1. II. LA LÍRICA TROBADORESCA
1.1. INTRODUCCIÓ:
1.1.1. Segle XII, apareix a les corts occitanes amb temàtica profana i llengua vulgar.
1.1.2. S'utilitzava el provençal per diferents raons;
1.1.2.1. La proximitat geogràfica.
1.1.2.2. Els llaços polítics existents.
1.1.2.3. Les relacions econòmiques.
1.1.2.4. Les similituds entre ambdues llengües que procedien del llatí vulgar.
1.1.2.5. El prestigi de la lírica trobadoresca.
1.2. TROBADORS:
1.2.1. Redactava el text, componia la música, la qual era difosa per mitjà del cant.
1.2.2. Vivien de:
1.2.2.1. L'acolliment i recompenses de les diferents corts.
1.2.2.2. Altres eren grans senyors feudals com prínceps, reis, barons...
1.3. Quan reunien certs mèrits literaris (prestigi)
1.3.1. Adquirien una categoria que els hi permetia portar a terme ambaixades, aconsellar a grans senyors...
1.4. JOGLARS:
1.4.1. Encarregat de la transmissió al públic dels poemes escrits pel trobador.
1.4.2. Dos tipus:
1.4.2.1. El joglar de lírica: refinat, culte=sentiments.
1.4.2.2. El joglar d'èpica: guerra, improvisa.
1.4.3. Condició social humil, divertia i distreia.
1.5. CANÇONERS:
1.5.1. Una mena d'antologies on es recopilen les composicions dels trobadors. A partir del s. XIII.
1.5.1.1. S'ordenen per gènere i autor.
1.5.2. A vegades apareixien dintre dels cançoners, textos en prosa.
1.5.2.1. VIDA (breu biografia)
1.5.2.2. RAZÓ (explicació del perquè dels poemes)
1.6. L'AMOR CORTÈS:
1.6.1. Peculiar concepte d'amor. Conceptes i formes del feudalisme al terreny sentimental literari.
1.6.2. Homes lligats a altres per enllaços de dependència i vassallatge.
1.6.2.1. Pacte entre el vassall i el noble o entre un rei amb molt poder i un noble amb baix poder.
1.6.2.2. Jura fidelitat a canvi de, normalment, protecció.
1.6.3. Aquesta estructura passa a la poesia aplicant-se a les relacions amoroses:
1.6.4. L’amor cortès es limita a una mena de Joc de Galanteig.
1.6.4.1. Tribut a la bellesa i noblesa d’una dona.
1.6.5. En aquesta estructura no existeix la dona soltera, gairebé sempre el senyor feudal del trobador serà l'espòs de la dona.
1.6.5.1. No hi havia amor entre el senyor i la dama (eren casaments imposats).
1.6.5.2. En canvi amb l'amor cortès s'aconsegueix l'espontaneïtat de l'amor.
1.6.5.3. Conclusió que van treure. Amor autèntic=extramatrimonial.
1.6.6. Personatges:
1.6.6.1. Trobador:
1.6.6.1.1. "hom"=vassall. Amor reglamentat (ha de seguir uns passos)
1.6.6.2. Dama
1.6.6.2.1. "Midons"=casada, sovint, amb el senyor del trobador.
1.6.6.2.2. Feia patir al trobador.
1.6.6.2.3. Protecció al trobador; actuava com intermediària.
1.6.6.2.4. S'amaga sota un pseudònim.
1.6.6.3. Gilós:
1.6.6.3.1. Maleït i temut pels trobadors.
1.6.6.4. Lausengier:
1.6.6.4.1. Són qui descobreixen i rebel·len l'amor entre el trobador i la dama.
1.7. POÈTICA TROBADORESCA:
1.7.1. Primera manifestació romànica de lírica en llengua vulgar
1.7.2. Característiques:
1.7.2.1. Es basa en el nombre de síl·labes dels vers i en la rima.
1.7.2.2. Els versos es combinen en estrofes anomenades COBLES.
1.7.2.3. La darrera estrofa d'un poema rep el nom de TORNADA.
1.7.3. Gèneres:
1.7.3.1. -Cançó:
1.7.3.1.1. Més característic i més freqüent. Poema amorós.
1.7.3.2. -Pastorella:
1.7.3.2.1. Diàleg entre un cavaller i una noia("mossa")
1.7.3.3. -La dansa i la balada:
1.7.3.3.1. Estructura:
1.7.3.3.2. Diferència:
1.7.3.3.3. Fetes per acompanyar el ball.
1.7.3.4. -L’Albada:
1.7.3.4.1. Maledicció dels amants, en fer-se de dia, després de d’haver passat la nit junts perquè han de separar-se.
1.7.3.5. -Sirventès:
1.7.3.5.1. Objectiu:
1.7.3.6. -El pany:
1.7.3.6.1. Elogi fúnebre del protagonista, amb l’objectiu de salvar al difunt(a partir de pregàries).
2. IV. LES 4 GRANS CRÒNIQUES: (Segle XIII i durant el segle XIV).
2.1. INTRODUCCIÓ
2.1.1. Al principi la història sols estudiava/coneixia les persones cultes (llatí). Després a partir de les cançons de gesta (joglars) van ser narrades en llengua vulgar.
2.1.2. -Cronicons:
2.1.2.1. Brevíssimes anotacions sobre esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica rigorosa.
2.1.2.2. Al principi tractaven de fets relacionats amb les esglésies on eren redactats, després en trobem sobre monarquia franca i comtes catalans.
2.1.3. També s'escrivien narracions de caràcter èpic s'explicaven fets de les cròniques, eren de dues classes.
2.1.3.1. Joglars o recontadors de gestes antigues.(elements llegendaris)
2.1.3.2. Recontadors de novelles= notícies d'actualitat.
2.2. Les 4 grans cròniques: Tenen en comú:
2.2.1. Narren èpoques de plenitud.
2.2.2. Patriotisme:
2.2.2.1. Exalten l'esperit de la nació/ justifiquen la política dels reis: escrites en 3a persona o en nós/ interpretació dels fets subjectiva(a favor del rei).
2.2.3. Incorporen elements de ficció.
2.2.4. Models de conducta: política/militar.
2.2.5. Tenen un sentiment religiós.
2.2.5.1. Fe en la providència (Déu crea i influeix en la Terra, ajudant la seva obra./ Visió Teocèntrica del món.
2.2.6. Són obres que narren la vida de grans reis (experiència de l'autor)
2.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:
2.3.1. Llibre dels feits o crònica de Jaume I
2.3.1.1. No va la va escriure ell, però va controlar el procés de redacció.
2.3.1.2. Forma autobiogràfica.
2.3.1.3. Fonts: records/arxius reials/elements de narracions poètiques.
2.3.1.4. Característiques: Escrita en "Nós"/ Volia justificar l'actuació del rei/ Narracions de conducta militar i política/ Profund sentiment religiós.
2.3.2. Llibre del rei Pere o Crònica de Bernat Desclot:
2.3.2.1. Dictà i escriví el llibre.
2.3.2.2. Fonts: Documents oficials/ Experiències/Testimonis.
2.3.2.3. Característiques: rigorós, detallista, abundància d'informació històrica (fets i conquestes des de Ramon Berenguer IV fins Pere II.
2.3.2.4. Autor desconegut. No s'ha trobat cap Bernat Desclot(es pensa que va ser Bernat escrivà perquè va ser cronista a la cort i procedia d'Es Clot).
2.3.3. Crònica de Ramon Muntaner:
2.3.3.1. Crònica més llarga.
2.3.3.2. En sabem molt d'aquest autor.
2.3.3.3. Forma autobiogràfica.
2.3.3.4. Característiques: Donar a conèixer els mèrits de Muntaner./Glorificació dels reis de la dinastia Catalana-Aragonesa/ Des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons Benigne.
2.3.3.5. Text que va influir en la redacció de Tirant lo Blanc.
2.3.4. Crònica del Pere III el cerimoniós:
2.3.4.1. El rei controlava la redacció, planificava i dictava.
2.3.4.2. Forma autobiogràfica.
2.3.4.3. Fonts: records/ Documents d'arxiu.
2.3.4.4. Característiques: Justificar la mateixa actuació/ Més curta, l'última./ Regant de Pere III.
3. V. L'HUMANISME
3.1. INTRODUCCIÓ
3.1.1. Neix a Itàlia a finals del S. XIV, van haver canvis i transformacions respecte el pensament Medieval.
3.1.1.1. Raó intel·lectual. L'home com a mesura de totes les coses
3.1.1.2. Centre:nova manera de veure la vida.
3.1.1.3. Vida: camí de perfeccionament.
3.1.1.4. L'església perd poder.
3.1.1.5. Cultura grecollatina.
3.1.2. PENSAMENT MEDIEVAL
3.1.2.1. Durant els segles XII-XIII.
3.1.2.2. El centre és Déu (teocentrisme).
3.1.2.3. Raó divina.
3.1.2.4. Gran poder l'Església.
3.1.2.5. La vida és la vall de llàgrimes, camí dolorós per poder accedir al paradís.
3.1.2.6. La Bíblia.
3.1.3. A Catalunya l'Humanisme és fruit d'un procés lent. Centre important d'aquest corrent-Conselleria Reial.
3.2. BERNAT METGE (S. XIV-XV)
3.2.1. Biografia:
3.2.1.1. Major exponent de l'Humanisme.
3.2.1.2. El seu padrastre li ensenya llatí, aragonès, català.
3.2.1.3. De seguida va començar a treballar per la monarquia.
3.2.1.4. Bernat Metge era molt bo amb l'escriptura, se'n va sortir vàries vegades gràcies a la seva capacitat de convèncer a la gent.
3.2.1.4.1. 1) Malversació:
3.2.1.4.2. 2) Partícip en la mort del rei (enverinament).
3.2.1.5. Va morir a Barcelona el 1413.
3.2.2. Obres:
3.2.2.1. Llibre de Fortuna e Prudència.
3.2.2.2. Sermó: paròdia divertida dels sermons moralitzadors que feien els capellans de l'època.
3.2.2.3. Ovidi enamorat: traducció en prosa d'un poema llatí escrit, segons deien, per Ovidi.
4. VII. LITERATURA AL VOLTANT DE LA CAVALLERIA
4.1. LLIBRES DE CAVALLERIA:
4.1.1. L'heroi té qualitats sobrenaturals.
4.1.2. Els llocs són molt llunyans i desconeguts.
4.1.3. El temps és remot.
4.1.4. L'ambient és de fantasia i somni.
4.1.5. Són obres inversemblants.
4.2. NOVEL·LES CAVALLERESQUES:
4.2.1. L'heroi té qualitats humanes.
4.2.2. El temps és proper a l'autor.
4.2.3. Són obres versemblants.
4.2.4. Els llocs són coneguts.
4.2.5. L'ambient és realista.
5. I. ORÍGENS DE LA LITERATURA CATALANA
5.1. ORIGENS:
5.1.1. Caiguda de Roma.
5.1.1.1. Dona lloc a fragmentació política i administrativa.
5.1.1.1.1. Fragmentació de l’idioma.
5.1.2. SVII gots llatinitzats.
5.1.3. Àrabs ocupen la península.
5.1.3.1. No s’identifiquen.
5.1.4. S. IX Comtats catalans del Pirineu s'unifiquen sota la marca Hispànica.
5.1.4.1. El Romanç.
5.1.5. Idiomes:
5.1.5.1. Llatí=Llengua culta.
5.1.5.1.1. Escriptura, llengua oficial, prestigi de ser el vehicle d'expressió cultural.
5.1.5.2. Català=Llengua nova.
5.1.5.2.1. Pràctica oral té límits (a causa del seu caràcter) de llengua de carrer o popular.
5.1.5.2.2. La prosa es desenvolupa en català.
5.1.5.3. Romanç.
5.1.5.3.1. Al segle XII apareixen els primers textos literaris en vulgar.
5.1.5.3.2. Utilitzats per cultes per dirigir-se al poble.
5.1.5.4. La poesia es desenvolupa en provençal.
6. III. RAMON LLULL( 1235-1315)
6.1. BIOGRAFIA
6.1.1. Coneixem la seva vida, a partir:
6.1.1.1. -Documents d'arxiu.
6.1.1.2. –Referències autobiogràfiques.
6.1.1.3. –L'obra vida coetània, biografia de l'autor.
6.1.2. Dues etapes:
6.1.2.1. -Etapa cortesana:
6.1.2.1.1. Va ser un cortesà galantejador de dames (tenint dona i dos fills) i autor de cançons trobadoresques.
6.1.2.2. -Etapa de conversió:
6.1.2.2.1. Amb trenta anys, canvia la seva vida, ja que, segons ell, va tenir una aparició divina.
6.1.2.2.2. Des d'aquest moment se centra a complir 3 objectius:
6.1.2.2.3. **Anècdota: Viatja al nord d'Àfrica per complir aquests objectius, és amenaçat i expulsat, la seva missió va ser un fracàs.
6.2. OBRA:
6.2.1. Escriu uns 243 títols (branques: filosofia, teologia, física, astronomia, medicina) en diferents idiomes:
6.2.1.1. Català: llengua bàsica per la redacció dels seus llibres per arribar a un públic que no coneix el llatí.
6.2.1.1.1. Crea nous mots a partir del sistema de derivació, també la renova amb llatinismes i arabismes. Enriqueix la llengua acostant el català a les branques que ell treballava.
6.2.1.2. Provençal: producció poètica.
6.2.1.3. Llatí: per públic culte.
6.2.1.4. Àrab: pel seu afany de conversió.
6.2.2. Escriu amb finalitats molt pràctiques i precises.
6.2.2.1. No tenia un fi literari sinó didàctic per aconseguir els seus objectius.
6.2.3. -Poesia:
6.2.3.1. Poesia autobiogràfica
6.2.3.1.1. -Cant del Ramon/ Lo desconhort.
6.2.3.2. Poemes religiosos dedicats a la mare de Déu-Plant de Nostra Dama.
6.2.4. -Narrativa:
6.2.4.1. Blanquerna: consta de 5 llibres, narració de la vida exemplar.
6.2.4.2. - Llibre de les bèsties (caràcter polític-social).
6.2.4.3. Fèlix o Llibre de les meravelles, 10 llibres de temàtica diversa (viatge d'un home que vol trobar la veritat en un món confús)
6.2.5. -Obra mística:
6.2.5.1. Llibre de contemplació en Déu, obra dividida en 5.
6.2.5.2. Llibre d'amic e Amat: Amor i confusió entre l'home i Déu.
6.2.6. -Obra filosòfica:
6.2.6.1. Arts magna, sistema filosòfic de Ramon Llull.
6.2.7. -Obra didàctica:
6.2.7.1. Llibre de l'ordre de cavalleria: formació d'un cavaller cristià.
6.2.7.2. Llibre de la doctrina pueril: educació dels infants.
7. VI. LA POESIA LÍRICA DELS S.XIV-XV
7.1. Es continua el model poètic cortès del segle XII (Temàtica formal i lingüística).
7.2. Abans (XII-XIII) Trobadors.
7.2.1. Llengua híbrida; provençal i català.
7.3. Produccions del segle XIV.
7.3.1. Un provençal amb catalanismes.
7.3.1.1. -Català aprovençalat
7.4. Ausiàs March- Català gairebé sense formes occitanes.
7.5. Segona meitat del segle XIV hi ha canvis lleugers en la lírica degut als canvis socioculturals.
7.5.1. Procés de catalanització. Canvi de la temàtica.
7.5.2. Canvi de la temàtica.
7.6. Causes d'aquesta continuïtat:
7.6.1. Identificació de la tradició poètica amb la poesia trobadoresca. Era tradicional.
7.6.2. Conservació de les estructures feudals.
7.6.2.1. Conservació a la corona d'Aragó de les estructures feudals que són a la base de la poesia d'amor cortès.
7.7. En el mateix segle (XIV-XV) es crea els jocs florals i el consistori de la Gaia Ciència.
8. VI. AUSIÀS MARCH
8.1. Biografia
8.1.1. Neix el 1397 a Gandia.
8.1.2. En morir son pare(Pere March-Família burgesa enriquits i funcionaris) inicia en les corts primer com a donzell, després mossèn (cavaller).
8.1.3. Va participar en diferents fets d'armes (combats, guerres..) al costat d'Alfons el Magnànim.
8.1.4. A partir d'aquí, als 27 anys, es reclou per sempre en la seva terra, habitant Gandia i després València.
8.1.5. Viu de ronda per la seva actuació militar.
8.1.6. Amb 40 anys (primer matrimoni sense descendència), Isabel Martorell.
8.1.6.1. Van haver-hi conflictes de dot amb la seva família fins que va morir Isabel.
8.1.6.1.1. Dot(la muller li dona diners al marit perquè aquest els organitzi)
8.1.7. -Amb 46 anys (segon matrimoni sense descendència), Joana Escorna. Va morir molt aviat.
8.1.8. Va morir el 3 de març del 1459. Una vegada mort, es descobreixen 5 fills bastards de l'Ausiàs March.
8.2. OBRES:
8.2.1. 138 poemes. Va començar a escriure a l'acabar la seva vida militar i acaba fins poc abans de la seva mort.
8.2.2. Es classifiquen:
8.2.2.1. a) Cants d'amor.
8.2.2.1.1. Tema més important.
8.2.2.1.2. Dedicats a diferents amors fora dels matrimonis.
8.2.2.1.3. No canta mai a les seves dones.
8.2.2.1.4. Primer pensa que l'amor carnal és el correcte. Després opina que l'amor ha d'estar basat, únicament, en l'intel·lecte. Ell es veu decebut, ja que la dona no correspon aquest amor. No entén per què ella no vol aquest amor pur. En canvi, acaba cedint a la carn, per aquest motiu, es torna un crític de les dones; les culpa, insulta, maleeix. Finalment, en la vellesa, el poeta acaba entenent l'actitud de l'estimada, ja que en ell també existeix el desig.
8.2.2.1.5. Obres més importants:
8.2.2.2. b) Cants de mort:
8.2.2.2.1. Dedicats a Joana Escorna.
8.2.2.2.2. Sentiment de l'autor davant la mort de l'estimada.
8.2.2.3. c) Cants morals:
8.2.2.3.1. Idees sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut, el plaer.
8.2.2.4. d) Cant espiritual:
8.2.2.4.1. El poema és un monòleg (Veu Jo=March/ Veu Tu= Déu).
8.2.2.4.2. Poemes essencials/ Versos estramps: amb mètrica, sense rima.
8.2.2.4.3. Soledat.
8.2.2.4.4. Confessió sincera d'un home que es considera pecador(s'afanya a estudiar i analitzar l'essència dels seus pecats), confessa que la seva fe no és prou ferma.
8.2.2.4.5. Es considera un poema modern, ja que cap poeta hauria escrit un poeta tan sincer.
8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
8.3.1. Escriu en català tot.
8.3.2. És sincer, parla del que sent.
8.3.3. No idealitza la dona, la tracta com algú igual a ell amb virtuts i defectes.
9. VIII. JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
9.1. BIOGRAFIA
9.1.1. Va néixer a la ciutat de València entre els anys 1405 i 1411.
9.1.2. Era un dels vuits fills de Francesc Martorell i Damiata Abelló.
9.1.3. Els Martorell eren una famíia de la mitjana noblesa però van haver d'afrontar una gradual pèrdua de prestigi durant el segle XV.
9.1.3.1. Els Matorell es resistiren a la nova situació.
9.1.4. L'any 1435 va morir el pare de Joanot Martorell.
9.1.4.1. Son germà i ell van assumir la responsabilitat de les seves germanes.
9.1.5. Entra en guerra amb Ausiàs March quan aquest es casa amb la seva germana.
9.1.6. Damiata no es casà mai.
9.1.6.1. Perquè va tenir relacions sexuals fora del matrimoni
9.1.7. Va estar solter tota la vida i no es coneix descendència il·legítima.
9.1.8. Va morir a València a l'any 1468.
9.2. RESUM I ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANC
9.2.1. La novel·la té 487 capítols que es distribueixen en 5 parts:
9.2.2. Tirant a Anglaterra
9.2.2.1. El protagonista adquireix fama i prestigi.
9.2.3. Tirant a Sicília i a Rodes
9.2.3.1. Escenaris marítims on l'heroi esdevé u hàbil i ardit almirall.
9.2.4. Tirant a l'Imperi Grec
9.2.4.1. On es revela d'una banda com a magnífic estrateg i victoriós, i d’altra com un tímid enamorat al costat de Carmesina.
9.2.5. Tirant al nord d'Àfrica
9.2.5.1. Emprèn la conversió i el domini de territoris d'infidels.
9.2.6. Tirant torna a l'Imperi Grec
9.2.6.1. Allibera definitivament l'imperi del perill turc.
9.3. PERSONATGES PRINCIPALS DELS EPISODIS AMOROSOS
9.3.1. Tirant lo Blanc:
9.3.1.1. Protagonista de la novel·la.
9.3.1.2. És jove i un magnific combatent, però en el terreny de l'amor li falla el valor
9.3.2. Carmesina:
9.3.2.1. Donzella de 14 anys, filla de l'Emperador.
9.3.2.2. Tirant s'enamora
9.3.2.3. La princesa dona el seu cor a Tirant, li nega el seu cos.
9.3.3. Diafebus:
9.3.3.1. S'enamora i es casa amb Estefania.
9.3.3.2. Cosí, company d'armes i confident de l'amor de Tirant.
9.3.4. Estefania:
9.3.4.1. Dama de la cort.
9.3.4.2. Filla del duc de Macedònia.
9.3.4.3. S'enamora i es casa amb Diafebus.
9.3.5. Emperador :
9.3.5.1. És qui reclama la presència de Tirant per salvar l'Imperi.
9.3.5.2. Home gran i libidinós.
9.3.6. Emperadriu:
9.3.6.1. Dona gran.
9.3.6.2. Li sembla retrobar el seu fill mort en el personatge d'Hipòlit.
9.3.7. Hipòlit:
9.3.7.1. Jove acompanyat d'armes de Tirant, es qui es fa amb l'amor de l'Emperadriu.
9.3.8. Plaerdemavida:
9.3.8.1. Donzella de Carmesina.
9.3.8.2. Aliada de Tirant.
9.3.9. Viuda reposada:
9.3.9.1. S'enamora de Tirant i fa tot el possible per impedir que realitza el seu amor amb la princesa.
9.3.9.2. Desacomplexada i alegre.
9.3.9.3. Antiga dida de Carmesina.
9.4. NOVEL·LA TOTAL I MODERNA
9.4.1. Tirant lo Blanc no es limita a explicar-nos la història d'un cavaller, sinó que pren tot un munt d'aspectes.
9.4.1.1. És una novel·la cavalleresca, històrica, militar, de costums, eròtica i psicològica.