1. Neix a Alemanya, on a finals del segle XVIII es produeix un moviment cultural anomennat Sturm und Drang (tempesta i rauxa)que prepara els ideals romàntics.
2. Música instrumental
2.1. Instruments
2.1.1. En música romantica els intèrprets, que són els qui reben els aplaudiments del públic. Això, sumat al perfeccionament tècnic de molts instruments, farà que el virtuosisme instrumental adquireixi gran importància i que intèrprets com Chopin, Liszt o Paganini Siguin tan admirats com les estrelles del rock d’avui dia.
2.2. L’orquestra simfònica.
2.2.1. La gran orquestra pren molta importància i s’estableix com a instrument musical. Amb l’orquestra, el compositor romàntic pot aconseguir sonoritats i sensacions grandioses.
3. Formes instrumentals romàniques
3.1. Musica per piano: Balada, impromput, elegia, intermezzo, noctun, barcarola, rapsòdia, preludi, mazurca, polca, polonesa...
3.2. Música de cambra: Trio, quartet, quintet, sextet, septet, octet
3.3. Música orquestral: Sinfonia romàntica Poema simfònic Concert
4. Música vocal
4.1. Profana
4.1.1. Leid
4.1.1.1. Leid (en plurar lieder) en alemany significa cançó de recital, una cançó en la qual la melodia cantada per una veu, l’acompanyament del piano i la lletra formen un tot indissoluble.
4.1.2. Òpera
4.1.2.1. L’òpera era l’espectacle preferit de la burgesia del segle XIX, perquè expressava de manera extraordinària els ideals romàntics. Els temes mitològics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en històries d’amor (de l’òpera buffa) o en adaptacions teatrals de qualitat.
4.2. Religiosa
4.2.1. Compositors d’aquesta època la pensen per a la sala de concerts
5. Característiques
5.1. Melodia
5.1.1. És l’eix vertebrador del llenguatge musical romàntic i té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses. La frase clàssica desapareix en favor de la frase més llarga i d’estructura més lliure.
5.2. Ritme
5.2.1. El ritme està al servei de l’expressivitat. És un ritme lliure i de vagades té una certa complexitat. Per aconseguir efectes d’agitació i d’apassionament s’empren ritmes pàpids i superposats.
5.3. Dinàmica
5.3.1. El compositor no deixa d’escriure tota classe d’indicacions de dinàmica a la partitura. Aquestes afecten la intensitat, el ritme, el caràcter. Una de les indicacions vegades no apareix escrita però s’utilitza molt sovint és el rubato: acceleració o disminució de la velocitat de la pulsació en algun moment i recuperació del tempo a continuació.
5.4. Textura
5.4.1. Conviuen les tres classes de textura polifònica: la melodia acompanyada, l’homofònica i la contrapuntística.
5.5. Harmonia
5.5.1. La música romàntica té un teixit harmònic més dens i complex, amb força modulacions, cromatismes i dissonàncies. Predomina el to menor i es converteix en símbol de l’expressió.
5.6. Gènere
5.6.1. Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l’època daurada de la música dramàtica (òpera), de la música programàtica (poema simfònic) i de la música pura (Brahms).
5.7. Forma
5.7.1. El compositor intenta fugir de les formes preestablertes, o les empra només com a base, i crea formes més lliures i obertes que li permeten deixar volar la fantasia ( poema simfònic, nocturn, impromptus...). Poden tenir una durada curta o llarga.
5.8. Timbre
5.8.1. Predomini de la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de l’ésser humà, però la música vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu.