ELS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975)

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
ELS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975) by Mind Map: ELS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975)

1. El franquisme, una dictadura militar

1.1. Va ser una dictadura caracteritzada per l'oposició al comunisme i la democràcia. que defensava un catolicisme conservador, una defensa militar i la unitat d'Espanya.

1.2. Un règim polític totalitari

1.2.1. Franco era cap de l'Estat, tenia el títol de Caudillo d'Espanya i era Generalíssim dels Èxcercits. El seu poder era vitalici i es reservava el dret a escollir successor.

1.2.2. Totes les institucions republicanes van ser desmantellades, es va suprimir la Constitució del 1931 i es van eliminar les eleccions i les llibertats individuals.

1.2.3. Tots els partits i sindicats van ser prohibits, només la FET i de las JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i el CNS (Central Nacional Sindicalista) eren permesos.

1.2.4. Era centralista i defensava la concepció unitària d'Espanya , així que el 1937 es van suprimir l' estatut d'autonomia del País Basc i el 1938 el de Catalunya.

1.3. Les lleis fonamentals

1.3.1. El Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals, però prohibia els sindicats lliures i la vaga.

1.3.2. La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles (1942) va crear una cambra consultiva (Corts) que no tenia poder legislatiu, i els seus membres no eren elegits per sufragi universal.

1.3.3. El Fuero de los Españoles (1945), pseudodeclaració de drets, la Llei de referèndum (1945) que incloïa les consultes populars per a determinades lleis i la Llei de successió (1947) que preveia una monarquia que continués la dictadura.

1.4. Els suports socials del franquisme

1.4.1. La gran burgesia. La reforma agrària va ser anul·lada i les condicions laborals eren dictades pel govern.

1.4.2. L'exèrcit. Els seus comandaments exercien molts càrrecs polítics i ocupaven llocs importants a les empreses públiques.

1.4.3. L'església catòlica. Franco li va atorgar privilegis i va establir la confessionalitat de l'Estat. Es va implantar l'ensenyament religiós i es va establir un pressupost de culte i clero.

1.5. Les relacions exteriors

1.5.1. El 1939 va donar suport a les potències de l'eix. Malgrat que no va intervenir directament a la II GM va enviar un grup de voluntaris al front (División Azul). A partir del 1943 va tornar a una posició de neutralitat i va dissoldre la División Azul.

1.5.2. El 1945 es va iniciar una etapa d'aïllament internacional, on el règim va ser condemnat per l'ONU (1946) que va recomanar retirar tots els ambaixadors dels països democràtics.

1.5.3. El 1953, Espanya va pactar amb els EUA uns acords de col·laboració i un concordat amb la Santa Seu. Llavors va passar a ser un ferm aliat del bloc capitalista dins de la guerra freda.

2. La postguerra: misèria i repressió (1939-1957)

2.1. Els efectes de la Guerra Civil

2.1.1. Més de 60.000 víctimes, d'un total de 550.000 a Espanya, i havia portat a l'exili a més de 70.000 persones.

2.1.2. Per a la majoria de la població la vida venia marcada per la carestia d'aliments i per la pobresa.

2.1.3. Al mateix temps, uns quants que es beneficiaven econòmicament amb l'escassedat de productes i els baixos salaris dels obrers.

2.2. Intervencionisme i autarquia

2.2.1. Hi havia un gran intervencionisme en la producció i distribució dels bens, en la fixació de preus, en la reglamentació del treball i dels salaris i en el control del comerç exterior. Igualment, un sistema de cupons distribuïa entre les industries les escasses matèries primeres o fonts d'energia.

2.2.2. L'aïllament de l'exterior i el boicot internacional van orientar la política econòmica cap a l'autarquia. També es va seguir una política proteccionita amb forts arangzels.

2.2.3. Es va crear l'Instituto Nacional de Industria (INI) i es van fundar empreses públiques que s'ocupaven dels sectors no rendibles per a les privades.

2.3. L'estancament de l'economia

2.3.1. El nivell de vida i la renda per capita no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

2.4. Racionament i barraquisme

2.4.1. Els ciutadans disposaven d'unes cartilles amb les quals podien obtenir els productes de primera necessitat a un preu oficial.

2.4.2. Les quantitats assignades eren escasses, i es va originar un mercat negre (estraperlo), en que es venien els productes a preus el doble o triple d'elevats.

2.4.3. Moltes vegades, la policia o les autoritats permetien el tràfic d'aquests productes a canvi de suborns.

2.4.4. Els estraperlistes era gent pobra que en aquesta activitat es guanyava la vida. Però els més beneficiats van ser els grans especuladors, vinculats al règim.

2.4.5. La destrucció bèl·lica va provocar el fenomen que coneixem com barraquisme. Milers de persones van haver de trobar aixopluc en infrahabitatges, sobretot a la rodalia de les grans ciutats.

2.5. Repressió política i cultural

2.5.1. La situació s'agravava encara més per tots aquells que es consideraven enemics del nou règim: republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, i nacionalistes catalans, bascos i gallegs.

2.5.2. Van ser jutjats en consell de guerra 50.000 de tot l'Estat espanyol.

2.5.3. Lluís Companys, va ser detingut el 1940 pels alemanys a França. Fou lliurat a les autoritats franquistes, jutjat en consell de guerra i executat al castell de Montjuïc el 15 d'octubre del mateix any.

2.5.4. Una de les prioritats del règim era acabar amb el separatisme català, de manera que es va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'administració, a l'escola, als espais públics, en la publicació de llibres o diaris, al teatre, als espectacles i a les esglésies.

3. Els tecnòcrates: una nova orientació econòmica (1957-1973)

3.1. El canvi d'orientació econòmica

3.1.1. En la dècada del 1950, el fracàs de l'autarquia era evident, ja que les reserves s'exhaurien, la balança dels pagaments era negativa i l'agricultura no millorava els seus rendiments i la productivitat era molt baixa.

3.2. Una nova elit dirigent

3.2.1. L'entrada al govern, el 1957, de persones vinculades a l'Opus Dei va aportar criteris econòmics més tècnics i modernitzadors.

3.2.2. També es van impulsar reformes administratives i noves lleis, com ara la Llei de principis fonamentals del Movimiento (1958) i la Llei orgànica de l'Estat (1966), que van definir el règim com una democràcia orgànica.

3.2.3. Finalment, per a assegurar la continuïtat del règim, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar que el príncep Juan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII, succeís a Franco com a cap d'Estat amb el títol de rei.

3.3. El Pla d'estabilització (1959)

3.3.1. Amb l'entrada dels tecnòcrates al govern, es va posar em marxa el Pla d'estabilització, i es va actuar en tres grans direccions:

3.3.1.1. Estabilització de l'economia: Reducció de la inflació, devaluació de la pesseta, restricció dels crèdits i congelació dels salaris.

3.3.1.2. Estabilització interior: eliminant els organismes intervencionistes i deixant de controlar els preus, la producció, la distribució, etc.

3.3.1.3. Estabilització exterior: suprimint els obstacles per a l'entrada de mercaderies i capitals estrangers i afavorint, alhora, l'exportació.

3.3.2. D'altra banda, el govern va posar en marxa els anomenats plans de desenvolupament (1946-1975), que pretenien fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

3.4. L'auge econòmic

3.4.1. Un període de gran creixement que s'ha nomenat "desarrollismo" o desenvolupisme.

3.4.2. La producció industrial va augmentar de manera espectacular (10% anual), va renovar els béns d'equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la producció i la productivitat.

3.4.3. La renovació del sector agropecuari va venir a través d'un increment de la mecanització, d'una reducció de la mà d'obra i de la diversificació de productes. També es va produir un creixement del sector dels serveis; el turisme es va convertir en un dels puntuals econòmics del país i el comerç exterior va augmentar notablement en reactivar-se les exportacions.

3.4.4. Van augmentar els salaris i el poder adquisitiu, a més, es va crear la classe mitjana.

3.5. Un creixement desequilibrat i dependent

3.5.1. El creixement econòmic d'aquests anys va ser presentat com un "miracle econòmic espanyol". No va ser tant el resultat de l'actuació del govern com la conseqüència de l'expansió econòmica dels països occidentals.

3.5.2. L'auge econòmic europeu i americà va permetre exportar productes espanyols i l'emigració d'un gan nombre de treballadors, que enviaven remeses de divises. També es van rebre enormes ingressos pel turisme i considerables inversions del capital estranger, desitjós d'aprofitar els baixos salaris espanyols.

3.5.3. Ara bé, aquest creixement va consolidar una economia molt dependent de l'exterior i amb grans desequilibris territorials, perquè l'activitat turística es concentrava en unes poques regions.