1. La MONOSÈMIA És quan un mot té un sol significat. Els mots monosèmics solen ser els científics, tècnics, burocràtics, etc. ja que no hi pot haver confusió en aquests camps: han de ser absolutament precisos Pediatre, oftalmòleg, fotofòbia, amnèsia, autobús, sonet…
1.1. EL SENTIT PROPI d’un mot és el seu significat bàsic: ales d’ocell
1.2. El SENTIT ESPECIAL és la seva polisèmia, feta a base de metàfores lexicalitzades: ales d’avió (l’avió té ales com les de l’ocell)
1.3. El SENTIT FIGURAT és una relació de semblança perceptible pel pensament, i apareix a locucions i frases fetes: estar tocat de l’ala, donar ales a algú…
2. La POLISÈMIA Es produeix quan una paraula pot tenir més d’un significat. La distinció de significats es produeix en funció del context. Els mots polisèmics solen ser parts del cos humà o animal i parts de la casa
3. L’HOMONÍMIA Els mots homònims són paraules que sonen igual, s’escriuen igual, però no tenen cap mena de relació de significat entre elles
3.1. · L’HOMOFONIA són dues paraules que s’escriuen diferent i tenen diferent significat, però que sonen igua
3.2. L’HOMOGRAFIA són dues paraules que s’escriuen igual però sonen diferent i tenen diferent significat
4. DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ La denotació d’un mot és el seu significat objectiu : poma com a fruita.
5. El LÈXIC PATRIMONIAL (MOTS POPULARS, HEREDITARIS O PATRIMONIALS) Ve directament del llatí fundacional del nostre idioma i ha evolucionat al llarg dels segles: vida (vita), ovella (ovicula), segur (securu)
5.1. ÈTIM: forma originària d’un mot (forma llatina, grega, anglesa, francesa…) La seva evolució dóna diverses formes al llarg de la història de la llengua i la literatura:
6. CULTISME Mot manllevat del llatí culte o grec tardanament, amb ús restringit i evolució menor que els altres mots (una adaptació més simple) : evangeli.
6.1. PSEUDODERIVAT: cathedra> càtedra-cadira. Altres: cosa-causa,obac-opac,colgar-col.locar,reina-regina,resarrecitar,nosa-nàusea,viatge-viàtic. SEMICULTISME: ígual que l'anterior, però ha evolucionat molt més : miraculum>miracle. ARCAISME: paraula antiga que potser ha caigut en desús però és usada amb voluntat culta, sobretot en literatura: par (sembla) torcar (eixugar)VULGARISME: paraules incorrectes pròpies de parlants amb pocs estudis: ous dusos per ous durs, sapiguer per saber...
7. Els PSEUDODERIVATS O FALSOS DERIVATS han estat manllevats directament del llatí i no del català i no han fet l´evolució fonètica normal del mot primitiu corresponent, per això solen tenir grafies diferents: CURVUM> corba-curvatura, BUCCAM>boca-bucal, DULCEM>dolç-dulcificar
8. LLATINISME: expressió llatina que entra al català sense canvis i s’empra a nivell culte o especialitzat:
8.1. ad litteram (al peu de la lletra)
8.2. alter ego (un ‘altre jo’
9. EL SUBSTRAT DEL LLATÍ El català es forma a partir del llatí, però el llatí ja havia agafat mots del seu substrat lingüístic: les llengües ibera, basca, celta; el grec, l’hebreu, etc.: aranyó, blat, bassa, bruc, galta, llauna, llosa.
9.1. EL SUPERESTRAT DEL CATALÀ Un cop format, el català va anar rebent altres mots de llengües properes i influients en cada moment històric.
10. SINONÍMIA --> Són sinònimes dues paraules que signifiquen el mateix però són completament diferents(xemeneia / llar de foc)
10.1. DISFEMISMES: mots sarcàstics o burlescos per accions, parts del cos, etc (closca, meló o carbassa per cap)
10.2. TABÚS: mots que s’han d’evitar per ser malsonants, de mal gust, etc.: wàter, vell, negre, entre d'altres exemples
10.3. EUFEMISMES: mots que substitueixen els tabús i són més elegants: bany, persona gran o tercera edat, afroamericà,
11. ANTONÍMIA --> Són antònimes dues paraules que tenen significats contraris ( alt-baix, fred-calent, home-dona, cert-fals) Uns fan el contrari per morfema de negació (gramaticals: solvent-insolvent, lògic-il.lògic)
12. LA PARONÍMIA Són dos mots que s´assemblen en pronúncia i grafia però són de significats diferents: caravel.la-calavera,
13. CAMP SEMÀNTIC És un grup de paraules del mateix tema (les flors, els transports, els elements químics…).
14. CAMP LÈXIC És un grup de paraules relacionades per derivació o composició. Per exemple: la família de ric: enriquir, ricament, riquíssim, ricàs, ricarro, riquet, ricot, ricatxo…
15. EL SENTIT PROPI és el significat ordinari d’aquella paraula: hi ha mala maror, mar revolta. EL SENTIT FIGURAT és un significat diferent que se li atorga per context: hi ha mala maror ( figurat= mal ambient o malhumor) Té una relació de polisèmia i la majoria de sentits figurats provenen del cos humà
16. DIACRONIA I SINCRONIA La diacronia estudia els canvis de les paraules i de al llengua al llarg dels segles. Per exemple, l’estudi diacrònic del mot ‘avui’ ens diu que del llatí clàssic HOC DIE o HODIE va passar al llatí vulgar OIE, el català del s. XII en dei VUY-HUY, el català del s. XV VUI-UI i el català actual AVUI (dialecte central) i HUI-HUÍ (valencià)
17. MANLLEU Paraula en un altre idioma i adaptada ortogràficament al català (futbol, ària, tràveling, xat), per tant s'ha acceptat, perquè no existia prèviament cap mot per a aquella cosa.
17.1. -NEOLOGISMES: mots nous sense equivalent a la llengua on van (Rugbi) · -ESTRANGERISMES: mots amb equivalència,però que s´integren igual (orsai=fora de joc) · -CALCS LINGÜÍSTICS: Expressions d´altres llengües adaptades a l´ortografia i fonètica de la que s´integren. (Best seller- super vendes)
18. PRÉSTEC Paraula igual a l’anterior, però que encara no s’ha adaptat ni acceptat (au-pair, whisky, amateur)
