1. Tema 3
1.1. Usos incorrectes de l'infinitiu
1.1.1. L'infinitiu no porta article al davant excepte si està substantivat
1.1.2. La construcció de + infinitiu amb valor condicional és incorrecta i cal canviar-la per una proposició subordinada adverbial condicional, per exemple, amb la conjunció sí
1.1.3. L'infinitiu no té valor imperatiu
1.1.4. L'infinitiu no és correcte sense dependre d'una forma personal del verb
1.2. Usos incorrectes del gerundi
1.2.1. Les proposicions formades amb un gerundi expressen una acció anterior o simultània respecte a la principal o bé la manera com es fa l'acció principal. Però mai no les hem d'utilitzar per expressar una acció posterior ni una conseqüència ni com un simple enllaç amb la proposició anterior.
2. Tema 4
2.1. Que/Què
2.1.1. Que
2.1.1.1. Quan fa de conjunció
2.1.1.2. Quan és el segon element d'una locució conjuntiva
2.1.1.3. Quan té valor exclamatiu
2.1.1.4. Quan introdueix un desig
2.1.1.5. Quan reforça una interrogació
2.1.1.6. Quan és un pronom relatiu
2.1.2. Què
2.1.2.1. Quan té valor interrogatiu, com equivalent de quina cosa
2.1.2.2. Quan fa de pronom relatiu precedit d'una preposició
2.2. Els verbs pronominals
2.2.1. Els verbs pronominals es conjuguen amb un o dos pronoms que no tenen cap funció sintàctica en l'oració
3. Tema 5
3.1. Alternancies vocàliques en l'arrel d'alguns verbs
3.1.1. Com a norma general, totes les formes d'un verb comparteixen una mateixa arrel i varien pel que fa a les terminacions
3.1.1.1. Aquesta norma no es compleix en els verbs irregulars següents
3.1.1.1.1. e/a
3.1.1.1.2. o/u
4. Tema 7
4.1. Arrels constants amb una consonant velar
4.1.1. Hi ha verbs que presenten una consonant velar en l'arrel d'algunes de les seves formes. Generalment, aquesta consonant, és l'aproximant Y, escrita gu o g, però en posició final és l'oclusiva sorda K, escrita c. Cal saber amb precisió quines formes verbals porten aquesta consonant i quines no.
5. Tema 9
5.1. Altres dificulatats en les formes verbals
5.1.1. Participis Irregulars
5.1.2. Verb Haber
5.1.3. Verb ésser
5.1.4. Verb Escriure
5.1.5. Verb Viure
5.1.6. Verb Veure
5.1.7. Verb Fer
5.1.8. Verb Tenir i Venir
6. Tema 1
6.1. Per què/Perquè
6.1.1. Perquè
6.1.1.1. Quan és una conjunció que expressa causa (equivalent a ja que) o finalitat (equivalent a a fi que).
6.1.1.2. Quan convertim la conjunció en un nom, posant-hi l'article al davant i, si convé, formant-ne el plural.
6.1.2. Per què
6.1.2.1. Quan la partícula què té valor interrogatiu, ja sigui directe o indirecte, i podem canviar per què per expressions com per quina raó o per quin motiu.
6.1.2.2. Quan la partícula què té valor de relatiu, equivalent a el qual i a les seves variants de gènere i nombre o bé a on.
6.2. Sinó/Si no
6.2.1. Sinó
6.2.1.1. Quan té valor adversatiu, semblant a sinó que o però.
6.2.1.2. Quan equival a només.
6.2.2. Si no
6.2.2.1. Quan equival a una conjunció condicional (si) + un adverbi de negació (no).
7. Tema 2
7.1. Preposició davant d'infinitiu
7.1.1. Les preposicions en i amb, que introdueixen un complement del verb, es poden mantenir davant d'un infinitiu, però en el registre formal és preferible canviar-les per a o de
7.2. La caiguda de la preposició davant de la conjunció que
7.2.1. Les preposicions a, amb, de o en s'eliminen davant de la conjunció que introduint una oració subordinada substantiva completiva
7.3. Els pronoms relatius
7.3.1. Que
7.3.1.1. S'escriu que quan, en l'oració subordinada fa de subjecte, completament directe o complement circumstancial de temps
7.3.1.2. Aquestes construccions són correctes quan equivalen a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que i allò que
7.3.2. Altres pronoms
7.3.2.1. Es pot recórrer a altres pronoms relatius quan, en l'oració subordinada, fan altres funcions
7.3.2.2. Aquestes construccions són incorrectes quan equivalen a alatres pronoms relatius: el qual, la qual, els quals, les quals o la qual cosa. En aquests casos hem de fer servir aquests pronoms o bé què o qui
8. Tema 6
8.1. La dièresi en les formes verbals
8.1.1. Verbs acabats en vocal+ir
8.1.1.1. En els verbs acabats en -air (agrair), -eir (beneir) i -uir (construir), la primera vocal i la i es troben sempre en situaco de hiat Ara bé, aquest hiat es pot reflectir ortogràficament de tres maneres diferents:
8.1.1.1.1. 1 Amb l'accent gràfic, quan la forma verbal ha de portar accent damunt de la i seguint les normes d'accentuació generals.
8.1.1.1.2. 2 Sense cap signe ortogràfic, en les formes verbals en què la normativa estableix l'estalvi de la dièresi que pertocaria i que són, concretament, aquestes:
8.1.1.1.3. 3. Amb dièresi, en la resta de casos, entre els quals destaca el participi pel fet de formar part de tots els temps compostos
8.1.2. Verbs amb radicals acabats en vocal+ar
8.1.2.1. En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (estudiar), -oar (Iloar) i -uar (suar), s'escriu una dièresi en les temin del present de subjuntiu i de l'imperatiu.
8.1.2.1.1. Aquesta dièresi, però, no s'escriu en el cas de verbs acabats en -guar o -quar (adequar). En aquests casos, la s'escriu damunt de la u per a indicar el diftong creixent.
8.1.3. Verbs amb radical acabat en VOCAL + IAR
8.1.3.1. En els verbs acabats en -aiar (esglaiar), -eiar (remeiar) i -oiar (acomboiar), s'escriu una dièresi en les teminacion del present de subjuntiu i de l'imperatiu i en aquests casos, a més, s'elimina la i de l'arrel.
8.1.4. Verbs amb radical acabat en -AURE/-OURE
8.1.4.1. En uns pocs verbs acabats en -aure (raure, plaure i els que en deriven) o -oure (coure, cloure l'els que persones del singular i la tercera del plural de l'imperfet d'indicatiu porten dièresi.
9. Tema 8
9.1. Errors en la tria de la conjugació
9.1.1. A l'hora de conjugar certs verbs, podem equivocar-nos en la conjugació que triem com a model. Per exemple, podem cometre l'error de conjugar el verb transmetre, de la segona conjugació, com a transmitir, és a dir, com si fos de la tercera.