Aplicacions educatives de la pedagogia positiva

1. Principals aportacions pedagògiques; una visió positiva

1.1. L'optimismo pedagògic i la il·lustració

1.1.1. Llibre Emilio (1762): explica fenòmens a través d’un nen imaginari aïllat, un cas impossible. Pel seu idealisme, la seva visió positiva de l'infant i la concepció que la relació educativa fonamental és la relació entre l'individu i el medi natural, es considera com un precussor de la pedagogia contemporània.

1.1.2. J.J. Rosseau

1.1.2.1. (1719-1778) Anticipat a les pedagogies contemporanies. Proposa dues etapes:

1.1.2.1.1. 0-12

1.1.2.1.2. 12-15

1.1.2.2. Atenció important: Sentiments de l’infant no es descriuen bé si no és per mitjà dels seus efectes Educar els sentiments no és fàcil, cal provocar-los i contraposar-los

1.2. La importància de la experiència a l'educació

1.2.1. Moviment pedagògic de l’educació progressiva que renova el seu discurs i introdueix l'interès i l'experiència. L’educació és una constant reorganització o reconstrucció de l’experiència, caracteritzada x continuïtat i interacció

1.2.1.1. A partir de Dewey s'inicia la renovació de l'escola americana (propresive education association (1919)) Eina per pensar i actuar sobre als nous entorns social, culturals i educatius , punts clau; - Llibertat per afavorir el desenvolupament natural de l’infant - Interès es considera el motor de l’aprenentatge escolar - El mestre com a guia - L’estudi científic de l’evolució psicobiològica de l’infant - La cooperació entre escola i casa - L’escola progressiva entesa com líder dels moviments de l’educació

1.2.2. John Dewey

1.2.2.1. 1859-1952. Un dels iniciadors del moviment pedagògic. Els processos educatius tenen dos aspectes clau

1.2.2.1.1. Social

1.2.2.1.2. Picològic

1.2.2.1.3. Fer que l'individu sigui l'amo de si mateix i preparar-lo pel futur a partir de mètodes didàctics precissos. L'infant ha de ser el centre de l'aprenentatge

1.3. Pedagogia científica de Maria Montessori

1.3.1. 1870-1952. Iniciadora de pedagogia científica (nous coneixements sobre les característiques de les persones en diferents edats). Exposa les seves experiències amb infants al llibre Manuale della pedagogía scientifica (1909).

1.3.2. Pedagòga avançada a l’època que va influir a la organització d’escoles infantils. El seu mètode es basava en activitat, treball, autodisciplina i perseverancia. Volia que aquest mètode s’adaptés als temps i a les firenets realitats i s’utilitzes a primària.

1.3.2.1. Pedagogia Montessoriana caracteritzada per l’autoeducació, procés espontani el qual es desenvolupa dins l’ànima de l’infant. Cal proporcionar un ambient lliure d’obstacles no naturals i proporcionar material adequats.

1.3.2.1.1. Rol del docent permetre que l’infant desenvolupi les seves experiències, evitar esquemes ja construïts.:

1.3.2.1.2. Materials didàctics: pràctica, imitació, repetició, ordre i classificació és essencial que permet a l'infant apropiar-se d’habilitats que usarà en un futur de manera més complexa.

1.4. Pedagogies antiautoritaries

1.4.1. Defensen la llibertat com a primera condició de l’educació; que les persones puguin expressar els valors positius de la seva naturalesa experimentant lliurement.

1.4.2. Un dels moviments pedagògics més profunds a les pedagogies de la felicitat

1.4.3. Llibertat = finalitat i mètode a les pedagogies autoritàries

1.4.4. Alexander S.Niell

1.4.4.1. 1883- 1973) Conclusions semblants a Rousseau i màxim representant d’aquesta pedagogia

1.4.4.2. Defensa educació basada en llibertat i autogovern. Bondat i felicitat són la base del benestar i desenvolupament.

1.4.4.2.1. Punts clau: no càstigs, repressió ni comportaments que produeixin por. Cal acollir als estudiants amb calidesa, per crear un efecte recíproc.

1.4.4.3. El progrés tecnològic i tots els seus resultats no fan millors a les persones, només la felicitat prevé el mal. Com aconseguir la felicitat? Amor i llibertat

1.4.4.4. Fundador de l'escola Summerhill:

1.4.4.4.1. Sistema educatiu caracteritzat per autogovern per decidir normes de convivència.

1.4.4.4.2. Els joves i adults tenen veu i vot per igual. Llibertat per escollir i possibilitat d’autoliderar-se

1.5. Aula i cooperació educativa

1.5.1. Renovació de la metodologia de treball a l’aula = avenç del segle XX molt important

1.5.2. Célestin Freinet

1.5.2.1. 1896-1966.

1.5.2.2. Tècniques Freinet: impremta escolar i tècniques d’impressió, fitxes escolars i autocorrecció, la correspondència interescolar, el pla de treball, els complexes d’interès, l’assemblea, les conferències i diari-mural

1.5.2.2.1. Metodologies escolars a partir d’experiències diàries de la vida individual i social de l’infant per desenvolupar la personalitat, creativitat i una socialització individual i col·lectiva per ser més lliure.

1.5.2.3. És fonamental convertir l’escola en cooperativa amb tots els seus components, i fer una combinació harmònica entre aprenentatge individual i grupal.

1.6. Mètodes globals i centres d'interès

1.6.1. Impulsats per Ovide Decroly

1.6.1.1. (1861-1932)

1.6.1.2. Va dedicar tota la seva vida a observar i experimentar spbre l’aprenentatge natural dels infants

1.6.1.2.1. RENOVACIÓ DE L’ENSENYAMENT I LA LECTO-ESCRIPTURA

2. Consideracions:

2.1. A través de les pedagogies tradicionals (disciplina i transmissió de sabers) =apareixen nous plantejaments de l’educació infantil i suposen una nova visió del desenvolupament i les necessitats de l’infant = renovació metodologia a l’escola basada en experiència i la relació amb l’entorn.

2.2. Molta diversitat entre les aportacions de la pedagogia contemporània i visions positives de l’infant i el seu potencial.