1. 1. ELS MOVIMENTS SOCIALS
1.1. Els moviments socials estan formats per persones i per grups, emergeixen, es desenvolupen i funcionen en un context social particular, tant espacial com temporal, es dirigeixen cap a la transformació de la societat en les seves idees, valors, creences, normes i comportaments.
1.2. SMELSER des de la perspectiva estructural-funcionalista considerava els moviments socials com una mena "d'efecte secundari" de les transformacions socials que es produeixen massa ràpidament. Segons Smelser, en un sistema equilibrat, el comportament col·lectiu és el resultat de les tensions que no poden ser absorbides pels mecanismes que tenen com a funció equilibrar el sistema.
1.3. HADLEY CANTRIL, des de la seva posició funcional, no positivista. Segons el seu plantejament, els principals factors implicats en els moviments socials serien les creences i els valors. Quan el marc social no pot satisfer les necessitats de l'indiviu sorgeix una discrepància entre els estàndards de la societat i els de l'individu. Seria en aquest moment segons Cantril quan la persona es fa suceptible a nous lideratges, a la conversió i a la revolució.
1.4. HANS TOCH, ha estat un altre dels pioners, en psicologia social, en el tractament dels moviments socials. La idea de Toch és que els moviments socials són una forma de comportament col·lectiu (perquè sempre impliquen grups amplis i el seu origen és espontani). Un moviment social per Toch és un esforç a gran escala, informal, que ha estat dissenyat per corregir, suplir o fer caure en alguna manera en l'ordre social.
1.5. BLUMER, defineix el moviments socials com a empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida.
1.5.1. Ja que la definició és molt general MC LAUGHLIN emfasitza aspectes que cal tenir en compte:
1.5.1.1. Àmbit geogràfic i la persistència al llarg del temps
1.5.1.2. El caràcter consrvador d'alguns moviments
1.5.1.3. La dimensió psicològica
1.5.1.4. La necessitat de grups amplis
1.6. Altres autors emfasitzen la necessitat d'abordar l'estudi dels moviments socials psicosocialment dins 5 dimensions:
1.6.1. La dimensió microsocial i de la interacció social: tots els moviments socials s'arrelen en grups ja existents.
1.6.2. La dimensió de la personalitat: trets de la personalitat.
1.6.3. La dimensió de socialització
1.6.4. La dimensió cognitiva
1.6.5. La dimensió afectiva
2. 2. COM S'ENTENEN ELS MOVIMENTS SOCIALS. LES DIVERSES APROXIMACIONS TEÒRIQUES
2.1. Els moviments socials com a fenòmens fruit de la modernitat segons BUECHLER. La idea de canviar la societat només va ser possible a partir de la Il·lustració.
2.1.1. MOVIMENT OBRER
2.1.1.1. MOVIMENT ESTUDIANTIL
2.1.1.1.1. MOVIMENT ECOLOGISTA
2.2. TEORIES SOBRE ELS MOVIMENTS SOCIALS
2.2.1. Perspectiva interaccionista/constructivista: els moviments socials com a productors de canvi cultural. ELS MOVIMENTS SOCIALS ES GENEREN PER EXISTÈNCIA DE TENSIONS-CONFLICTES.
2.2.1.1. Interaccionisme simbòlic
2.2.1.1.1. Entén el comportament col·lectiu relacionant-lo amb el canvi social, és a dir que els moviments socials són part del funcionament normal.
2.2.1.2. Constructivisme
2.2.1.2.1. El comportament col·lectiu és una activitat allunyada de les definicions socials preestablertes. Localitzat a l'exterior de les normes culturals i relacions socials.
2.2.2. Teoria dels recursos per a la mobilització: un enfocament des de l'acció racional. ELS MOVIMENTS SOCIALS ES GENEREN PER EL TIPUS I NATURALESA DE RECURSOS DISPONIBLES DEL SISTEMA POLÍTIC I SOCIAL.
2.2.2.1. En oposició a les formes tradicionals d'anàlisi en l'estudi del comportament col·lectiu, aquesta teoria creu que els moviments socials són fenomens normals, promoguts per grups d'ofesos enterament racionals, arrelats institucionalment i de naturalesa plenament política.
2.2.2.2. El que resulta fonamental per a aquesta teoria ha estat analitzar l'acció col·lectiva com un procés d'avaluació de costos i els beneficis que comporta la participació en organitzacions de moviments socials.
2.2.2.3. acció col·lectiva = acció racional, estudis dins el marc d'aquesta teoria mostren que els participants en accions es recluten entre individus prèviament actius i relativament ben integrats dins la col·lectivitat.
2.2.3. Estructura d'oportunitats polítiques: contextos polítics per a la mobilització.
2.2.3.1. Concepte d'Estructura d'oportunitats polítiques que permet definir les propietats de l'entorn extern rellevant per al desenvolupament dels moviments socials. L'estructura d'oportunitats polítiques es refereix al grau d'obertura d'un sistema social cap a les fites socials i polítiques dels moviments socials.
2.2.3.2. Aquesta perspectiva analitza relacions entre els moviments socials i el sistema polític institucional
2.2.4. Nous moviments socials, noves teories
2.2.4.1. Aquestes noves teories abandonen el Marxisme com a marc privilegiat de comprensió dels moviments i la transformació social i van més cap a altres lògiques d'acció basades en la política, la ideologia i la cultura, i cap a altres fonts d'identitat com l'etnicitat, gènere o la sexualitat.
3. 3. APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL
3.1. INFLUÈNCIA MINORITÀRIA
3.1.1. La influència social s'ha entès com aquella pressió social que produeix similitud entre les persones d'un grup. Es tractaria de pressions que porten a canviar el comportament, les actituds, les opinions, els valors... vers l'homogeneïtat.
3.1.2. 3 formes d'influència dins la psicologia social
3.1.2.1. Uniformitat: forma de similitud que es basa en el postulat segons el qual és desitjable ésser com els altres.
3.1.2.2. Conformisme: tipus de semblança produïda per la pressió d'un grup.
3.1.2.3. Submissió: forma de similitud basada en l'aquiescència a les demandes fetes per l'autoritat.
3.1.3. LA TEORIA DE LA INFLUÈNCIA MINORITÀRIA VA SER DESENVOLUPADA PER SERGE MOSCOVICI 1979
3.1.3.1. El seu focus està en els processos mitjançant els quals alguns grups minoritaris són capaços d'influir i d'induir canvis en la major part de la societat. Poden produir canvis directes o indirectes.
3.1.3.1.1. condicions necessàries per tal de poder generar conflicte i obligar a la majoria a enfrontar-lo. La resolució promou INNOVACIÓ I CANVI.
3.1.3.1.2. recursos necessaris per obtenir resultats
3.2. IDENTITAT SOCIAL
3.2.1. DESENVOLUPADA PER TAJFEL. La identitat social és la consciència que tenim les persones de pertànyer a un grup o categoría social, així com la valoració que en fem. Una valoració positiva o negativa, sustenta, respectivament, una identitat social positiva o negativa. La identitat social requiereix del mantenimient i reconeixement de la distintivitat entre categories socials. La identitat és un procés dinàmic que es construeix mitjançant la interacció amb els altres. Mantenir la distintivitat requereix 2 processos de naturalesa complementària.
3.2.1.1. COMPARACIÓ SOCIAL: procés psicològic d'escrutini de les diferències entre els trets i les característiques de les diferents categories socials.
3.2.1.2. LA COMPETICIÓ SOCIAL per recursos escassos i la competició simbòlica (terme que introdueix Tajfel) per recursos que no són necessàriament materials o objectius.
3.2.2. Quan la identitat social és negativa es produiran comportaments encaminats a restaurar la valoració mitjançant dos estratègies:
3.2.2.1. ESTRATÈGIES DE CANVI SOCIAL: Els membres d'una categoria estableixen estratègies orientades a la transformació de la pròpia categoria.
3.2.2.2. ESTRATÈGIA DE LA MOBILITAT SOCIAL: Abandonament de la categoria de pertinença (individualment mogut pels propis interessos).
4. 4. EMERGÈNCIA, CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONAMENT DELS MOVIMENTS SOCIALS
4.1. DEFINICIÓ
4.1.1. D'acord amb DELLA PORTA I DIANI hi han 4 punts en comú entre les diferents tradicions. 4 característiques:
4.1.1.1. XARXES INFORMALS D'INTERACCIÓ entre individus, grups i/o organitzacions. Les xarxes promouen la circulació de recursos essencials per l'acció (informació, expertisme, recursos materials...), així com sistemes més obert de significat (visons dels món i estils de vida).
4.1.1.2. CREENCES COMPARTIDES I SOLIDARITAT i el sentit de pertinença que requereixen.
4.1.1.3. ACCIÓ COL·LECTIVA FOCALITZADA EN ELS CONFLICTES: buscar promoure o oposar-se a els canvis socials. Per què és pugi produir el conflicte els actors d'un moviments es perceben els un als altres com a diferents, però al mateix temps relacionats per interessos i valors que tots veuen com importants.
4.1.1.4. ÚS DE LA PROTESTA: les protestes públiques són un tret distintiu dels moviments polítics, no tant en els moviments relacionats amb el canvi cultural o personal. A vegades poden ser de caràcter violent.
4.2. MOVIMENTS SOCIALS I ORGANITZACIONS NO SÓN EL MATEIX
4.2.1. Els moviments socials son fluids i resisteixen a formes d'organització estàtiques. En la fase de formació i consolidació preval un sentit de pertinença col·lectiu sobre els vincles de solidaritat i lleialtat que poden existir entre individus i grups específics o organitzacions.
4.2.2. Els mov socials no tenen membres sinó participants (com organitzacions). Participen en esdeveniments de protesta, grups de treball, assemblees... Tot això reforça el sentiment de pertinença i identitat.
4.2.3. Els mov socials han de ser percebuts com episodis concrets i aïllats d'una acció duradora més que esdeveniments concrets.
4.2.4. Quan hi ha cert grau d'identitat col·lectiva, el sentiment de pertinença pot prevaldre inclús desprès de que una iniciativa finalitzi. Això provocaria que la mobilització i revisqui amb major facilitat. Els mov social tenen fases de gran intensitat i de latència que possibiliten la creació de nous moviments.
4.3. NOUS ESCENARIS
4.3.1. els moviments socials de la nostra actualitat són:
4.3.1.1. Globals: sense localització fixa
4.3.1.2. Complexes: dinàmics, sense temporalitat i descentralitzats.
4.3.1.3. Líquids o fluids: apareixen, desapareixen, reapareixen. Límits imprecisos, velocitats diferents.
4.3.1.4. Xarxa: complexa xarxa d'elements constituïda per relacions que construeixen els nodes que la formen: persones, grups, instruments, recursos i informació.