Normes ortografiques

1. consonants fricatives

2. Les consonants fricatives són sons que es fan quan l'aire surt fregant alguna part de la boca, però sense aturar-se del tot. Aquí tens alguns exemples en català: [f] → com la "f" de foc [v] → com la "v" de vaca (en alguns dialectes) [s] → com la "s" de sol [z] → com la "s" de casa (quan sona com una "z") [ʃ] → com la "x" de xarxa [ʒ] → com la "g" de gerani Aquestes lletres es pronuncien fent passar l’aire sense que es bloquegi del tot, per això sonen com un fregament.

3. consonants africades

4. Les consonants africades són sons que comencen amb una oclusió (tancament complet del pas de l'aire) i després passen a una fricació (l'aire surt fregant). És com una combinació d’una consonant oclusiva i una fricativa en un sol so. Exemples en català: [tʃ] → com la "tx" de cotxe [dʒ] → com la "g" de gent (en alguns dialectes) Aquests sons es produeixen quan la llengua toca el paladar i allibera l’aire lentament, creant primer un tancament i després una fricció.

5. consonants nassals

6. Les consonants nasals són sons que es produeixen quan l’aire surt pel nas en comptes de per la boca. Això passa perquè el vel del paladar baixa i deixa passar l’aire per la cavitat nasal. Exemples en català: [m] → com la "m" de mare (bilabial) [n] → com la "n" de neu (alveolar) [ɲ] → com la "ny" de ninot (palatal)

7. la l·l

8. La "l·l" (ela geminada) representa un so especial en català. Es tracta de dues eles pronunciades separadament dins d’una mateixa síl·laba, sense convertir-se en una "ll" palatalitzada ([ʎ], com en lluna). Explicació bàsica: Es pronuncia com dues l seguides, amb una petita pausa entremig. No es fusiona en un so palatal com la ll de palla. Exemples: col·legi intel·ligent il·lusió