1. La fi del franquisme (1973- 1975)
1.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970
1.1.1. A partir del 1973, la crisi del petroli va posar fi al període de creixement i prosperitat i va inaugurar una època de recessió econòmica.
1.1.2. La crisi es va començar amb la pujada de preus. Va retrocedir el turisme, que va comportar la reducció de l'entrada de divises, van disminuir les inversions estrangeres i van tornar molts emigrants. Moltes empreses van fer fallida i va augmentar l'atur.
1.1.3. A partir del 1975, la inflació va arribar al 26% anual i l'atur no va parar d'augmentar.
1.1.4. En aquesta difícil situació econòmica, es va produir la mort de Franco i Espanya va iniciar el procés cap a la democràcia. (1r situació política, 2n situació econòmica).
1.2. La crisi política del règim
1.2.1. El 1973, Franco ja estava malalt i va nomenar un president del govern, l'almirall Luis Carrero Blanco, que va ser assassinat per ETA, ja que era una persona important per a la continuació del règim.
1.2.2. A partir d'aquest fet, es va fer més evident l'enfrontament entre dos grups dins del franquisme: els immobilistes, que defensaven mantenir el règim sense canvis,i els oberturistes, que apostaven per un procés de reformes.
1.2.3. El gener de 1974, es va constituir un nou govern, presidit per Carlos Arias Navarro, on la duresa de la repressió va durar fins a la mort de Franco.
1.2.4. Les accions violentes de grups armats antifeixistes, com ara ETA, el FRAP o el GRAPO, van ser contestades amb l'execució del jove anarquista Salvador Puig Antich l'any 1974, amb la instauració de l'Estat d'excepció gairebé permanent i amb les condemnes a mort de cinc membres d'ETA i del FRAP el setembre del 1975.
1.2.5. Amb aquesta situació de fons, i enmig d'un conflicte greu al territori espanyol del Sàhara, Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
1.3. Les mobilitzacions antifranquistes
1.3.1. Els antifranquistes es van coordinar en plataformes unitàries.
1.3.2. El 1971, es va crear l'Assamblea de Catalunya amb el propòsit d'obtenir: llibertat, amnistia i l'Estatut d'Autonomia.
1.3.3. A la resta de l'estat, el 1974, a iniciativa del PCE, es va constituir la Junta Democràtica, i el 1975 el PSOE va impulsar la Plataforma Democràtica. Posteriorment, aquests dos partits s'uniran i es donaran a conèixer com a "Platajunta"
1.3.4. Les mobilitzacions populars van augmentar. Una onada de vagues, manifestacions i declaracions de personalitats i institucions diverses reclamaven la fi de la dictadura.
2. L'oposició al franquisme
2.1. Resistència i repressió
2.1.1. Els primers tempos del franquisme van estar marcats per la repressió. La Llei de responsabilitats polítiques del 1939 va habilitar camps de concentració i treballs forçats per als detinguts.
2.1.2. Tots els partits i sindicats van haver de passar a la clandestinitat i la direcció de tots ells es va ubicar a l'exili, així com el govern de la República i el de la Generalitat.
2.1.3. Es va mantenir una minoritària resistència armada en forma de guerrilles, els maquis. El seu període de màxim apogeu va ser entre el 1944 i el 1947.
2.2. La reorganitzaació de l'oposcició
2.2.1. L'organització ETA, que propugnava la lluita armada.
2.2.2. El 1964 es va fundar Comissions Obreres (CCOO) que va impulsar la reivindicació laboral (salaris, condicions de treball...) i política (llibertats democràtiques).
2.3. Moviments socials
2.3.1. Vaga de tramvies de Barcelona, l'any 1951, com a protesta per la pujada del preu del bitllet.
2.3.2. Ala dècada del 1960, es va donar lloc a un augment dels conflictes laborals.
2.3.3. La universitat també va ser un dels focus d'oposició antifranquista. L'any 1966 es va crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB). Va celebrar a Barcelona la seva assemblea constituent, que va ser dissolta per la policia i que és anomenada "la Caputxinada"
2.3.4. L'Ésglesia ja no era monolítica en el suport ideològic al règim.
2.3.5. Es va produir un enfortiment del catalanisme. Diversos moviments de protesta ("Volem bisbes catalans" o "Català a l'escola") i accions reivindicatives, com la campanya contra el director de "La Vanguardia" per insultar als catalans.