1. La deriva contintental
1.1. La tectònica de plaques
1.1.1. La tectònica de plaques és una teoria que explica els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre.
1.1.2. La teoria de la tectònica de plaques es basa en dues teories anteriors: la deriva continental i l'expansió dels fons oceànics.
1.2. Els coneixements anteriors a la teoria de la deriva continental
1.2.1. Durant els segles XVI i XVII, els cartògrafs van observar que les costes d'Amèrica i d'Àfrica i van considerar, sense poder explicar-ho, que semblaven grans fragments d'un continent més gran que, si aquests fragments s'aproximaven, encaixaven d'una manera quasi perfecta.
1.3. La teoria de la deriva continental
1.3.1. Els 1912, Wegener va enunciar aquesta teoria, que permetia explicar la forma i la disposició dels continents, oceans i muntanyes.
1.3.2. Segons ell, fa uns 300 milions d'anys tots els continents estaven units en un sol continent que van anomenar Pangea, que es va començar a trencar fa uns 200 milions d'anys.
1.3.3. Per a Wegener, els continents es desplaçaven damunt d'uns fons oceànic cosa que li permetia explicar la formació se les cadenes muntanyoses, perquè quan un continent viatjava a la deriva, si trobava resistència, es plegava.
1.3.4. L'objecció principal va ser que no podia precisar quines eren les forces que feien moure les masses continentals. Proposava que podien ser la força centrífuga generada per la rotació de la Terra i la gravitació generada pel sol o per la Lluna.
2. La formació del fons marí
2.1. L'estudi dels fons oceànics
2.1.1. Fa una mica més de cinquanta anys es va començar a l'Atlàntic nord i van fer servir vaixells equipats amb ecosondes, batímetres i equips per a extreure sediments, amb els quals van arribar a les següents conclusions:
2.1.1.1. Al centre de cada conca oceànica hi ha una dorsal oceànica, amb un solc al mig, el rift, per on surt material incandescent que es refreda i s'acumula a fora en forma de basalts.
2.1.1.2. La capa de sediments era més prima del suposat i anava augmentant de gruix cap al continent.
2.1.1.3. Els fons oceànics eren relativament joves ja que no es van trobar roques de més de 180 milions d'anys tenint en compte que la Terra en te 4500 milions.
2.1.2. Es va observar que els epicentres dels terratrèmols que havien tingut lloc s'havien produït al llarg de la dorsal i més tard es va deduir que hi havia un rift a cada oceá.
2.2. La teoria de l'expansió dels fons oceànics
2.2.1. Els professors Robert Dietz i Harry Hess van formular una hipòtesis: L'expansió dels fons oceànics, que proposava que a la dorsal es formava contínuament litosfera oceànica i, des d'aquí es produeix l'expansió del fons marí.
3. La tectònica de plaques (I)
3.1. Les plaques litosfèriques
3.1.1. La superfície de la Terra esta dividida en plaques rígides anomenades plaques litosfèriques o tectòniques.
3.1.2. Aquestes estan formades per litosfera i tenen un gruix mitjà de 100 km. Es desplacen per damunt del mantell a una velocitat de cm/any i se'n diferencien tres tipus: oceàniques, continentals i mixtes.
3.1.3. Els límits entre plaques són zones de gran activitat sísmica.
3.2. Causes del moviment de les plaques
3.2.1. Es degut principalment, a dos factors:
3.2.1.1. Les cèl·lules del mantell creades a causa de la calor de l'interior terrestre: El material puja des de la base del mantell, es desplaça horitzontalment, es refreda i torna a baixar, amb la qual cosa produeix una circulació convectiva.
3.2.1.2. La força de la gravetat: A les zones de la dorsal, el magma ascendeix des de l'interior fa que la placa formada recentment quedi a més altura. Això fa que la placa empenyi des de la dorsal cap a la zona de subducció, on la placa s'enfonsa en el mantell.