UN MÓN BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) II

Comienza Ya. Es Gratis
ó regístrate con tu dirección de correo electrónico
UN MÓN BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) II por Mind Map: UN MÓN BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) II

1. L'URSS i el bloc comunsita

1.1. La reconstrucció econòmica

1.1.1. L'URSS va sortir destrossada materialment de la II GM, encara que en quatre anys després va recuperar els seus nivells d'abans de la guerra.

1.1.2. Mitjançant una mobilització social extraordinaria, amb uns immensos recursos dedicats al progrés tècnic i científic, el desenvolupament d'àmplies regions d'Àsia i la incorporació de la dona al món laboral.

1.1.3. Es va donar prioritat a la indústria pesant, a la d'armament i a les comunicacions. L'objectiu era convertir-se en una gran potència industrial alternativa als EUA, però va originar un model molt desequilibrat, ja que es va debilitar moltíssim la indústria del consum.

1.2. La societat soviètica

1.2.1. Presentava dos grups socials: un de majoritari (pagesos i assalariats) i un altre format per intel·lectuals i professionals però que no constituïen una classe dominant.

1.2.2. La classe dominant a l'URSS la formaven aquells grups que tenien el poder polític, vinculats amb el PCUS que gaudia de riquesa i privilegis.

1.3. La desestalinització de l'URSS

1.3.1. Stalin va ser considerat el dirigent que havia conduit a l'URSS a la victòria i per això se li va rendir culte a la seva persona i es va perseguir a qualsevol contrari d'aquesta idea. Però la seva mort al 1953 va obrir un període de canvis.

1.3.2. Khruixtxov va imposar un programa de reformes per a millorar el nivell de vida i atorgar més llibertat i tolerància, ja que es va obrir el camí cap a la coexistència pacífica. Però van ser bruscament paralitzades i va ser destituït. Breznev va imposar un ferri control ideològic i polític i els desequilibris econòmics van continuar irresolts.

1.4. Les democràcies populars de l'Europa de l'Est

1.4.1. Els estats de l'Europa oriental van conformar governs de front nacional i van desenvolupar programes de reconstrucció amb una fórmula entre capitalisme i socialisme.

1.4.2. Es van repartir les terres entre els pagesos i es van nacionalitzar les banques i grans empreses. Però la guerra va fer que evolucionessin cap a l'alneament amb l'URSS.

1.4.3. Aquesta va forçar els comunistes a aconseguir el poder i imposar la via socialista.

1.4.4. El domini de l'URSS va ser contestat. A Hongria es va produir un aixecament, però els dirigens van ser executats.

1.4.5. A Txecoslovàquia, es va posar en marxa una experiència pròpia de socialisme, però les forces del Pacte de Varsòvia van posar-hi fi.

1.4.6. Els països controlats per l'URSS es van integrar en el COMECON, una espècie de mercat comú i el Pacte de Varsòvia va integrar diversos exèrcits.

2. La Revolució Xinesa

2.1. A la Xina, després de la destitució de l'últim emperador, s'havia proclamat una república amb un govern conservador, però també hi havia un partit comunista dirigit per Mao Zedong, influent entre els pagesos.

2.2. La majoria de la població vivia de l'agricultura i a causa d'això es produïen èpoques de fam que feien morir a milions de pagesos.

2.3. Després de la II GM, els comunistes van enfrontar al govern i va esclatar una guerra civil que va acabar l'1 d'octubre de 1949 amb la victòria comunista.

2.4. Els dos grans objectius eren: iniciar un creixement econòmic i intentar instaurar una societat comunista.

2.5. Les comunes populars

2.5.1. La nova xina es va orientar en el model soviètic, però en plena desestalinització es van trencar les relacions i es va posar en marxa un model propi (Gran Salt Endavant). Es van crear comunes, centres econòmics, administratius i culturals.

2.5.2. La Revolució Cultural

2.5.2.1. L'experiència de les comunes va ser un fracàs econòmic, que va desplaçar a Mao del poder. Però ell va reaccionar i va culpar als nous líders de capitalistes. Començà així la Revolució Cultural que pretenia eliminar tots els elements culturals anteriors a la revolució maoista. Es va iniciar una persecució dels sospitosos de capitalistes, que eren enviats a camps de concentració.

2.5.3. L'expansió del model maoista

2.5.3.1. Alguns països es van sentir atrets pel model maoista, com Corea del Nord, on es va implantar un règim personalista que s'ha transmès de generació en generació. A Europa el país més proper al regim maoista va ser Albània i a Cambodja es va instaurar un règim totalitari d'economia agrària i que condemnava a la burgesia. Una quarta part de la població va sucumbir a la misèria, la tortura i l'assassinat.

2.5.4. La Xina després de Mao

2.5.4.1. Després de la mort de Mao, es va reorientar la política ii l'economia i es van desplaçar del poder als dirigents de l'última etapa de Mao. L'home clau va ser Deng Xiaoping, que va proporcionar l'obertura cap a occident amb un socialisme de mercat, on coexisteixen l'economia col·lectivitzada i alguns elements capitalistes.

3. El retorn a la tensió entre els blocs (1975-1985)

3.1. L'expansió de la influencia soviètica

3.1.1. Aquest model va resultar atractiu per als països descolonitzats que no tenien tradició democràtica, amb greus desigualtats socials i amb problemes econòmics i socials.

3.1.2. A l'Amèrica Llatina va trionfar la Revolució Cubana que va impulsar la creació de guerrilles comunistes per tot el continent i a Nicaragua va triomfar la revolució sandinista.

3.1.3. Al Pròxim Orient, Síria i Egipte es van aproximar a l'URSS de la qual vaan rebre ajuda militar i l'Índia va firmar un tractats d'amistat.

3.1.4. A Àfrica, alguns estats com del Magrib havien adoptat règims socialitzants i la influència soviètica s'estenia a Etiòpia i a l'Àfrica subsahariana.

3.2. Els EUA: la lluita per mantenir l'hegemonia

3.2.1. Havien establert la seva influència als països del Tercer Món, a l'Amèrica Llatina, on donaven suport a algunes dictadures i al nord d'Àfrica.

3.2.2. A la dècada dels 70, va ser una època difícil per a ells, ja que al 1973 es va produir la crisi del petroli que va provocar una gran depressió econòmica.

3.2.3. La derrota al Vietnam, l'expansió de les guerrilles a l'Amèrica Llatina, la caiguda del Xa a l'Iran, que va donar lloc a una república islàmica antiamericana, i la invasió de Afganistan per part dels soviètics amenaçaven als EUA.

3.2.4. Com a resposta, Ronald Reagan va reafirmar una política exterior intervencionista: instal·lació de míssils nuclears a Europa, intervencions militars a l'Amèrica Llatina i van donar suport als sectors capitalistes dels països socialistes.

3.3. Un nou tipus de conflictes

3.3.1. Durant l'últim terç del s.xx els problemes van començar a anar més enllà de la política de blocs.

3.3.2. Així, després de la revolució a l'Iran es va crear una república fortament integrista que va manifestar un món islàmic emergent i profundament antioccidental.

3.3.3. A Àfrica es van obrir molts petits conflictes locals i Xina es va convertir en un gegant per la seva població i producció.

3.4. Un nou tipus de conflictes

3.4.1. Durant l'últim terç del s.XX, els problemes van començar a anar més enllà de la poítica de blocs. Així que després de la revolució a l'Iran, que va donar lloc a una república islàmica fortament integrista, es va manifestar un món islàmic emergent, fortament nacionalista i antioccidental.

3.4.2. A Àfrica, van obrir petits molts petits conflictes locals difícilment governables per a les potències.

3.4.3. La Xina es va convertir en un gegant per la seva producció i població, molt apartada dels blocs.

4. Crisi i enfonssament del comunisme (1985-1991)

4.1. Els problemes del model soviètic

4.1.1. L'economia estava molt estancada, la tecnologia s'endarreria respecte a occident, el nivell de vida era baix i les despeses militars eren massa per a la seva riquesa.

4.1.2. Amés hi havien problemes polítics seriosos. A l'exterior, els moviments protestants eren cada vegada més potents i a la mateixa URSS, el PCUS havia generat una casta de privilegiats.

4.2. Les reformes de Gorvatxov

4.2.1. Ell va iniciar un procés reformista. En el àmbit econòmic hi ha la perestroika, un pla per a revitalitzar l'economia i augmentar la producció de bens de consum, amb la introducció de l'esperit d'empresa, la noció de mercat i la innovació tecnològica.

4.2.2. En el polític esta la glasnot (transparència) que va suprimir el monopoli polític del PCUS i va acceptar més partits polítics.El 1990 es van convocar eleccions i va guanyar Borís Ielstin.

4.2.3. En política exterior, es va propiciar un diàleg amb els EUA i va animar als altres països del bloc comunista a fer les seves pròpies reformes.

4.3. La desaparició del bloc de l'Est

4.3.1. El moviment reformista va posar fi alls règims comunistes a Europa de l'Est. Es va iniciar a Polònia on el sindicat catòlic Solidaritat, contrari al comunisme va guanyar les eleccions. Després van caure Hongria, Txecoslovàquia, Bulgaria i a Romania es va produir un aixecament popular.

4.3.2. El novembre de 1989, es va aconseguir l'obertura del mur de Berlín i el 1990, gracies al tractat de reunificació les dos alemanyes es van reunificar.

4.4. La dissolució de l'URSS

4.4.1. Les reformes van suscitar l'oposició dels sectors més immobilistes del PCUS. L'agost del 1991, amb Gorvatxov absent, aquests sectors van protagonitzar un cop d'estat que va ser aturat per la resistència contrària a l'aixecament.

4.4.2. A partir d'aquell moment les reformes es van accelerar. es va declarar la supressió del regim comunista, es va dissoldre el PCUS, es va reconèixer la independència de les repúbliques bàltiques i d'Úcraïna i Bielorussia. Finalment, queda dividida en 15 repúbliques independents.

4.4.3. La nova Federació Russa va heretar molts problemes, com els enfrontaments entre ètnies diverses, la crisi econòmica a causa de la ràpida privatització, una enorme alça de preus, un augment de l'atur i l'empobriment de la població.

4.5. La desintegració del bloc comunista

4.5.1. El procés de crisi i enfonsament va tenir les seves repercussions als països que estaven lligats.

4.5.2. La majoria de països socialitzats del Tercer Món van desaparèixer o van introduir canvis com l'acceptació d'economies de lliure mercat i de sistemes polítics multipartidistes i electius. Només Cuba, Xina Vietnam i Corea del Nord van mantenir la seva orientació comunista-