Antecedents
von Jordi Coll Kausemann
1. Reforma i Contrareforma
2. **Martin luter**
3. Manierisme
4. Imatge dolenta de l'esglèsia
5. Monjo agustí i professor de teolgia
6. **Les 95 tesis de Wittenberg**
7. Protestants
8. Catòlics
9. - Música com a eina espiritual i pedagògica - **Gesangbuch** - Ús de l'Alemany
10. - Música amb text **inintel·ligible** - Ús del llatí
11. Renaixament
12. - República **oligàrquica** - *Stile Concertato* - **Acústica ** a les esglèsies - Obertura d'un **teatre públic** - **Oferta - Demanda**
13. Barroc tardà
14. **Florència**
15. Espanya
16. Barroc
17. **Roma**
18. **Venècia**
19. Llocs importants
20. - Aporta un munt de **novetats** - Gran ús del *Stilo concitato* - Fa 9 llibres de madrigals - El ** 5è marca un estil**, és usat de model - *Stilo Rappresentativo*
21. - Venècia - Format per Andrea Gabrieli - Manlleva la idea de **policoralitat** *Cori spezzati* - Passa per **tres fases:** - Renaixentista - Textures i contrapunt imitatiu - Consciència instrumental - Innaugura l'Òpera
22. - Instal·lat a Roma - Desenvolupa la *Tocatta i Canzone* - Gran exponent de la **música instrumental** - Cantus Firmus per a tecla - Cromatismes - **Especificació ** d'instruments usats i **quan**
23. **Giovanni Gabrieli (1557-1612)**
24. **Monteverdi (1567-1643)**
25. **Frescobaldi (1583-1643)**
26. Autors
27. Segon barroc
28. Primer barroc
29. Text amb acompanyament
30. - **Contrast**
31. - **Tonalitat** - **Dramatisme** - **Retòrica** - **Consciència instrumental** - Entendiment del **text**
32. Quantitatiu: Masses sonores Qualitatiu: Veu - instrument, etc.
33. Itàlia
34. EL Barroc
35. - **Baix contínu** apareix i agafa força - **Expressió > Bellesa** - **Text com a guia** de la música - Accentuació **d'elements específics** - **Madrigal ** com a element vectorial - Importància del **JO** - Escala **cromàtica**
36. Característiques del barroc
37. Alemanya
38. Anglaterra
39. Moviment de **transició**
40. França
41. - Oratorio latino (llatí) - Oratorio vulgare (vernacla)
42. Sonata di Camera Sonata di Chiesa
43. - *Stile recitativo* - Text > Ritme > Melodia - **Musicalització ** de paraules - **Dramatisme** - Aparició: **Monodia acompanyada** - Naixement de **l'Òpera**
44. - **Mecenatge papal**
45. Música instrumental
46. Variació de les estrofes
47. Elegant i aristocràtica
48. Same músic a diferents estrofes
49. **Sonata**
50. Aparèix gràcies a: - **Consciència instrumental** - Elements de **dansa** - **Imitació del virtuosisme vocal**
51. Es caracteritza per: - **Canvis de tempo** - **Jocs entre instruments** - **Elecció ** d'instruments **oberta** - Un o dos intruments + B.C - **4 moviments:** Largo-Allegro-Adagio-Allegro
52. Destaca la **música vocal**
53. **Cantates**
54. **Òperes**
55. **Oratoris**
56. - Temàtica profana (camera) - Temàtica sacre (chiesa) - Italià o Llatí - Monodia acompanyada - Ària + Recitativo - A-A-B-B
57. **Variació estrófica**
58. **Oratori**
59. **Carissimi**
60. **Ària estròfica**
61. - Importància del **mecenatge** - Obertura de **moltes escoles** - **Estètica marcada pel públic** - Baix contínu **estàtic** o **dinàmic**
62. **Felip Neri** - Era un gènere **impulsat per la** **contrareforma** - Textos extrets de l' **Antic testament** - Plantejament **dramàtic amb** **contingut moral**
63. Nous gèneres
64. **Recitativo**
65. Aparició de **3 models**
66. Camerata de Florència
67. - Compra-venda de càrregs - Luxes - Vida relaxada - Falta de preparació
68. - Sonata - Concerto a Grosso (Corelli) - Concerto a Solo (Vivaldi) - Virtuosisme vocal (Òpera) - Virtuosisme instrumental (Violí) - Recursos harmònics tonals (Progressions)
69. **A destacar**
70. Autors
71. **Corelli**
72. **Vivaldi**
73. - Fa evolucionar la tècnica del violí - Afiança el sistema tonal - Sonata da Chiesa (4 temps) - Sonata da Camera
74. - Format pel seu pare - Prop de 600 composicions - 470 concerts - Concerts amb tres moviments Ràpid - Lent - Ràpid
75. Primer i segon barroc
76. Barroc tardà
77. Sweelinck
78. Coral i cançó devota
79. Tradició protestant i infuència Italiana
80. Motet i Concertato Coral
81. Musica instrumental Sheidt
82. Buxtehude i Orgue
83. - **Separació religiosa** (P.B) Nord calvinista Sud catòlic - Música centrada en **instruments** - Elaboració de **"tonades"** Nº1 és Sweelinck - Famós **quartet de la S:** Sweelinck Schütz Schein Scheidt - Fa obres per a **Orgue** i **Clavicèmbal** - **Variacions ** de Sweelinck Eren molt complexes i es veuen forçats a crear L'orgue barroc
84. - El **coral protestant** era un himne alemany cantat a l'uníson - Al principi era sense acompanyament, aquí, això canvia - Amb el **piestisme** aparèixen llibres de cançó devota d'ús personal - El coral **desapareix a causa** **de la cançó devota** - Moda de cançons religioses en llengua vernacla
85. - **Guerra dels 30 anys** fa més gran la separació Nord - Centre (A) - Música alamanya rep **influència primer d'Itàlia** ** i després de França** - Catòlics agafen la música italiana - Protestants l'harmonitzen - Schütz, molt influenciat, Gabrieli i Monteverdi de professors
86. - Recitativo: Recitativo narrativo - Airoso: Recitativo + Stile rappresentativo (és un entremig, no és ària ni recitativo) - Aria: Aria da capo.
87. Escoles
88. Mòdena
89. Venècia
90. Bolònia
91. Motet coral
92. Concertato coral
93. - Pauta **progre** - Indispenssable el B.C - *Opella Nova* - Schein (obra molt important) - **Monodia coral** de Schein porta cap a la cantata solista - Acaben ignorant el sentit dogmàtic
94. - **Composició més** **conservadora** del cantus firmus - Pautes renaix. - Adapten les innovacions italianes més endevant
95. - Deixeble de Sweelinck - **Coral per a òrgan** únic - Explotació de la **variació** - Seriosa elaboració contrapuntística - Obra: *Tabulatura Nova* - Execució de l'òrgan més eficient, natural i fluida - **Ús de pedals** - Fundador de la música protestant per a òrgue
96. - Producció per a òrgue més important d'Alemanya - Complexa arquitectura musical - Reconegut en vida - Junt a Bach, crean un gran repertori específic d'òrgue - Definit com a *Stylus Fantasticus* - Métode més apte per a instruments de tecla, més lliure i indisciplinat
97. Característiques generals
98. - Època convulsa a causa de la Guerra de succeció - Textura de tipus harmònic i contrapuntístic - Contrapunt dona lloc a la aparició de la **fuga** - Bach fusiona l'estil Francès i Italià (no surt d'Alemanya) - Händel els coordina (surt d'Alemanya) - *Estil internacional* : es fusionen els estils Anglès, Francès i Italià - "Corda Lul·liana": S'estandaritza a tota Europa --> "Canvis de Lully"
99. Primer i segon barroc
100. Barroc tardà
101. Aspectes importants
102. Context històric
103. Òpera
104. Compositors
105. Música instrumental per a llaüt i tecla
106. - **Absolutisme francès** - La **comédie-Balllet** - Postura francesa front l'òpera italiana - Lully i l'absolutimse musical - **Música instrumental per a llaüt i tecla**
107. - França era **l'hegemonia** **de tota Europa** - Els **monarques propulsaven** **les arts** - Nous gèneres: Comédie-Ballet Tragèide Lyrique - Descartes era una figura important
108. - Era la máxima **expressió** **de l'absolutisme** de la monarquia - Rei era el poder de Déu encarnat a la terra - Òperes nacionals = **espectacle polític**
109. **J. B. Lully**
110. **M. A. Charpentier**
111. - Era vist com un petit monarca musical - Gràcies a ell coneixem les orquestes que tenim - Característiques de les *Obertures*: Ritme **Pointeé** s'expandeix per tot Europa - Ritme **antagònic al Italià** (L - R - L) - Era una **peça instrumental** situada al inici d'una obra més extensa
112. - Es forma a itàlia amb Carissimi - Desenvolupa: Música Sacra, Cantata, l'Oratori i l'Òpera - *Te Deum*
113. - La música de llaüt i tecla té molta importància - Principal compositor: J. i D. Gaultier
114. Context
115. Compositors
116. - Tot s'inclina cap a la música Francesa - Importància de la Obertura - Al final del barroc tardà aparèix el *Concert* - Lineas melòdiques molt ornamentades - Apareixen el *trio sonata* i la *sonata a solo*
117. - Alguns compositors começen a tirar cap a un estil nou
118. Primer i segon barroc
119. Aspectes importants
120. Anglicanisme
121. Henry Purcell
122. - Es passa de la **Commonwealth** a la Restauració - Música anglicana - Música privada: **consort** Grup d'instruments de càmera de la mateixa família - El principi de la restauració musical
123. - Severitat religiosa - Orgues extrets d'esglèsies i portats a tavernes - Prohibició de la música de teatre - **Anthem** : gènere que manlleva textos de l'esglèsia - Música instrumental: Fancy **Division** **Gruond**
124. - És el creador de l'òpera *Dido y Eneas* - Compositor, cantor i lutier
125. Acpectes importants
126. Primer i segon barroc
127. Barroc tardà
128. Música religiosa litúrgica i el romanç
129. Gèneres de música civil
130. Òpera
131. Música instrumental
132. Tono
133. Sarsuela
134. Característiques generals
135. Escola italiana
136. Escola francesa
137. Escola alemanya
138. - **Decadència musical** a causa de: Crisi econòmica i politica Aïllament internacional - Guerra de Succeció - **Decadència acadèmica** - **Resten valor a la música** - Repeteixen el que es feia al renaixement - **Imiten a França i Itàlia** - S'agafen a poc a poc algunes innovacions barroques - Formes pròpies, no Europees - **Hemiolia:** Ritme binari a compas ternari
139. - És el repertori musical més important a Espanya - Festivitats religioses populars: S'introdueix la **nadala** - Aparició de *tonos, villancicos i romances* - Música popular: Stilo moderno - Música litúrgica: Stilo antico
140. - Sorgeix a ambients cortesans - Caràcter sentimental - Monodia acompanyada - Ritme ternari senzill - Tono humano: Profà Temàtica amorosa - Tono divino: Sacre
141. - Gènere teatral espanyol de caràcter còmic - Diàleg parlat, no cantat - Temàtica amorosa ideal - Presència del tragicòmic - Llenguatge senzill i comú - Gènere per a públic cortès
142. - Gènere de caràcter aristocràtic que es desenvolupa a palaus - Arribada dels borbons porta a italians que imposaran el seu gust (impediment de desenvolupament propI) - Neix la Sarsuela com a reacció
143. - Roman aliena a les corrents Europees - Òrgue i guitarra com a elements principals - Important producció de cambra amb influència estrangera a causa dels Borbons
144. - Consolidació de formes - Consolidació de la tonalitat - Escoles nacionals i estil internacional
145. - Concerto Solo - Concerto Grosso - Virtuossisme vocal/instrumental - Recursos harmònics de la tonalitat (Progressions)
146. - Música instrumental (teatre i dansa) - Obertura (L-R-L) - Suite (bipartit - Base orquestral Lully - Ornamentació de la melodia - Ritme Pointeé - Música per a clavicèmbal
147. - Textuira consalidada de tipus harmònic i contrapuntístic (fuga) - Mediador entre l'estil italià i francès: Unitat més complexa - Fusió: Bach - Coordinació: Händel
148. Estils (stile moderno)
149. Stile concertato
150. - Tècnica utilitzada sobretot a l'orquesta - Contraposició de plans sonors i timbres diferents - Dona major expressivitat - Petit concertato (2 a 4 veus) - Gran concertato (6 a 15 veus) - El barroc colossal (més de 15 veus
151. Stile concitato
152. - Estil "agitat" per defició - Transmet ira, enfat, agitació
153. Stile rappresentativo
154. - Estil de cant - És més expressiu però menys melòdic - Inventat(?) i usat per Monteverdi
155. - Estil de cant - S'aplica dramatime a un text recitat
156. Stile recitativo
157. Altres conceptes
158. Cantus Firmus
159. - Melodia prèvia per a composar polifonies
160. Monodia acompanyada
161. - És una textura musical on una veu / instrument fa la melodia principal, i la resta l'acompanya
162. Ària
163. - Peça musical feta per a ser cantada com a solista - Normalment acompanyada i òpera
164. Ària da capo
165. - Igual que l'ària però amb estructura ternària
166. Concerto a solo
167. - Forma instrumental - Instrument solista contraposat amb una orquesta
168. Concerto Grosso
169. - Forma instrumental - Petit grup solista contraposat amb una orquesta
170. Contrafactum
171. - Substitució d'un text per un altre sense canvis substancials a la música
172. Motet
173. - Composició polifònica breu - Repertori *a capella* a 4 veus de contingut sacre
174. Commonwealth
175. - Govern republicà que governa Anglaterra, Gales, Irlanda i escòcia durant 10 anys aprox. - Acaba quan Carles II puja al tro
176. Villancico
177. - Els "Villancicos" són impresos que es publicaven en plecs d'entre 4 i 16 fulles - Contenien els textos cantats en les festes litúrgiques o locals que se celebraven a les esglésies espanyoles
178. Textures
179. Monodia
180. Polifonia
181. Homofonia
182. Monodia acompanyada
183. Romanç
184. - Gènere musical basat en romanços poètics populars - És polifònic, vocal i amb acompanyament instrumental - Temàtica profana
