1. Els límits convergents
1.1. Les zones de subducció
1.1.1. A les dorsals es crea litosfera oceànica i, han d'existir altres zones on es destrueixi. Aquestes zones són anomenades zones de subducció.
1.1.2. En aquestes regions, una placa oceànica més densa s'introdueix per sota d'una altra placa, mixta o continental.
1.1.3. A les zones de subducció es produeixen nombrosos sismes o terratrèmols, causats per les friccions i les tensions que pateix la placa descendent, perquè es fractura i es deforma mentre va penetrant en el mantell.
1.1.4. Quan la placa descendent es fon parcialment, forma magmes que pugen cap a la superfície. Si aquests magmes se solidifiquen a l'interior de l'escorça, formen roques plutòniques. Si en canvi, pugen cap a la superfície, constitueixen volcans.
1.1.5. Les zones de subducció estan marcades per la presència de foses oceàniques, arcs d'illes o cadenes de muntanyes recents.
1.1.6. Quan una placa oceànica subdueix per sota d'una continental, es crea un marge continental actiu i són llocs on es formen serralades. Si subdueix per sota d'una mixta, es formen arcs d'illes.
1.2. Les fosses oceàniques
1.2.1. La zona on la placa oceànica subdueix està marcada per fosses allargades i de molta profunditat.
1.2.2. Les fosses poden arribar a fer 100 km d'amplària, més de 1500 km de longitud i milers de metres de profunditat.
1.3. Els arcs d'illes
1.3.1. Es formen quan una placa mixta subdueix per sota d'una placa també oceànica.
1.3.2. Estan constituïts per una cadena d'illes volcàniques disposades en forma d'arc de circumferència que queda vorejat per una fossa.
1.3.3. Aquestes illes estan fetes del magma provinent de la placa que s'està fonent. en aquestes zones són molt comuns els sismes, ja que es fractura i deforma a mesura que baixa.