1. Música coral
1.1. La música coral té dos llenguatges
1.1.1. La música (s'expressa mitjançant el so i el temps)
1.1.2. El literari (s'expressa a través de la paraula en poesia)
1.2. El director utilitza un llenguatge: el llenguatge corporal del gest
1.2.1. I fa servir el cos, l'espai i el temps
1.3. Tots tres llenguatges s'han d'unir en:
1.3.1. L'expressió de les emocions
1.3.2. Conceptes
1.3.3. Idees
1.3.4. Històries
1.3.5. Vivències
1.4. El cant coral és també relació en el moment de realitzar-se: autor, director, cor, públic
1.4.1. Es crea una vivència comuna que acaba donant sentit al cant coral
1.5. És un fenomen de relació i això no es pot perdre mai de vista com un dels objectius finals
1.5.1. Gràcies a l'obra, és la relació entre llenguatges i persones
1.5.2. Aquesta expressió comuna de recreació d'una cançó, ens fa persones més creatives, més socials
1.6. Dirigir és conduir la relació
1.6.1. Dirigir és proposar i per proposar i triar una obra adequada, s'ha de conèixer
1.6.1.1. Conèixer l'obra
1.6.1.1.1. Les dificultats
1.6.1.1.2. Les possibilitats expressives
1.6.1.1.3. Què ens diu
1.6.1.1.4. Com ho diu
1.6.1.2. Conèixer el cor
1.6.1.2.1. Les limitacions del cor
1.6.1.2.2. Les limitacions pròpies
1.6.1.3. Conèixer el públic
1.6.1.4. Conèixer l'ocasió del concert
1.6.2. Cal saber molt bé com volem interpretar l'obra per aconseguir la proposta i els objectius esperats
1.6.3. La direcció provoca una reacció en el cor i aquesta porta una reacció del director
1.6.4. Ha d'existir un feedback
1.7. L'obra
1.7.1. És l'objecte sonor que ens permet fer la relació, l'objectiu immediat
1.7.2. Cal conèixer a fons l'obra
1.7.2.1. El més important és saber què ens diu i com ho diu (si és possible, també el perquè), tant a nivell de text com de música
1.7.2.2. Conèixer l'obra i analitzar-la ens fa veure les dificultats i saber les capacitats expressives per poder planificar un bon assaig, tenir una interpretació adequada i coherent
1.8. Preparació de l'assaig
1.8.1. Ha de tenir en compte les limitacions dels nens, del temps, d'infraestructura...
1.8.1.1. Així com les dificultats i les capacitats de l'obra per assolir els objectius
1.8.2. Assajar és transmetre la imatge que tenim de l'obra i fer que els intèrprets se la facin seva
1.8.2.1. Amb els recursos i mitjans necessaris per a assolir l'objectiu previst
1.8.3. Fer que busquin la interpretació tots junts
1.8.3.1. D'aquesta manera els fem participar i els comprometrem en la interpretació
1.8.3.2. Duem a terme la formació del criteri artístic
1.9. L'assaig
1.9.1. És el treball d'aprenentatge de l'obra en recerca de la interpretació per la que hem optat
1.9.2. No podem oblidar la finalitat expressiva, però la no expressió també és expressió
1.9.3. Tot el treball estarà en funció d'una cosa, l'expressió i la comunicació
1.9.3.1. És molt important poder mostrar, comunicar, expressar el que s'ha treballat - viscut
1.10. El concert
1.10.1. És el moment on tot s'unifica
1.10.2. Cor i director han d'anar alhora en una experiència comuna, l'obra
1.10.2.1. La comparteixen amb el públic i fa de pont amb l'autor
2. El gest de direcció
2.1. És un llenguatge que està en funció de l'expressió dels altres dos llenguatges (música i paraula)
2.1.1. El gest és el que ha de concretar la interpretació comuna, per tant, ha de ser clar, concís, unívoc i expressiu
2.2. Principis bàsics
2.2.1. Principi de l'anticipació
2.2.1.1. Cal anticipar per poder donar temps a la reacció als canvis: entrades, dinàmiques, finals, articulació i, sobretot, de tempo.
2.2.1.2. Si el director no anticipa, el cor no pot reaccionar a temps
2.2.1.3. És bàsic per a la precisió
2.2.2. Principi de la diferenciació
2.2.2.1. Com més diferenciem, més clara serà la lectura de gest i com més simple i visible sigui aquesta diferència, més fàcil d'entendre el gest
2.2.2.1.1. Cal precisió, ja que és imprescindible per a l'expressió
2.2.2.2. S'articula en binomis
2.2.2.2.1. D'espai: alt - baix; ample - estret; endavant - darrere; gran - petit; obert - tancat
2.2.2.2.2. De moviment: moviment - no moviment; gravetat - no gravetat; rodó - angular; línia - punt; vertical - horitzontal; ràpid - lent; continuïtat - discontinuïtat
2.2.2.3. Responen als binomis d'expressió: ff-pp; allegro - lento; legato - estacato; cresc. - decresc.; tensió - distensió (de fraseig i harmonia); clar - fosc
2.2.3. Principi de la univocació o univocitat
2.2.3.1. Cal no donar informació contradictòria perquè només es pugui interpretar d'una manera
2.2.3.1.1. Per obtenir-ho, cal fer una depuració del gest eliminant tot el que no és necessari i sense significat per a l'obra
2.2.4. Principi d'optimització
2.2.4.1. Cal economitzar els recursos de gest per guanyar capacitat expressiva
2.3. El cos
2.3.1. És el vehicle del gest. Cada part ens pot servir per a dirigir
2.3.1.1. Hem de conèixer les nostres limitacions corporals i capacitats expressives
2.3.2. Cara
2.3.2.1. És la que expressa més bé els sentiments i les emocions, i és com la llum que il·lumina el gest
2.3.2.1.1. Ha de donar el to de llum necessari per tal que el gest agafi l'expressió final
2.3.2.2. El director ha de poder veure tot el cor i ha de fer l'esforç de mirar els ulls
2.3.3. Mirada
2.3.3.1. Ens relaciona amb qui dirigim
2.3.3.2. És molt útil per donar les entrades
2.3.3.3. Ens diu per a qui és el gest concret que estem fent o anem a fer
2.3.3.3.1. Anticipar
2.3.4. Boca
2.3.4.1. Ens pot ajudar en les dificultats del text (articulació, memòria...)
2.3.4.1.1. Cantar pel cor, no amb el cor
2.3.5. Parla
2.3.5.1. És la que condueix i dona ritme a l'assaig
2.3.5.2. Ha de ser clara en la pronúncia i en l'exposició
2.3.5.3. Ha de mostrar sempre respecte
2.3.6. Mans
2.3.6.1. Són les que modelen el so
2.3.6.2. S'han de moure amb precisió per a conduir el fraseig i els polsos, entrades, matisos
2.3.6.3. Han de mostrar l'energia necessària per a expressar la música
2.3.7. Cames
2.3.7.1. Són el suport a l'actitud
2.3.7.2. Ens donen la força, l'estabilitat i la centralitat adequada davant del grup
2.3.7.2.1. També sosté i expressa la nostra actitud i seguretat
2.3.8. Braços
2.3.8.1. Són el mitjà de transimissió d'energia cap a les mans
2.3.8.1.1. També d'expressió i d'articulació del pols (espatlla, colze i canell)
2.3.9. Cos
2.3.9.1. Ha de mostrar una actitud oberta cap al cor
2.3.9.2. Saber estar i ha d'acabar de donar credibilitat a l'expressió
2.4. La posició
2.4.1. Ha de ser neutra per a poder diferenciar després altres posicions
2.4.1.1. La posició neutra és amb les mans a l'alçada dels colzes i la punta dels dits, canell i colze formant una línia recta i horitzontal
2.4.1.2. Movent l'avantbraç lateralment i horitzontalment marcarem la línia homòfona
2.4.1.2.1. És la línia on hi hauran tots els temps
2.4.1.2.2. Aquesta línia es pot moure per necessitats expressives amb un moviment sobtat expressant un canvi sobtat i captant l'atenció
2.4.1.3. Abans de començar, cal captar l'atenció del cor amb la mirada i el gest d'atenció
2.4.1.3.1. Gest aturat a la línia homòfona, però mantingut amb una actitud oberta i activa per generar ganes de participar
2.5. El moviment
2.5.1. És el que ha de conduir l'ordre del temps i el de l'expressió
2.5.2. Dos tipus de moviment
2.5.2.1. Moviment lineal o continu
2.5.2.1.1. Transforma en el mateix moment que està sonant la música per conduir les frases
2.5.2.2. Moviment de velocitat constant i amb gravetat
2.5.2.2.1. Té la capacitat d'anticipar perquè fa preveure el següent impuls i és imprescindible per a conduir la pulsació, el compàs
2.5.3. Quan dirigim, el que fem és dirigir amb gravetats diferents segons el tempo i en proporcions diferents segons la subdivisió del pols
3. El gest i la creació musical
3.1. Tècnica del gest
3.1.1. Ha d'estar en funció de la interpretació de l'obra
3.2. Obra
3.2.1. Objecte comú al qual diverses persones podem tenir una experiència comuna
3.3. Gest de direcció
3.3.1. Pot ser a l'inici d'una composició en viu, en una interpretació
3.3.2. Ha de poder dir el què s'ha de fer, qui, com, quan i fins quan