1. Prefereix parlar de despersonalització i no de desindividualització com seria en termes de contagi. La despersonalització no implica pèrdua d'identitat sinó un canvi a de nivell social.
1.1. Partint d'aquest pressupòsits Reicher formula un model de conducta de masses, per ell els membres d'una massa comparteixen una mateixa autocategorització (característiques comunes que els diferencien d'altres grups). La teoria de l'autocategorització diu que els membres del grup es conformen a les normes estereotipades associades al seu grup, segons Reicher, aquestes normes són inferides a partir de la percepció de les conductes realitzades per altres membres del grup. Com més representativa del grup sigui una persona, més influència tindrà aquesta en la definició de la conducta normativa.
2. Teoria del valor afegit o tensió estructral
2.1. Smelser
2.1.1. Destaca el paper reivindicatiu i propositiu del comportament col·lectiu, i com aquest està dirigit a l'obtenció d'unes metes que es consideren inaccessibles per altres vies. Per què és realitzi la conducta s'han de complir 6 determinants en cert ordre:
2.1.1.1. 1. Conductivitat estructural: condicions estructurals generals necessàries per a un episodi col·lectiu.
2.1.1.2. 2. Tensió estructural: una de les possibles fonts de tensió té el seu origen a la privació de privilegis.
2.1.1.3. 3. Desenvolupament i expansió de creences: sobre les causes de la tensió (forces i agents) i sobre formes d'eliminar-la o disminuir-la.
2.1.1.4. 4. Factors desencadenants: algun tipus d'esdeveniment que actua com a detonador de l'acció (a vegades pot ser la pròpia creença)
2.1.1.5. 5. Mobilització per l'acció: tot l'anterior porta a la necessitat d'implicar el grup. Aquí té un paper important l'actuació dels líders.
2.1.1.6. 6. Control social: actuacions per part dels agents de control social per intentar evitar l'acció.
3. 1. CONCEPTE DE COMPORTAMENT COL·LECTIU
3.1. CONDUCTA COL·LECTIVA: Acció voluntària, dirigida a una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en la qual les normes i valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. La conducta col·lectiva consisteix en la reacció d'un grup a alguna situació.
3.2. Ovejero 1997 planteja distingir entre:
3.2.1. Massa: són més abstractes i difuses i amb fronteres menys definides que les multituds.
3.2.2. Multitud
3.3. Jiménez Burillo (1981) distingeix entre:
3.3.1. Agregats: serien conjunts de persones amb conductes semblants però que no compartirien objectius.
3.3.2. Públics: poden tenir interessos comuns però no una relació directa entre si.
3.3.3. Multituds: estar formades per persones pròximes entre si amb un punt comú d'atenció, però sense necessitat d'organització ni objectius.
3.4. Munné (1970) assumint la dificultat d'establir una tipologia proposa:
3.4.1. Tipus de masses
3.5. Contribucions de la psicologia col·lectiva en la història de la psicologia social
3.5.1. Scipio Sighele (1868-1913)
3.5.2. Gabriel Tarde
3.5.3. Gustave Le Bon: autor que ha exercit més influència en la teorització sobre les masses.
3.5.4. Wundt
3.5.5. Freud
4. 2. ENFOCAMENTS TEÒRICS DELS COMPORTAMENTS COL·LECTIUS
4.1. Teories del contagi
4.1.1. Le Bon i Blumer
4.1.1.1. Blumer l'explica com una reacció circular en la qual el contagi té un efecte reforçador, el fet que una persona reaccioni igual que una altra davant un determinat esdeveniment fa que la conducta de la primera estigui reforçada. La presència d'altres persones pot donar lloc a processos d'influència interpersonal.
4.2. Teories de la convergència
4.2.1. Milgram i Toch
4.2.1.1. La conducta homogènia de la massa obeeix al fet de que en tenir els seus membres característiques comunes és fàcil esperar que el tipus de conducta sigui similar.
4.3. Teoria de la norma emergent
4.3.1. Turner i Killian
4.3.1.1. L'actuació d'una persona depèn de la seva percepció sobre les normes que regeixen en la situació en què és troba. Aquestes normes no provenen de fora sinó que són creades en el transcurs de la interacció amb el grup. La conducta de la massa és normativa en relació amb les normes generades pel propi grup.
4.4. Teoria de la identitat social
4.4.1. Tajfel
4.4.1.1. TEORIA DE LA CATEGORITZACIÓ: és la necessitat d'obtenir una identitat social positiva la que porta al fet que procurem diferenciar positivament el nostre grup.
4.4.1.1.1. Basant-se en aquesta teoria JOHN C. TURNER desenvolupa LA TEORIA DE L'AUTOCATEGORITZACIÓ: que planteja 3 possible nivells de categorització del jo: el supraordenat, un nivell intermedi de tipus grupal in-group/out-group i un nivell subordinat en el qual la categorització es realitza a nivell personal.
4.4.2. Turner
5. 3. CONDICIONAMENTS IDEOLÒGICS EN L'ESTUDI DELS COMPORTAMENTS COL·LECTIUS
5.1. El comportament de la massa és contextual, forma part d'un procés de conflicte intergrupal que expressa una concepció col·lectiva del que és correcte en cada moment.
5.1.1. Efecte de la ideologia