L'época de l'imperialisme

Project Control, Project Closing, Timeline template

Começar. É Gratuito
ou inscrever-se com seu endereço de e-mail
L'época de l'imperialisme por Mind Map: L'época de l'imperialisme

1. La segona revolució industrial

1.1. Explosió blanca : Creixement demografic a Europa

1.1.1. Causes: Disminució de la natalitat i manteniment d'una natalitat elevada

1.1.2. Provocà migracions d'europeus cap a altres continents.

1.2. Noves fonts d'energia i la reducció de les distancies.

1.2.1. Noves fonts d'energia: L'electricitat i el petroli

1.2.2. Reducció de les distancies: Construcció de línies ferroviaries i 'obertura del canal de Suez al 1869. I el canal de Panamà, inaugurat al 1914.

1.3. Noves industries i més grans.

1.3.1. El paper com a motor de la economia el van assumir industries com:

1.3.1.1. La industria Quimica

1.3.1.2. La industria de l'Automobil

1.3.1.3. La industria de l'Acer

1.4. Les conquestes del Proletariat. Segle XIV.

1.4.1. Promulgació de les lleis:

1.4.1.1. Limitació del treball infantil

1.4.1.2. Descans dominical o reducció de la jornada laboral. Va quedar fixada en 10 o 11 hores diaries.

2. L'imperialisme

2.1. El camí a l'imperialisme: L'imperialització

2.1.1. L'espoliació: Acció de desposeir a algú el que li pertany

2.1.2. Explotació economica: Abús d'algú en profit propi.

2.1.3. Domini militar: A través de la força militar controlar un territori.

2.1.4. L'imperialització és l'espoliació, l'explotació economica i el domini militar de gairebé tot Africa, Asia i Oceania per part dels paisos occidentals.

2.2. Causes de l'imperialisme

2.2.1. Causes economiques

2.2.1.1. Excés de població: A causa d'aixó el habitants necesiten nous territoris per establir-se

2.2.1.2. Necessitat d'obrir nous mercats de productes EU

2.2.1.3. Busqueda de matèries primeres i mà d'obra barata.

2.2.1.3.1. El Europeus van invert a Àsia i a Àfrica gran quantitat del capital amb l'objectiu de extreure productes miners, petroli i productes agricoles

2.2.2. 2.2 Causes Polítiques

2.2.2.1. Per civilitzar

2.2.2.2. La raça negra és inferior a la blanca ( idees racistes)

2.2.2.3. Les nacions es barallaven per imposa la seva cultura. ( Gran Bretanya, Alemanya, França, Bèlgica, etc.)

2.3. El repartiment del món

2.3.1. 1914. L'imperi britanic tenia una extensió de 30 millions de quilèmetres quadrats, 400 millions d'habitants i les seves possesions s'estenien per tot el món.

2.3.1.1. Canadà, Australia , Nova Zelanda i Sud-Àfrica eren colònies de poblament

2.3.1.1.1. A Sud-Àfrica la població negre va aconseguir sobreviure, però va ser obligada a patir un regim d'apartheid fins el segle XX

2.3.1.2. Altres territoris britanics vans esdevenir només colònies d'explotació

2.3.1.2.1. Algunes d'aquestes colònies depenien directament de la Metròpoli. Que enviava gobernados, funcionaris i soldats per excercir el seu control.

2.3.1.2.2. En altres colònies es mantenia un règim de protectorat. On es mantenia un govern indìgena

2.4. Les conseqüencies de l'imperialisme

2.4.1. Les metropolis van obtenir molt profit de l'imperialisme

2.4.1.1. Eurpoa va poder desfer-se del l'excedent demografic i a l'hora mantenir un sistema econmic que`proporcionava grans beneficis a les emprese

2.4.1.1.1. Va imposar la seva cultura arreu del món

3. La primera guerra mundial (La gran guerra). 1914-1918

3.1. Les causes de la guerra

3.1.1. Alemanya es va incoporar tard a la guerra i acausa de aixó va voler ampliar el seu imeri colonial, conquerint colònies d'altres països

3.1.1.1. Tot aixó va provocar l'establiment d'un sistema d'aliances ofensives i defensives que lligaven gairebé tots els estats europeus

3.1.1.1.1. Aquest sistema els va conduir innevitablement a la cursa d'armaments i a la guerra

3.1.2. Una altre causa van ser el conflictes froterers al mateix continent europeu.

3.2. L'esclat de la guerra

3.2.1. 28 de Juny de 1914 l'arxiduc Francesc Ferra, va ser assassinat pels membres d'un grup nacionalista, quan visitava la capital de Bòsnia, Sarvejo.

3.2.1.1. Aquest va ser el detonant que provoca l'esclat de la guerra

3.2.2. 28 de Juiol. Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia.

3.2.3. Els paisos enfrontats van formar dos bàndols:

3.2.3.1. Potències centrals

3.2.3.1.1. Format per Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia.

3.2.3.2. Aliats

3.2.3.2.1. Format per França, el Regne Unit,, Rússia i Sèrbia.

3.2.3.3. Altres paisos més petits es van afegir a aquests bàndols

3.3. Fases de la Guerra

3.3.1. La guerra de moviments.

3.3.1.1. 1914. Les potències centrals van fer un atac sobre Bélgica i França, en el front occidental i Rússia, en el front oriental.

3.3.1.1.1. Els russos van ser derrotats, els francesos van poder aturar els alemnys a la línia del riu Marne a les portes de París.

3.3.2. La guerra de posicions

3.3.2.1. 1915-1917. Els soldats es van atrinzerar i els fronts es van mantenir estables.

3.3.3. La intervenció dels ESTATS UNITS

3.3.3.1. 1917 Revolució Soviètica. Els russos es van retirar de la guerra. Els alemanys van enviar tropes a França. Com Estats Units era aliat de França i Regne Unit, van declarar la guerra a Alemanya.

3.3.3.1.1. Els Alemanys no van resistir i el 1918 es van rendir

3.4. Les conseqüencies de la guerra

3.4.1. La principal conseqüencia vn ser les victimes.

3.4.1.1. Més de vuit millions de morts, sis millions de invalids, quatre millions de viudes i vuit millions d'orfes.

3.4.2. Un cop va terminar la guerra, es va signar el tractat de Versalles. Que imposava unes condicions de pau molt dures.

3.4.2.1. Van perdre tot el seu imperi colonial, es va reduir tot el seu excercit, pagament pels costos de guerra i la perdua dels seus territoris a Europa.

3.4.3. Va desapareixer l'imperi Austrohungarès i van neixer nous estats:

3.4.3.1. La republica d'Àustria, Hungria, Txecoslovàquia, Lugoslàvia, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia.

3.4.4. EL grans beneficiats d'questa guerra van ser els Estats Units

3.4.4.1. Van liderar econònomicament tot el món, durant tot el segle XX

4. La revolució Russa

4.1. Octubre 197 va triomfar a Rússia la primera revolució obrera i pagesa de la història

4.1.1. Les revolucions de 1917

4.1.1.1. Febrer de 1917. Els pagesos, obrers i soldats van protagonitzar una revolució que provocà l'abdicació de Nicolau II.

4.1.1.1.1. Rússia va esdevenir una republica democratica.

4.1.1.1.2. La població donava el suport als soviets (assamblees de delegats dels pagesos, obrers i soldats.) i no al govern provisional

4.1.1.1.3. Octube de 1917 , els bolxevics van dirigir una revolució que va provocar la caiguda del govern provisionali i l'establiment del primer govern comunista de la historia.

4.1.2. Rússia avans de la revolució

4.1.2.1. Al començament de l segle XX l'imperi rus era l'estat més extens del món. i era format per un mosaic de llengües i de nacions.

4.1.2.2. Es mantenia el feudalisme i l'emperador ( o "tsar") tenia tot el poder.

4.1.2.3. Els ciutadans no tenian reconeguts cap dret o llibertats individuals.

5. El dret de vot de les dones.

5.1. L'anys 1918 el govern britànic va consedir el dret a bot a les dones més grans de 30 anys.

5.1.1. Les primeres passes

5.1.1.1. Moviment feminista: Reivindica els drets de la dona.

5.1.1.1.1. Moviment sufragista: Centra la seva actuació a aconseguir el dret del vot per a les dones.

5.1.2. El sufragisme

5.1.2.1. 1866. John Start Mill va presenta una proposta al parlament anglès, perquè es legalitzes el vot femeni.

5.1.2.1.1. 1867 Apareix el Moviment sufragista. I va neixer la National Society for Women's Suffrage.