1. L'època del creixement econòmic a Catalunya
1.1. La recuperació del final de la dècada del 1950
1.1.1. A la darreria de la dècada, la producció industrial catalana representava el 27% de l'espanyola. Al sector tèxtil s'hi afegiren d'altres amb menys tradició, com el químic o el metall. Va tenir una importància especial la creació de la SEAT (1953), que va iniciar el desenvolupament d'un potent sector automobilístic.
1.1.2. La renda per capita de la província de Barcelona era superior a la mitjana espanyola en més d'un 50%.
1.2. Creixement demogràfic i migracions
1.2.1. La millora de les condicions de vida de la població va provocar l'augment de la natalitat i la disminució de la moralitat,i consegüentment, un augment demogràfic a tota Espanya.
1.2.2. El fenomen demogràfic més important durant el franquisme van ser els moviments demogràfics, i el procés de mecanització que va deixar sense feina a molts de pagesos.
1.2.3. L'emigració exterior va afectar a gairebé 2.000.000 d'espanyols que van emigrar a França, Suïssa, Alemanya...
1.2.4. Les migracions interiors van fer que prop de 4.000.000 de persones es moguessin, i això va provocar un ràpid creixement de les grans ciutats (Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Sevilla, Saragossa...)
1.2.5. Catalunya, durant més de 20 anys va arribar a rebre 1,8 milions de persones, procedents sobretot d'Andalusia, Extremadura, Múrcia, Galícia i Aragó.
1.2.6. El gran creixement de la dèccada del 1960
1.2.6.1. L'agricultura va perdre pes (el nombre de pagesos va reduir-se a la quarta part) i van recular els conreus tradicionals en benefici de la producció de fruita i de les explotacions de bestiar (granges de porcs).
1.2.6.2. El sector industrial va créixer fins a ocupar el 42% se la població activa. El major creixement es va produir a la metal·lúrgia de l'automòbil, els electrodomèstics i la maquinària.
1.2.6.3. El turístic i la construcció , per la necessitat de construir habitatges per als treballadors que arribaven a Catalunya, però també per la construcció d'apartaments a la costa.
1.2.6.4. Predominaven les petites i mitjanes empreses i també hi havia una forta concentració territorial, ja que el 70% de la producció industrial es concentrava en cinc comarques de la rodalia de Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme.
2. Els canvis socials i culturals
2.1. La transformació de la societat
2.1.1. Durant la dècada del 1960, es va produir un canvi social accelerat.
2.1.1.1. El creixement de les ciutats
2.1.1.1.1. La mecanització agrícola i la industrialització van donar lloc a un descens de la població agrària i a un creixement de la població urbana, dedicada a la indústria i als serveis. Es va iniciar un procés creixent d'urbanització de la població, es a dir, una progressiva concentració humana a les àrees urbanes i industrials.
2.1.1.1.2. La rapidesa amb què es va produir aquest procés d'urbanització va provocar un creixement caòtic de les ciutats, en les quals van anar configurant-se barris nous, sense planificació urbanística ni infraestructures bàsiques, com ara asfalt, enllumenat elèctric o clavegueram, i mancats de serveis.
2.1.1.2. La millora del nivell de vida
2.1.1.2.1. A Catalunya, l'augment dels assalariats industrials (el 1975 eren ja el 85% de la població activa catalana). També es va produir un augment de la classe mitjana (professionals liberals, treballadors de l'administració, la banca, l'ensenyament, la sanitat...)
2.1.1.2.2. L'increment dels nivells de renda va permetre que una part del pressupost familiar es destinés a l'adquisició de béns de consum (frigorífic, rentadora, televisor, automòbil, etc.) Així, Espanya va entrar en l'anomenada societat del consum.
2.1.1.3. Una societat més oberta
2.1.1.3.1. El procés d'industrialització i d'urbanització va comportar un canvi de valors socials i poc a poc, la societat va anar abandonant els costums rurals o e pes que hi tenien les tradicions, i va anar adoptant actituds més obertes i modernes i hàbits culturals més propis de les societats industrialitzades.
2.1.1.3.2. L'arribada del turisme, va permetre el contacte amb l'exterior: conèixer-ne els costums, i, sobretot, els règims polítics democràtics i d' àmplies llibertats
2.1.1.3.3. La incorporació a la vida laboral de la dona va comportar canvis en el model de vida familiar. Les famílies nombroses van donar pas a grups familiars més reduïts.
2.1.1.3.4. L'Església va anar tenint una menor influència social.
2.1.1.3.5. Poc a poc, es va anar estenent un moviment social ampli a favor de la democratització de la vida social espanyola.
2.2. La represa cultural a Catalunya
2.2.1. En la dècada del 1960, aprofitant una certa tolerància del règim franquista, es van començar a publicar revistes culturals en català (Serra d'Or i Cavall Fort) i l'Enciclopèdia Catalana, iniciada al 1969.
2.2.2. Es van crear institucions com Òmnium Cultural (1961) amb l'objectiu de protegir i estimular la llengua i cultures catalanes.
2.2.3. El moviment amb més ressò popular fou el de la Nova Cançó, que va reunir un seguit de joves cantautors en llengua catalana (Raimon Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, etc.) que expressaven en les seves obres el desig de canvi social i la defensa de les llibertats socials i nacionals.