1. XINESA
1.1. tenia una consideració social tan alta, que constituïa una de les quatre matèries que els fills del nobles i els prínceps estaven obligats a estudiar. La cultura xinesa creia en la influència del so sobre l'harmonia de l'univers. Prova d'això és que una de les obligacions més importants del primer emperador de cada nova dinastia era la de determinar i establir unes regles per a la tradició musical de la dinastia. Aquesta cultura pensa que les emocions i els sentiments poden ser expressats i controlats mitjançant la interpretació musical
1.2. CARACTERÍSTIQUES
1.2.1. RITME
1.2.1.1. Generalment regular, encara que en certes parts de l'òpera xinesa, tradicionalment basades en vells relats d'herois i contes sobrenaturals, com els recitatius, trobem un ritme més lliure.
1.2.2. TEXTURA
1.2.2.1. Predomina la textura monofònica.
1.2.3. MELODIA
1.2.3.1. la major part de la música antiga xinesa es basa en l'escala pentatònica.
1.2.4. INSTRUMENTS
1.2.4.1. Tradicionalment es classifiquen en funció dels materials emprats en la seua construcció: metall, pedra, seda, bambú, carabassa, argila, cuir i fusta.
1.2.4.1.1. Corda: quin (cítara de 7 cordes) i pipa (semblant al llaüt), erhu
1.2.4.1.2. Vent: flautes de Pan i bambú, Sheng o òrgan de boca (amb 17 tubs de bambú insertits en una carabassa)
1.2.4.1.3. Percussió: tambors, gongs...
2. INDIA
2.1. De la mateixa manera que no hi ha una llengua única a l'Índia, tampoc hi ha una identitat musical única. No obstant això, a pesar de l'àmplia gamma d'estils i tradicions musicals que recull, aquesta música es remunta milers d'anys, als temps dels Cants de la Veda (conjunt dels escrits sagrats més antics de l'hinduisme), encara que ha aconseguit la seua forma actual durant els últims 400 o 500 anys.
2.1.1. RITME
2.1.1.1. Es fonamenta en el sistema mètric dels tala, on cada tala comprén un nombre determinat de pulsacions agrupades en 5 cicles o compassos que comprenen de 3 a 128 pulsacions.
2.1.2. TEXTURA
2.1.2.1. Es caracteritza per les seues melodies per a solista o a l'uníson, amb ús freqüent d'un so sostingut o pedal, on se li atorga més importància al ritme i a la melodia per crear una mescla de timbres que donen a aquest tipus de música un color especial, clarament recognoscible.
2.1.3. MELODIA
2.1.3.1. Es basa en el sistema melòdic dels raga, una espècie d'escala en què, igual que ocorre en el nostre sistema tonal, hi ha una nota predominant (tònica) a la qual se subordinen les restants. Existeixen diferents tipus de raga, en funció de determinades hores del dia o estacions concretes de l'any. En les seues melodies empren intervals més xicotets que al nostre sistema tonal.
2.1.4. INSTRUMENTS
2.1.4.1. Corda: el més emprat és el sitar, instrument de corda puntejada, d'un metre de longitud, amb 22 trasts i 19 cordes, cos de carabassa, utilitzat per realitzar escales raga. També s'empra el tanpura, de corda puntejada, entre 2 i 3 metres de longitud, amb 4 cordes i que s'utilitza per realitzar l'acompanyament mitjançant l'emissió d'un so continu.
2.1.4.1.1. SITAR
2.1.4.1.2. TANPURA
2.1.4.2. Vent: el pungi és un dels més característics. Està format per 2 tubs i l'empren molt els encantadors de serps.
2.1.4.2.1. PUNGI
2.1.4.3. Percussió: destaca la taula, formada per 2 tambors amb que es marca la pulsació de la peça que s'interpreta.
2.1.4.3.1. TAULA