1. IDENTITAT COL·LECTIVA: Sentit del "nosaltres" que impulsa els moviments socials. És una definició compartida i interactiva, produïda per diversos individus (o per grups, a un nivell més complex), que està relacionada amb les orientacions de la seva acció col·lectiva, i també amb el camps d'oportunitats i constriccions en què és produeix. Aquesta identitat està integrada per definicions de la situació que són compartides pels membres del grup, i que són el resultat d'un procés de negociació i ajustos molt elaborat, entre els diferents elements que estan relacionats amb les finalitats i els mitjans de l'acció col·lectiva, i també amb la seva relació amb l'entorn.
2. INFLUÈNCIA MINORITÀRIA: Influència que els grups minoritaris poden exercir sobre les majories en termes de canvi en les creences, els valors, les actituds i/o els comportaments, per la seva capacitat de generar conflictes simbòlics que necessiten ser solucionats.
3. MOVIMENT SOCIAL: Xarxes informals basades en les creences i en la solidaritat, que es mobilitzen a partir de qüestions conflictives i mitjançant l'ús freqüent de diverses formes de protesta (della Porta i Diani 1999)
4. TEORIA DE L'ESTRUCTURA D'OPORTUNITATS POLÍTIQUES: Perspectiva teòrica que considera els moviments socials com a resultat d'un augment de les oportunitats polítiques per a la mobilització a l'interior de sistema polític institucional, la qual cosa és el resultat d'una creixent vulnerabilitat dels seus oponents i del sistema polític i econòmic.
5. TEORIA DELS NOUS MOVIMENT SOCIALS: Conjunt de models teòrics apareguts per intentar comprendre els nous moviments socials. Considera que l'acció basada en la política, la ideologia i la cultura, i les fonts d'identitat, com l'etnicitat, el gènere o la sexualitat com a genuïnes fonts d'acció col·lectiva. En el marc d'aquestes teories es pensa que els actors socials no són agents que busquen guanys materials o fórmules de protecció dels aparells de l'estat, sinó que més aviat resisteixen l'expansió de la intervenció política i de l'administració en la vida quotidiana, defensant l'autonomia personal.
6. TEORIA DELS RECURSOS PER A LA MOBILITZACIÓ: Teoria dels moviments socials que està arrelada en els models de l'acció racionals i que considera la mobilització col·lectiva com una acció racional, que és resultat de l'anàlisi de l'acció en termes de costos i beneficis.
7. TEORIA INTERACCIONISTA/CONSTRUCCIONISTA: Teoria dels moviments socials hereva de l'interaccionisme simbòlic, que emfasitza la importància del significat que els actors socials atribueixen a les estructures socials.
