1. CONDUCTISME
1.1. John B. Watson (1913)
1.1.1. Objecte d'estudi : comportament mesurable, conducte.
1.1.1.1. Relació associativa: ESTÍMUL-RESPOSTA-CONDUCTE (aprenentatge)
1.1.1.1.1. John F.B Skinner (1904-1990) introdueix concepte de REFORÇ
1.2. Ambient educatiu
1.2.1. Característiques de l'E-A
1.2.1.1. Basat en aprenentatge per associació
1.2.1.2. aprenentatge basat en pràctiques i respostes
1.2.1.3. Èxit de l'aprenentatge fonamentat per reforç
1.2.2. Rol del professor
1.2.2.1. ACTIU. Controla l'aprenentatge
1.2.2.2. Té un objectiu clar predeterminat
1.2.3. Rol de l'alumne
1.2.3.1. RECEPTOR PASSIU
1.3. Aportacions i limitacions
1.3.1. Afavoreix automatització d'habilitats bàsiques
1.3.2. Ensenyament programat
1.3.2.1. Es pot dividir en parts més petites seqüencialment
1.3.2.2. Excessiva rigidesa en seqüenciació de continguts
1.3.3. No té en compte els processos mentals de l'E-A.
1.3.3.1. No té en compte les característiques individual
1.3.3.2. Considera que l'aprenentatge és automàtic
1.3.3.3. La ment és una caixa negra inaccessible
1.3.4. metodologia rigurosa
1.3.4.1. aporta bona anàlisi aprenentatge associatiu
1.4. TIC i educació en línia
1.4.1. Influència en els primers software d'EAO
1.4.1.1. Programes d'exercitació i pràctica basats en repetició (encara vigents).
1.4.1.1.1. Seqüències linials amb sancions + o -
2. COGNITIVISME
2.1. Antecedents: psicologia de la Gestalt
2.1.1. Alguns autors: A. Baddely, D. Broadbent , J. Bruner, D. Ausubel, Jean Piaget*
2.1.1.1. Objecte d'estudi processos mentals.
2.1.1.1.1. Estudia percepció, memòria i aprnentatge; així com la lògica (ressolució de problemes
2.2. Ambient educatiu
2.2.1. Característiques de l'E-A
2.2.1.1. Aprenentage més actiu que a conductisme
2.2.1.2. Aprenentatge per transmissió i instrucció
2.2.1.2.1. Estudia ressolució de problemes, raonament, la percepció, la presa de decisions
2.2.1.3. La informació nova es compara amb l'estructura preexistent
2.2.1.3.1. Cal adaptar l'equema cognitiu a la nova informació
2.2.1.4. L'error es considera com a una oportunitat d'autovaloració
2.2.2. Rol de l'alumne
2.2.2.1. ACTIU
2.2.2.2. Porcessador de la informació
2.2.2.2.1. Interaccionen les variables de l'alumne amb les de l'entorn
2.2.2.2.2. Té idees prèvies
2.2.3. Rol del professor
2.2.3.1. ACTIU
2.2.3.1.1. Té un objectiu preespecificat d'aprenentatge
2.2.3.1.2. Transmet i instrueix
2.2.3.1.3. Promou aprenentatge significatiu
2.3. Aportacions i limitacions
2.3.1. S'aprèn, no només es fa
2.3.2. aprenentatge per descobriment
2.3.3. raonament operacional
2.3.4. Objectivista: hi ha una manera correcte de realitzar una tasca
2.4. TIC i educació en línia
2.4.1. Dissenys instruccionals com a conductisme afegint.
2.4.1.1. Amb enfàsi en la participació activa
2.4.1.1.1. possibilitat de revisió, feed-back del perquè dels errors, autoplanificació (us de calendaris)
2.4.1.2. Identificar jerarquies
2.4.1.2.1. mapes mentals/conceptuals inteactius
2.4.1.3. Ambients instruccionals on s'estimuli connexions amb informació prèvia
2.4.1.3.1. infografies, presentacions interactives
3. CONSTRUCTIVISME
3.1. La informació nova s’acomoda als esquemes preexistents reestructurant-los en profunditat.
3.1.1. Jean Piaget
3.1.1.1. Interacció amb el medi
3.1.2. Lev Vygotski
3.1.2.1. importància de l'entorn social
3.1.2.1.1. L’adult i els iguals ofereixen un anadamiatge per l' suport a l’aprenentatge.
3.2. Ambient educatiu
3.2.1. Característiques de l'E-A
3.2.1.1. Coneixement és una construcció individual per interaccions entre subjecte i objecte
3.2.1.2. Aprenentatge per reestructuració
3.2.1.3. Activitats metacognitives: l'alumne apren sobre els seus processos cognitius
3.2.2. Rol de l'alumne
3.2.2.1. ACTIU
3.2.2.1.1. Construeix el seu coneixement
3.2.2.1.2. Controla la seva pròpia instrucció
3.2.3. Rol del professor
3.2.3.1. Mediador
3.2.3.2. Passiu
3.3. Aportacions i limitacions
3.3.1. Zona de desenvolupament pròxim (Vygotski)
3.3.1.1. Es poden crear adaptacions segons el nivell del alumne
3.3.2. Clima de respecte i ajuda
3.3.3. Adaptació del curriculum
3.3.3.1. Excés de variabilitat (moltes variables personals a tenir en compte)
3.3.4. Avaluació qualitativa
3.3.4.1. No només es té en compte un resultat finl únic. El procés compte.
3.3.4.2. Es pot caure en la promoció automàtica
3.4. TIC i educació en línia
3.4.1. Internet: innovació, permet aprenentatge constructivisme
3.4.1.1. Entorns virtuals d'aprenentatge
3.4.1.1.1. Utilització de vídeos, base de dades, hipertextos, hipermèdia, etc.
3.4.1.2. Les TIC permeten aprenentatge flexible i interactiu
3.4.2. Té en compte l'entorn de l'estudiant
3.4.2.1. L'entorn configura els significats
3.4.3. Llenguatge programació per a nens LOGO
3.4.3.1. El nen pensa sobre els seus errors i els aprofita per reformular els seus programes
4. INTERACCIONISME SIMBÒLI
4.1. Importància desl significats, que venen donats per la interacció social
4.1.1. Escola de Chicago anys 20
4.1.1.1. Desenvolupat per G.H. Mead
4.1.1.2. H.Blumer proposa el nom (1937)
4.2. Ambient educatiu
4.2.1. Característiques de l'E-A
4.2.2. Rol de l'alumne
4.2.2.1. ACTIU
4.2.2.1.1. Decideix continguts i activitats
4.2.2.1.2. Decideix processos d'aprenentatge
4.2.3. Rol del professor
4.2.3.1. Promou desenvolupament de l'alumne
4.2.3.2. Promou atuonomia de l'alumne
4.2.3.3. PASSIU
4.2.3.3.1. Pot servir d'andamiatge en el coneixement
4.3. Aportacions i limitacions
4.3.1. Els objectius d’aprenentatge tenen cert grau grau d’impredictibilitat
4.3.1.1. Criteris d'avaluació poden no ser clars
4.3.1.1.1. Es pot caue en la promoció automàtica
4.3.2. S’estableixen relacions de rol i cooperació/col·laboració
4.4. TIC i educació en línia
4.4.1. Internet
4.4.1.1. REO: Treballs col·laoratius
4.4.1.2. Entorns Personals d'Aprenentatge
4.4.1.2.1. Entorns d'ensenyament formal
4.4.1.2.2. Entorns informals
4.4.1.2.3. Xarxes socials, blogs
4.4.1.3. Múltiples entorns de construcció de coneixement