1. 3. Relacions de significat i de significant
1.1. Fenòmens semàntics.
1.1.1. 1. Antonímia: Dos mots amb significat contrari. 2. Sinonímia: Dos mots amb mateix significat.
1.1.2. 1. Hiperonímia: relació d’inclusió semàntica, pertanyen al mateix camp. D’un terme general passem a tenir mots més concrets. Cobert: forquilla, ganivet. 2. Hiponímia: La relació inversa, d’un terme més específic incluim termes més generals. Rosa, gerani i clavell són hipònims de flor.
1.1.3. 1. Monosèmia: Un significant amb un sol significat. Es dona en mots tècnics. 2. Polisèmia: Dos o més significats en un sol significant.
1.1.4. 1. Homonímia: paraula que, sent idèntica a una altra fonètica i, en general, gràficament, té diferent significat i origen. Es divideix en:
1.1.4.1. Homofonia: es pronuncien igual encara que el seu origen, significat i escriptura són diferents.
1.1.4.2. Homografia: s'escriuen i es pronuncien igual encara que els seus significats són diferents. La diferència entre aquestes i les paraules polisèmiques és que aquestes últimes tenen una única entrada en el diccionari, tenen un origen etimològic diferent.
1.1.5. 1. Paronímia o paronomàsia: semblança entre formes, diferenciació d’un sol so(mira/mida). S’utilitza normalment per a crear humor.
2. 5. El llenguatge no verbal
2.1. Signes paralingüístics:
2.1.1. 1. Fònics: fem ús d’aquestes quan emetem algunes vocalitzacions.( uf, ehem) També influeix els xiuxiueigs, les rialles, certs silencis, la intensitat i el to de la veu.
2.1.2. 2. No fònics: Es divideix en dos grups:
2.1.2.1. Signes cinèsics: estudia els gestos facials, les mirades i altres moviments corporals.
2.1.2.2. Signes proxèmics: s’estudia distància i orientació del cos en l’espai
3. Els elements de l'acte comunicatiu d'altres aspectes relacionats amb els signes que el fan possible.
4. 1. El procés de comunicació
4.1. Emissor
4.1.1. pren la iniciativa de fer compartir una realitat o
4.1.1.1. referent
4.1.1.1.1. a un
4.1.2. codifica un
4.1.2.1. missatge
4.1.2.1.1. fent un
4.2. Si falta algun dels elements esmentats no hi haurà comunicació
4.3. Per a entendre un missatge és essencial esbrinar
4.3.1. la intencionalitat de l'autor.
4.3.1.1. Segons la intenció de l’emissor cadascun dels elements esmentats es poden emfatitzar creant funcions
4.3.1.1.1. 1. Emotiva: vol manifestar els seus sentiments i/o sensacions.
4.3.1.1.2. 2. D’incitació: influir en el receptor, opinió idees.
4.3.1.1.3. 3. Estètica: cridar l’atenció per la forma del missatge.
4.3.1.1.4. 4. Informativa: s’informa objectivament sobre la realitat.
4.3.1.1.5. 5. De contacte: Obrir, tancar, o verificar si es manté obert el canal(mòbil).
4.3.1.1.6. 6. Metalingüística: Analitzar/Aclarir els aspectes del codi mateix.
5. 2. Els signes
5.1. Per a construir un missatge fem servir signes, unitats extretes del codi que l'emissor i el receptor comparteixen. El signes tenen:
5.1.1. 1. Un significant(una determinada cadena de sons o de lletres)
5.1.2. 2. Un significat (concepte o imatge mental).De significats en distingim dos:
5.1.2.1. Significat denotatiu: l'aplegat pel diccionari.
5.1.2.2. Significat connotatiu: associacions culturals o personals que puguem afegir al significat bàsic