ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA Andreu Clusella Vallbona

Just an initial demo map, so that you don't start with an empty map list ...

Lancez-Vous. C'est gratuit
ou s'inscrire avec votre adresse e-mail
ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA Andreu Clusella Vallbona par Mind Map: ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA                Andreu Clusella Vallbona

1. Qui sóc

1.1. About me

2. Bibliografía

2.1. PAC1

2.1.1. SANGRÀ, A., VLACHOPOULOS, D. & CABRERA, N. (2012). Building an inclusive definition of elearning: an approach to the conceptual framework.

2.1.2. SIMONSON, M. (2005). Concepcions sobre l'educació oberta i a distància. Barcelona: UOC.

2.1.3. BENITO, M. (2009). Desafíos pedagógicos de la escuela virtual. Las TIC y los nuevos paradigmas educativos. Telos, cuadernos de comunicación e innovación, 78.

2.2. PAC2

2.2.1. HERNÁNDEZ REQUENA, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 5(2).

2.2.2. JONASSEN, J. (2005). Processos d'aprenentatge mitjançant les TIC. Barcelona: UOC.

2.2.3. URBINA, S. (1999). Informática y teorías del aprendizaje. Píxel-Bit: Revista de mitjans i educació.

2.2.4. SIEMENS, G. (2004). Una teoría de aprendizaje para la era digital.

2.3. PAC3

2.3.1. PÉREZ-MATEO, M.; GUITERT, M. (2010). Aprendre i ensenyar en línia. Material didàctic UOC.

2.3.2. BARBERÀ, I. LEVIN, I. (2005). Canvis en l'acció docent: de les classes presencials a les classes virtuals. Barcelona: UOC.

2.4. PAC4

2.4.1. Totes les altres PAC

3. Teories de l'aprenentatge

3.1. CONDUCTISME

3.1.1. Autors principals

3.1.1.1. Skinner

3.1.1.2. Watson

3.1.1.3. Pavlov

3.1.2. Conceptes clau

3.1.2.1. 1. CARACTERISTIQUES DIFERENCIALS DE LA TEORIA · La conducta humana esta condicionada pels estimuls que rebem (positius i negatius) · Els estimuls son externs a la persona. · Els aprenentatges es detecten mitajnçant canvis en la conducta en front a estimuls · Els aprenentatges es realitzen per associacio d'idees.

3.1.2.2. 2. OBJECTIUS EDUCATIUS QUE PLANTEJA · Qualsevol alumne és capaç d'aprendre qualsevol cosa si el material educatiu és bo. · Es necessari exercitar de forma continua i sistemàtica · Cal buscar el significat dels aprenentatges com la base sobre la qual establir dels coneixements

3.1.2.3. 3. ROL DEL DISCENT · Rol passiu, receptor de continguts · Ha de memoritzar i sistematitzar la resposta als estímuls rebuts · L'aprenentatge és de tipus individual i no es prioritza el treball cooperatiu entre estudiants

3.1.2.4. 4. ROL DEL DOCENT · Principal actor del procés d'ensenyament-aprenentatge, controla tot el procés de forma global. · Decideix els estimuls més adequats en cada moment.

3.1.2.5. 5. INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIO · Fonamentats i orientats en l'exercitacio de la memoria, la repeticio i les preguntes de resposta tancada. · De tipus individual.

3.1.2.6. 6. INTEGRACIO I PAPER DE LES TIC · Aprenentatge assistit per ordinador: programes de simulacio, aplicacions de tipus pregunta-respost-estimul automatitzats · Usos no orientats a la promocio de la creativitat i la produccio de continguts.

3.2. CONSTRUCTIVISME

3.2.1. Autors principals

3.2.1.1. George Siemens

3.2.1.2. Stephen Downes

3.2.2. Conceptes clau

3.2.2.1. 1. CARACTERISTIQUES DIFERENCIALS DE LA TEORIA · El coneixement i l'aprenentatge d'aquest es produeix com a consequència de les intereaccions socials. · La major diversitat de la xarxa social es tradueix en major riquesa experiencial · L'aprenentatge i el coneixement tenen una naturalesa complexa i per tant les fonts han de ser diverses · L'aprenentatge real té un component d'informalitat molt important

3.2.2.2. 2. OBJECTIUS EDUCATIUS QUE PLANTEJA · Importancia de la competència d'aprendre a aprendre. · La competència informacional te un paper preminent · L'aprenentatge neix de la connexio entre nodes de la xarxa · Es essencial establir connexions entre conceptes · L'aprenentatge és un proces continuat i complex

3.2.2.3. 3. ROL DEL DISCENT · Node d'una xarxa · Rol molt actiu · Integrat en l'entorn d'aprenentatge · Autogestor i creador del procés d'aprenentatge · Elevada autonomia · Avalua la informacio i valida el coneixement util · Aprenentatge cooperatiu i comparticio de coneixements · Elevada interaccio en xarxa sota autorregulacio i motivacio · Validacio per reconeixement social

3.2.2.4. 4. ROL DEL DOCENT · Dissenyador d'entorns d'aprenentatge · Dinamitzador i facilitador de connexions a la xarxa · Orientador en la cerca i anàlisi d'informacio i de contrast de fonts · Node expert i aprenent a la vegada · Acompanyant del procés d'aprentatge · Promou la reflexio i la critica al voltant dels coneixements adquirits

3.2.2.5. 5. INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIO · Basada en processos d'autoavaluacio i coavaluacio · Emfasi en produccio i difusio de coneixements · Creacio de PLE i ePortfolios

3.2.2.6. 6. INTEGRACIO I PAPER DE LES TIC · Aplicatius de treball cooperatiu en xarxa · Xarxes socials · Eines de comunicacio · Les TIC esdevenen el mitja per a la creacio de coneixements

3.3. COGNITIVISME

3.3.1. Autors principals

3.3.1.1. J. Bruner

3.3.1.2. D. Ausubel

3.3.2. Conceptes clau

3.3.2.1. 1. CARACTERISTIQUES DIFERENCIALS DE LA TEORIA · Construcció dinàmica del coneixement · Necessitat de l'aprenent d'estructurar coneixements · Es fonamenta en estructurar, construir i modelar · Requereix la presa de consciència per part de l'estudiant

3.3.2.2. 2. OBJECTIUS EDUCATIUS QUE PLANTEJA · L'aprenentatge i la conducta es deriven d'un proces d'organitzacio interna de l'individu · La motivacio, l'atencio i els coneixements previs son importants per potenciar l'aprenentatge

3.3.2.3. 3. ROL DEL DISCENT · Rol actiu, amb capacitat d'autoavaluacio i presa de decisions sobre el seu procés d'aprenentatge · Es considera essencial la interaccio entre estudiants, el treball cooperatiu i la posada en comu d'esquemes mentals

3.3.2.4. 4. ROL DEL DOCENT · Organitzador de dinàmiques que afavoreixen i possibiliten la interaccio d'idees · Crea i modifica esquemes mentals · Facilitador dels aprenentatges situant a l'alumne com a protagonista del proces

3.3.2.5. 5. INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIO · Donar importancia al seguiment continuat i al progrés en el procés d'aprenentatge · Orientats a avaluar observant la capacitat de projectar allo après en situacions semblants

3.3.2.6. 6. INTEGRACIO I PAPER DE LES TIC · La tecnologia com a element mediador · Diversificacio de les d'eines a emprar en funcio de l'activitat a desenvolupar

3.4. CONNECTIVISME

3.4.1. Autors principals

3.4.1.1. J. Piaget

3.4.1.2. Vigotsky

3.4.1.3. Papert

3.4.2. Conceptes clau

3.4.2.1. 1. CARACTERISTIQUES DIFERENCIALS DE LA TEORIA · L'accés al coneixement es realitza a traves de representacions de la realitat. · Les experiències vitals son més importants que la sequència estructurada de continguts. · L'aprenentatge es construeix quan s'expresa i es contrasta amb altres fonts.

3.4.2.2. 2. OBJECTIUS EDUCATIUS QUE PLANTEJA · L'aprenentatge ha de ser significatiu i connectat amb la realitat · L'aprentatge és un proces continuat i de contrastacio de fets · L'actitud de l'aprenent és son fonamental · L'aprenentatge és un proces adaptatiu al medi · Els errors son la base de l'aprenentatge

3.4.2.3. 3. ROL DEL DISCENT · Centre del procés d'aprenentatge · Rol actiu · L'estudiant és responsable del seu propi progrés · L'aprenentatge té una dimensio social, d'apren en grup. · Es comparteixen coneixements i experiencies de vida.

3.4.2.4. 4. ROL DEL DOCENT · Dinamitzador, orientador i facilitador · Acompanyant del procés d'aprentatge · Ampli ventall i domini de metodologies · Empatia i capacitat de promoure les relacions a l'aula

3.4.2.5. 5. INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIO · Resolucio de problemes · Treball per projectes · Autoavaluacio i coavaluacio · Avaluacio continuada (del procés) i no finalista

3.4.2.6. 6. INTEGRACIO I PAPER DE LES TIC · Orientacio a la creacio de continguts i la promocio de la creativitat. · Eines que fomenten i faciliten la comunicacio i la participacio dins de l'aula i amb la resta del món.

4. Les TIC a l'educació

4.1. El professorat

4.1.1. -El professorat actua com a facilitador de coneixements i guia en comptes de ser gairebé l'única font de coneixements. La planificació del desenvolupament del currículum a l'aula és més estructurada i la col·laboració amb la resta del professorat, en alguns casos amb personal de fora de l'escola s'ha incrementat.

4.1.2. El professorat sol estar content amb les innovacions tot i que hi ha queixes generalitzades del temps que cal dedicar a preparar totes aquestes activitats, ja que es tracta de temps afegit a l'habitual dins de la seva jornada laboral i això implica una càrrega important de voluntarisme que no tothom està disposat a fer. En el cas de les innovacions que demanen un equipament i un programari molt especialitzat, el professorat es veu obligat a autoformar-se i a preparar les pràctiques al centre mateix.

4.1.3. Malgrat que hi ha hagut una oferta àmplia de formació, assistir als cursos ha comportat també una dedicació complementària. Les experiències que demanen una formació especialitzada exigeixen sovint temps per al desplaçament, perquè les activitats de formació no es poden fer tan territorialitzades com en el cas de la formació més general.

4.2. L'alumnat

4.2.1. Els alumnes són molt més responsables del seu aprenentatge, estan més motivats per aprendre, ja que treballar les TIC els agrada i les activitats d'ensenyament i aprenentatge que fan són molt més creatives i lligades al món real.

4.2.2. Es fa evident la possibilitat de treball simultani de diferents alumnes o grups d'alumnes en nivells de dificultat diversos.

5. Activitats assignatura

5.1. PAC 1

5.2. PAC 2

5.3. PAC 3

5.4. PAC 4

6. L'estudiant i el docent en línia

6.1. EL DONCENT EN LÍNIA

6.1.1. Característiques

6.1.1.1. -Facilitador, orientador i comunicador -Dinamitzador de relacions -Predisposicio a l'ajuda i el feedback continuat -Domini bàsic de les eines TIC -Domini dels entorns virtuals d'aprenentatge -Coordinador d'equips, supervisor i impulsor de dinamiques de treball cooperatiu -Bon coneixedor de materials i recursos especifics -En formacio continuada -Gestor d'aula -Bon avaluador de processos d'aprenentatge

6.1.2. Habilitats del docent en línia. E-moderating. Salmon (2003)

6.1.2.1. Comprenssió dels processos en línia

6.1.2.2. Habilitats tècniques

6.1.2.3. Habilitats comunicatives en línia

6.1.2.4. Contingut expert

6.1.2.5. Característiques personals

6.2. L'ESTUDIANT EN LÍNIA

6.2.1. Característiques

6.2.1.1. -És actiu i gestiona el seu propi procés d'aprenentatge -Construeix el seu propi coneixement a partir del material d'estudi i de les interaccions a l'aula -Elevada autonomia personal, responsabilitat i hàbits de treball -Té motivacio generada per demandes d'actualitzacio,d'adaptació o de renovació professional -Té dificultats per assistir a formacio presencial, requereix de flexibilitat temporal i fisica -Utilitza de forma adequada els processos de cerca i gestio del coneixement -Compatibilitza responsabilitats familiars, professionals i acadèmiques -Domini bàsic de les eines TIC

6.2.2. Rol de l'estudiant en línia (Borges, 2007)

6.2.2.1. És actiu i gestiona el seu propi procés d'aprenentatge

6.2.2.2. Construeix el seu propi coneixement a partir del material d'estudi i de la relació amb els companys i el professor

6.2.2.3. Organitza el seu temps

6.2.2.4. El procés formatiu es duu a terme a través de l'entorn tecnològic

7. Conclusions

7.1. Rol nou del docent

7.1.1. Estar permanentment actualitzat en coneixements i en canvis de la tecnologia

7.1.2. Saber treballar en equip i de forma col·laborativa

7.1.3. Adquirir noves competències per a dirigir xarxes d'aprenentatge

7.2. Metodolgies

7.2.1. Han de canviar amb les TIC

7.2.2. Totes són bones però cal veure en quin moment s'utilitzen

7.3. El futur de l'educació?

7.3.1. Superar les barreres per a l'educació a distància (Berge i Muilenburg)

7.4. Utilització de programes no coneguts

7.4.1. Glogster

7.4.1.1. Eina per realització de pòsters on-line

7.4.2. Padlet

7.4.2.1. Mur digital

7.4.3. Prezi

7.4.3.1. Eina per crear presentacions amb zoom

7.4.4. Mindmeister

7.4.4.1. Mapes conceptuals