1. La tectònica de plaques (II)
1.1. Els tipus de límits entre plaques
1.1.1. Dues plaques contigües poden separar-se acostar-se o desplaçar-se lateralment:
1.1.1.1. - A les zones on es separen el material del mantell puja i es crea escorça oceànica contínuament. S'anomenen límits divergents representats per les dorsals oceàniques.
1.1.1.2. - Quan s'acosten, una s'introdueix per sota de l'altra (subducció) continental o oceànica. en aquesta zona de subducció es fon la litosfera de la capa. Al final, quan dues plaques xoquen, es produeix una col·lisió, ja que cap es subdueix. Els límits s'anomenen límits convergents i coincideixen amb arcs d'illes, fosses abissals i serralades.
1.1.1.3. - Als límits neutres les plaques es desplacen lateralment i no es crea ni es destrueix litosfera. En aquests límits hi podem trobar falles de transformació.
1.2. La dinàmica del mantell
1.2.1. La transferència de calor a l'interior de la Terra es responsable dels fenòmens geològics i geodinàmics de la superfície. El material rocós del mantell quan s'escalfa perd densitat i puja cap a la superfície, i el que hi ha allà com que és fred i dens, descendeix pel seu pes.
1.2.2. Quan s'estudia el mantell terrestre, s'observa el moviment de materials de diferents temperatures:
1.2.2.1. - El magma puja en forma de plomalls des de l'interior fins a l'exterior. Quan ho fan directament del del mantell profund formen punts calents (Hawaii).
1.2.2.2. - La litosfera freda i densa descendeix a les zones de subducció i es va acumulant a la base del mantell. Una part d'aquest material desplaça el material calent, que puja cap a la superfície i forma un nou plomall tèrmic.
2. Els límits divergents
2.1. Les dorsals oceàniques
2.1.1. Les dorsals són grans elevacions situades a la zona mitjana de tots els oceans.
2.1.2. Hi ha crestes de les dorsals que sobresurten per damunt del nivell del mar i formen illes volcàniques al centre de l'oceà.
2.1.3. La part central està feta d'una sèrie de fractures formant un ampli solc anomenat rift pel qual puja el magma i hi provoca una activitat lenta però constant. Els estudis demostren que es crea fons marí contínuament i que tots els oceans actuals tenen menys de 200 milions d'anys.
2.2. L'origen d'un oceà
2.2.1. La informació d'una dorsal, i, per tant, d'un oceà, comença quan a sota d'un continent apareix un punt calent. El magma calent i lleuger procedent del mantell eleva la litosfera i forma un dom.
2.2.2. La litosfera, es trenca i forma una sèrie d'esquerdes anomenat punt triple. Aquestes, que reben el nom de rifts, es van ampliant i eixamplant a mesura que puja el magma.
2.3. La formació d'un oceà
2.3.1. Comença amb l'aparició d'una sèrie de fractures i les plaques es comencen a separar.
2.3.2. La lava surt per les fractures que crea nova litosfera oceànica que empeny la ja existent.
2.3.3. Durant les primeres fases es forma una gran esquerda, com la vall del Rift,a Àfrica. Si continua la separació, s'origina un mar estret, com el mar Roig.
2.3.4. Si continua el procés, es forma un oceà, com l'Àtlàntic, que es va començar a obrir fa 180 milions d'anys.
3. Els límits neutres
3.1. Les falles de transformació
3.1.1. Són llocs on ni es forma ni es destrueix litosfera, es a dir són límits neutres. Les plaques que estan en contacte en aquestes límits conserven la seva extensió total.
3.1.2. A les falles de transformació es produeix un moviment de desplaçament lateral entre les dues plaques. Aquestes fractures es troben, generalment, tallant i desplaçant les dorsals oceàniques.
3.1.3. en aquestes zones s'esqueixa la litosfera. Es va acumulant un esforç continu i durant el terratrèmol s'allibera la deformació acumulada, i les plaques es mouen desplaçant-se horitzontalment.
3.1.4. Els terratrèmols que es produeixen a les falles de transformació solen ser superficials.