EL SECTOR SECUNDARI A CATALUNYA

1. CONTEXTUALITZACIÓ:

1.1. Catalunya és una regió tradicionalment industrialitzada, de les primeres a Espanya.

1.1.1. La producció industrial catalana és la que més pes té dins de l’Estat espanyol amb un 25% del total.

1.1.1.1. Amb la globalització de les darreres dècades, Catalunya ha perdut una bona part de la seva indústria, especialment la tèxtil, a causa de la deslocalització de les empreses tèxtils i els llocs de treball a països en vies de desenvolupament.

1.1.1.1.1. Actualment la indústria només suposa el 20% del PIB català i menys del 18% dels llocs de treball.

2. CARACTERÍSITQUES DE LA INDÚSTRIA CATALANA

2.1. Indústria diversificada (sector químic, metal·lúrgic, alimentari...)

2.1.1. Gran predomini de les PIMES, que representen el 80% del total de les empreses, malgrat que llur producció prové en bona mesura de les empreses multinacionals.

2.1.1.1. Productivitat: Encara que està per sobre de la mitjana espanyola, segueix essent força baixa comparada amb els estàndards europeus --------> Degut a la poca formació dels treballadors i la manca d’inversió en I+D.

3. UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA

3.1. Àrea metropolitana de Barcelona:

3.1.1. Camp de Tarragona (Tarragonès i Baix Camp):

3.1.1.1. Conques del Ter i del Llobregat:

3.1.1.1.1. Corredor AP-7:

3.1.1.1.2. -Des de les primeres colònies industrials del segle XIX fins a l’actualitat, s’hi ha mantingut una indústria diversificada; químic, agroalimentari, tèxtil (tot i que ha perdut importància)...

3.1.1.2. -Segona àrea industrial per importància a Catalunya

3.1.1.3. -Bàsicament hi té molta influència el sector petroquímic, ubicat a Tarragona.

3.1.2. -Amb un 65% de la indústria i el 69% dels llocs de treball, és l’àrea geogràfica de Catalunya amb més pes de la indústria en termes relatius.

3.1.3. -Gran diversitat de sectors: Farmacèutic, químic, electrònic, material de transport, alimentari...)

3.1.4. -Les causes de la ubicació de gran part de la indústria catalana a l’àrea barcelonina són la població (més de 4 milions de persones) tant per la mà d’obra disponible com pel gran mercat consumidor, i les bones infraestructures (carreteres, port i aeroport).

4. PRINCIPALS SECTORS EN LA GEOGRAFIA CATALANA

4.1. Sector agroalimentari (Camp de Tarragona, Penedès, Osona i Garraf) -Producció de vi i cava a les comarques del Penedès, el Priorat i l’Alt Empordà on hi ha cultius de la vinya.

4.2. Sector carni (Osona)

4.3. Indústries de begudes alcohòliques com vins, caves, licors, etc, i de no alcohòliques refrescos, aigua, sucs ensucrats, etc.

4.4. En el cas dels refrescs, pel fet de no necessitar moltes matèries primes, la seva producció se situa a prop del gran mercat consumidor: l’àrea de Barcelona

4.5. Sector tèxtil a les conques del Llobregat i el Ter

4.6. Sector del paper a l’Anoia, Vallès Oriental i Alt Penedès

4.7. Sector del cuir a la capital de l’Anoia: Igualada

4.8. Sector químic sobretot al Tarragonès on se situa la planta petroquímica

4.9. Sector de la fusta, pel que fa al suro a l’Empordà i la Selva, i la fusta a Osona

4.10. Sector metal·lúrgic a Osona, el Bages i l’àrea metroponitana barcelonina, a l’igual que el plàstic

4.11. Sector de l’automoció a l’àrea de Barcelona amb rellevància de la planta de SEAT a Martorell o la Zona Franca

4.12. Sector energètic, present a les comarques pirinenques i prepirinenques (Pallars Jussà i Sobirà) pel fet d’aprofitar la força hidràulica del curs alt dels rius per a produir electricitat.

5. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I FUTUR DEL SECTOR

5.1. 1) Catalunya ja fou un dels primers territoris a Espanya en industrialitzar-se a partir del segle XIX i amb un renaixement de la indústria a partir dels anys 1960 durant el franquisme “desarrollista”

5.2. 2) Durant les darreres dècades, amb el procés de globalització i deslocalització de les empreses a països amb mà d’obra barata i condicions laborals més precàries, el percentatge d’ocupació en la indústria pel que fa al total ha anat minvant: Si el 1990 representava un 37%, el 2011 només un 13,7%.

5.3. 3) Un dels sectors que més ocupació ha perdut en la darrera dècada és el tèxtil, fruit de la deslocalització industrial de les empreses d’aquest sector: Entre el 2001 i el 2007 (en ple creixement econòmic de la precrisi) va perdre un 53% de l’ocupació.

5.4. 4) En un món cada cop més globalitzat i més interacció amb la resta de països de la UE cal millorar la preparació dels treballadors per a millorar la productivitat.

5.5. 5) Per falta de recursos naturals i energètics a Catalunya i amb un preu a l’alça, les empreses catalanes s’hauran de saber adaptar en les properes dècades a aquests nous reptes.