibres musculars són cèl·lules allargades, que contenen múltiples nuclis cel·lulars, i on s'observa, en veure-les a través d'un microscopi, estries longitudinals i transversals, que mantenen el mateix gruix en tota la seva extensió, i més llargues que les del múscul llis.
3.1.2. LLIS
3.1.2.1. Es compon de cèl·lules importants en forma de fus, anomenades leiomiòcits, cèl·lules músculars llises o fibrocèl·lules de Kölliker, en honor al seu descobridor. Manquen d'estries transversals encara que mostren lleugerament estries longitudinals. El múscul llis es localitza a diferents òrgans, entre ells l'esòfag, l'estómac, l'intestí, els vasos sanguinis, l'úter i la bufeta urinària.
3.1.3. CARDÍAC
3.1.3.1. El miocardi (el meu: múscul i cardio: cor) és el teixit muscular del cor, encarregat de bombar la sang pel sistema circulatori mitjançant la seva contracció. És estriat i el seu moviment és involuntari.
4. TEIXIT NERVIÓS
4.1. És un teixit especialitzat la unitat funcional del qual és la neurona.
4.2. Les neurones tenen receptors especialitzats per percebre diferents tipus d'estímuls ja siguin mecànics, químics, tèrmics, etc. i traduir-los en impulsos nerviosos que el conduiran als centres nerviosos.
4.2.1. AXÓ
4.2.1.1. És una fibra nerviosa que permet transmetre els senyals elèctrics entre les neurones. L'axó té moltes terminacions nervioses que es connecten amb moltes neurones alhora. Els nervis estan formats per axons.
4.2.2. DENDRITES
4.2.2.1. Són les fibres nervioses duna neurona, que reben els impulsos provinents des daltres neurones. Els espais entre un axó i una dendrita es denominen «espai sinàptic» o esquerda sinàptica.
4.2.3. COS CEL·LULAR O SOMA
4.2.3.1. És la part esfèrica de la neurona que conté el nucli. El cos cel·lular es connecta a les dendrites, que porten informació a la neurona, ia l'axó, que envia informació a altres neurones. Quan es rep informació d'una altra neurona, les dendrites passen el senyal al cos cel·lular.