1. 1. Els orígens del pensament sociològic i antropològic
1.1. 1.1 El context ideològic: el pensament il·lustrat
1.1.1. 1.1.1 La raó crítica de la Il·lustració
1.1.1.1. A partir de la Il·lustració que la reflexió sobre el comportament humà es concreta en una reflexió sobre les relacions entre individu i societat concebuts tal com avui en dia els entenem.
1.1.1.2. nova manera de concebre la història i la societat pròpia de la il·lutració 4 premisses
1.1.1.2.1. La perfecció s'interpreta com a progrés, el concepte de progrés s'associa a la idea d'aprenentatge i aquest només es pot desenvolupar mitjançant l'exercici lliure de la intel·ligència.
1.1.1.2.2. Es concep el coneixement segons el model de les ciències de la naturalesa, la funció il·lustradora de la qual devalua les idees prejudicioses o supersticioses.
1.1.1.2.3. El concepte d'il·lustració serveix de pont entre la idea de coneixement científic i la convicció que les ciències també poden servir per al perfeccionament moral de l'home.
1.1.1.2.4. es poden esperar progressos no solament en la moral dels individus sinó també en les formes de convivència civilitzada.
1.1.2. 1.1.2 El liberalisme i l'empirisme britànic
1.1.2.1. en aquest procés cal assenyalar
1.1.2.1.1. pensament continental
1.1.2.1.2. pensament britànic
1.1.3. 1.1.3 El liberalisme i el positivisme francès
1.1.3.1. debat entre
1.1.3.1.1. pensament postil·lustrat
1.1.3.1.2. pensament marxista
1.1.4. 1.1.4 La "naturalització" de l'ordre social
1.1.5. 1.1.5 L'herència il·lustrada de l'antropologia: el paper de l'evolucionisme
1.1.5.1. tres fonaments segons Adams (1998)
1.1.5.1.1. la prehistòria conjectural o la creença en un desenvolupament llarg i constant de l'evolució social en els segles precivilitzats com a primera baula de la cursa humana del progrés.
1.1.5.1.2. la teoria de les etapes o la percepció de la història humana com una successió d'etapes successivament progressives.
1.1.5.1.3. El mètode comparatiu segons el qual els pobles primitius actuals poden ser estudiats com a exemples de les diferents etapes del nostre propi desenvolupament cultural.
1.1.5.2. la concepció evolucionista de la cultura és compartida des de dues perspectives diferents
1.1.5.2.1. Una visió de la cultura com a adquisició o costum, que parteix de la premissa de Locke de la ment humana com a tabula rasa que es va omplint a partir de l'experiència, i el resultat ideològic del qual és l'entocentrisme.
1.1.5.2.2. Una visió naturalista de la cultura com a una cosa transmesa per herència genètica, el producte de la qual és el racisme.
1.1.5.3. Herbert Spencer, principal font de les idees evolucionistes en antropologia
1.1.5.3.1. precursors de l'antropologia
1.1.5.4. Franz Boas
1.1.5.4.1. deixeble de Boas
1.2. 1.2 El context socioestructural
1.2.1. 1.2.1 La revolució industrial i l'aparició del pensament sociològic
1.2.1.1. Ferdinand Tönnies (1855-1936) un dels sociòlegs més destacats de l'escola clàssica alemanya.
1.2.2. 1.2.2 El colonialisme i l'aparició de l'antropologia
1.2.2.1. Període d'expansió colonial (des de mitjan de segle XIX fins a la primera guerra mundial), caracteritzat per una antropologia evolucionista que posava l'èmfasi en les etapes d'evolució com a mesuradores de progrés i civilització, i en la inferioritat del poble primitiu situats per sota en l'escala evolutiva. Treball de Morgan i Tylor exemples paradigmàtics.
1.2.2.2. Període de consolidació colonial (de la primera guerra mundial a la segona), amb un món colonial assentat i integrat en el mercat mundial. En aquest període, la principal preocupació del qual és mantenir aquesta estabilitat com a precondició per a l'explotació econòmica, el paradigma dominant en antropologia és el funcionalisme, pot interessat a estudiar processos de canvi i amb una tèbia visió del colonialisme com a contacte cultural.
1.2.2.3. Període de desintegració colonial (després de la segona guerra mundial) en què el colonialisme dóna pas a noves formes d'explotació que no requereixen ja la dominació política directa. L'estructuralisme, que dóna suport als processos de colonització s'ocupa d'analitzar sota la seva perspectiva materials ja existents sobre les cultures primitives, no solament per la seva escassa vocació empirista, sinó també per l'extinció d'aquestes cultures.
1.2.2.4. Què li queda a l'antropologia després de la desaparició del context social, polític i econòmic que la fa possible i l'extinció del seu objecte d'estudi
1.2.2.4.1. Renegar del passat
1.2.2.4.2. Acceptar el passat
2. 2. Objecte i mètode de la sociologia i l'antropologia
2.1. 2.1 La proposta durkheimiana: el concepte del fet social
2.1.1. Émile Durkheim: El fet social
2.2. 2.2 La proposta weberiana: el concepte d'acció social
2.2.1. Max Weber: teoria de l'acció social
2.3. 2.3 Les perspectives ètiques/èmiques en antropologia
2.3.1. Keneth L. Pike, missioner i lingüista que va ser el primer en acunyar els termes ètic/èmic en plantejar-se les diferència entre transcriure o gravar els sons dels testimonis dels indis mixteques, l'idioma dels quals desconeixia, o traduir-ne significats.
2.3.1.1. transcripció fonètica
2.3.1.2. traducció fonèmica
2.3.2. Marvin Harris en contra de l'aplicació ètic/èmic i proposa la distinció entre:
2.3.2.1. materialisme cultural
2.3.2.2. idealisme cultural
2.3.3. Aquesta nova revisió de Pike i Harris introdueix noves consideracions epistemològiques
2.3.3.1. La cultura es compon d'aspectes ètic i èmics.
2.3.3.2. La perspectiva èmica no és necessàriament menys empírica que la perspectiva ètica.
2.3.3.3. Els informants poden donar info tant ètica com èmica.
2.3.3.4. La info èmica no es pot convertir en info ètica.
2.3.3.5. Tant les dades èmiques com les ètiques es poden estudiar interculturalment.
2.3.3.6. Ètic/èmic no equival a real/ideal.
2.4. 2.4 La proposta fenomenològica: el construccionisme social, l'antropologia simbòlica i la teoria de la doble estructuració
2.4.1. La fenomenologia: és una escola filosòfica inaugurada per Edmund Husserl, que estableix una doble dimensió dels fenomens, com a constructes i com a processos, com a concreció i abstracció, com a representació i presentació.
2.4.1.1. 2.4.1 El construccionsime social
2.4.1.2. 2.4.2 L'antropologia simbòlica
2.4.1.3. 2.4.3 La teoria de la doble estructuració
3. 3. Principals marcs teòrics
3.1. 3.1 El marxisme
3.1.1. 4.
3.2. 3.2 El funcionalisme
3.3. 3.3 L'interaccionisme simbòlic
4. 4. Algunes eines conceptuals bàsiques de les ciències socials
4.1. 4.1 Estructura social, estratificació social, classe social, estatus i rol i estructures de parentiu
4.1.1. Concepte d'estructura social
4.1.1.1. En primer lloc, la societat concebuda com una entitat analíticament independent i prioritària en les reflexions del sociòleg.
4.1.1.2. En segon lloc, el concepte fa referència a la concepció de la societat sostinguda des de diferents enfocaments de les ciències socials.
4.1.1.3. Concepcions organicistes i atomistes de la societat
4.1.1.4. Concepcions marxistes o liberalitstes de la societat
4.1.1.5. Concepcions estàtiques i dinàmiques de la societat
4.1.2. Concepte d'estratificació social
4.1.2.1. fa referència a la distribució de la població en diferents capes o estrats socials.
4.1.3. Concepte de classe social
4.1.3.1. concepte que remet a l'esfera econòmica
4.1.4. Concepte d'estatus i rol
4.1.4.1. El concepte de rol fa referència als papers exercits per l'actor social en les seves interaccions socials amb altres actors, i està determinat per la posició que ocupa en l'estructura social.
4.1.4.2. El concepte d'estatus fa referència a la posició que un actor ocupa en l'estructura social, la qual comporta el compliment de determinats rols.
4.1.4.3. Tan els rols com l'estatus pot ser:
4.1.4.3.1. Adscrit: assignats des del naixement sense possibilitat de sostreure-s'hi. Sexe o etnicitat
4.1.4.3.2. Adquirits: aconseguits per l'individu a través de les seves actuacions dins d'un sistema social que permet la mobilitat dels seus membres.
4.1.5. Concepte d'estructures de parentiu
4.1.5.1. estudiades des de dos grans enfocaments:
4.1.5.1.1. Teories de l'afiliació que estudien els sistemes de parentiu i matrimoni a que l'individu pertany com a transmissors de deures i obligacions o assignadors d'estatus i rols socials.
4.1.5.1.2. Teories de l'aliança estudien les relacions socials que es creen entorn del matrimoni i les aliances entre famílies. Els sistemes de parentiu poden ser: