1. 1.1. Biografia
1.1. Va nàixer a València, al si d'una família aristocràtica, i va participar en el campanyes navals d'Alfons IV el Magnànim, que el convertí en el seu falconer major.
1.2. Es casà amb Isabel Martorell, però va enviudar un any més tard. En segones núpcies, es va casar amb Joana Escorna, de la qual també enviudà.
1.2.1. No tingué fills dels matrimonis, però reconegué cinc fills naturals en el testament.
1.3. Era fill de Pere Marc, poeta trobadoresc, i per això conserva alguns elements de la tradició trobadoresca. Però la major influència va ser la de Petrarca i els poetes italians.
1.4. A la seua obra abandona el provençal en benefici del català, s'expressa amb sinceritat, fuig del retoricisme i dóna molta importància a l'expressió dels sentiments propis.
1.4.1. Tot allò el fa un poeta original i modern.
2. 1.2. Obra
2.1. Està constituïda per 128 poemes.
2.2. Els temes principals són l'amor i la mort. Ell es considera el millor amador del món i, en consequüència, vol ensenyar els altres enamorats a partir de la seua experiència.
2.2.1. Per això parla constantment de les seues vivències.
2.3. El gruix de la seua obra el formen els Cants d'amor, els Cants de mort i el Cant espiritual.
2.3.1. Els Cants d'amor (més de 80) estan agrupats segons el senyal amb què amaga el nom de l'amada: Plena de seny (19); Llir entre cards (35); Amor, amor (12); Mon darrer bé (2); i Oh, folla Amor (10).
2.3.2. En els Cants de mort (6), escrits arrant la mort de la seua segona esposa,reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar. Fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.
2.3.3. El Cant espiritual (224 versos) és una llarga oració escrita en segona persona on mostra una relació tortuosa amb Déu. Es considera un dels poemes més importants de la literatura en valencià.
2.4. Es publica per primera vegada i de manera incompleta el 1539 a València. No obstant, serà en 1993 quan es publique completa.
2.4.1. Els seus poemes s'han musicat. Destaca el disc "Raimon canta a Ausiàs March", de Raimon, publicat a 1989.
3. 1.3. Característiques
3.1. Evita el retoricisme i, per tant, busca expressar-se amb senzillesa.
3.2. Escriu en català.
3.3. Tendeix a la idealització de l'estimada, a la recerca de l'amor espiritural i a la sublimació de l'amor.
3.4. Té un estil expossitiu propi de qui vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d'amar i el dolor que produeix estar enamorat.
3.5. Per tant, hi ha una presència constant del jo poètic (intimisme).
3.6. DE LA POESIA TROBADORESCA conserva: l'ús del senyal (o nom secret de la dama a qui s'adreça) i les fórmules de respecte (vós).
4. 1.4. Estructura temàtica i mètrica
4.1. Generalment, March estructura els poemes de forma expossitiva: introducció del tema, explicació (aplican-t'ho a alguna vivència personal o al seu estat d'ànim) i conclusió (resum del que ha dit o demanda feta a l'amada).
4.2. Quant a la mètrica, tots els seus poemes menys 15 estan formats per un nombre indeterminat de cobles que conclouen amb un quartet, que fa de tornada.
5. 1.5. Estil
5.1. Condensa molt les frases mitjançant l'el·lipsi o la supressió d'articles i de conjuncions (normalment "que").
5.1.1. Ex: "Així (X), de l'amor qui no sent turment"
5.2. Predominen els hiperbatons.
5.2.1. Ex: "No pot mostrar lo món menys pietat"
5.3. Freqüents negacions.
5.3.1. Ex: "Així, d'amor qui no sent lo turment, en sos delit no es cure delitar"
5.4. Ús de l'al·legoria
5.5. Ús d'interrogacions retòriques, apòstrofes, antítesis i paradoxes.
5.5.1. Ex. Interrogacions retòriques: "Com soferràs los mals qui et són davant?"
5.5.2. Ex. Apòstrofes: "Socorreu-me dins los térmens d'una hora"
5.5.2.1. Aquests trets transmeten la imatge d'un poeta incomprés i solitari en els seu sentiments i turmentat i adolorit per l'experiència amorosa. A més, això dota de credibilitat a l'autor.
5.5.3. Ex. Antítesis: "Amic de plor e desamic de riure"
5.5.4. Ex. Paradoxes: "Sense tristor no es pot molt alegrar"
5.6. Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal: castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...
5.6.1. Ex: "Llir entre cards, passions d'Amor fan tembre i fiar estar dins un hostal".
5.7. També apareixen personatges del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...
5.8. Presència constant d'objectes quotidians: pa, portes, forn...
5.9. La poesia d'Ausiàs March és culta i té un estil ric i elegant, malgrat que utilitza lèxic i sintaxi populars.
5.9.1. Ex: "Plena de seny, doneu-me una crosta del vostre pa".
6. 1.6. Temes
6.1. L'amor
6.1.1. L'Amor personificat el té presoner.
6.1.2. Pateix per amor però, també, reb plaers.
6.1.3. És un autèntic mestre d'amor. De fet, la ferida amorosa li produeix una malaltia que el durà a la mort. Però ell no pot viure sense amor.
6.2. La dona
6.2.1. No és tirànica ni angelical. Simplement és una persona de carn i ós, autèntica i real, encarnació de virtuts i origen de vicis. Tot depén de l'experiència amorosa. Per tant:
6.2.1.1. S'enamora per la bellesa física , però sobretot intel·lectual i espiritual de la dama.
6.2.1.2. March considera la dona digna de ser receptora del seu amor i la idealitza.
6.2.1.3. Davant una dona tan perfecta, ell es troba indefens i marginat.
6.2.1.4. Si no és correspost, se sent un màrtir.
6.2.1.5. Davant el fracàs amorós, sol responsabilitzar a la dona (misogínia ferotge).
6.3. La mort
6.3.1. Desitja la mort com a solució al seu dolor.
6.3.2. A la mateixa vegada, li resulta odiosa perquè deixarà de veure a l'amada.
6.3.3. La mort és la solució al conflicte amorós. Si mor la dama, ell ja l'estimarà sols honestament.
6.3.4. De vegades, desitja la mort per a reunir-se amb la seua amada.
6.3.5. Tem la mort perquè té por del judici diví i de la condemnació eterna. Per tant, la relació amb Déu és conflictiva. D'una banda, ha d'estimarl-lo per a salvar-se. I d'altra, sent que no l'estima (perquè és pecador) i li demana que l'obligue a estimar-lo perquè si no estarà abocat a la condemnació eterna.