1. DIGLÒCIA
1.1. Externa
1.1.1. dues varietats d'una llengua
1.1.1.1. una per ús formal i estandard
1.1.1.2. l'altre per ús informal
1.2. Interna
1.2.1. coincideixen dues llengües
1.2.1.1. una d'alt prestigi
1.2.1.2. l'altre de baix prestigi
2. BILINGÜISME
2.1. Individual
2.1.1. dues llengües
2.1.1.1. passiu
2.1.1.1.1. parlo dues llengües però una no la utilitzo
2.1.1.2. actiu
2.1.1.2.1. parlo dues llengües i les utilitzo igual
2.1.1.3. instrumental
2.1.1.3.1. he après la segona llengüa per a l'ús laboral
2.1.1.4. integral
2.1.1.4.1. en el cas dels immigrans, per a integrar-se a una societat
2.1.1.5. simètric
2.1.1.5.1. domino igual les dues llenües en tots els àmbits
2.1.1.6. asimètric
2.1.1.6.1. domino una més que l'altre depenen de la situació
2.2. Territorial
2.2.1. comunitats lingüistiques en un país
2.3. Social
2.3.1. afecta a tota una societat
3. SITUACIONS
3.1. Diglòcia i bilingüisme
3.1.1. la societat sap expressar-se en dues llengües i les empren en situacions diferents
3.2. Diglòcia sense bilingüisme
3.2.1. dins una societat una classe social introdueix una nova llengua
3.3. Bilingüisme sense diglòcia
3.3.1. persones que aprenen una segona llengua per voluntat pròpia
3.4. Ni diglòcia ni bilingüisme
3.4.1. comunitats monolingües
4. CONFLICTE
4.1. sogreix quan dos sistemes lingüistics competeixen entre ells
4.1.1. RESPOSTA
4.1.1.1. NORMALITZACIÓ LINGÜISTICA
4.1.1.1.1. intenta recuperar els àmbits d'ús d'una llengüa
4.1.1.1.2. va lligada a procesos de la societat: polítics, econòmics, hitòrics...
4.1.1.1.3. inclou dos aspectes