Comienza Ya. Es Gratis
ó regístrate con tu dirección de correo electrónico
L'HISTÒRIA por Mind Map: L'HISTÒRIA

1. QUÈ ÉS?

1.1. La història és la ciència que investiga com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del pas- sat.

2. LES FONTS DELS HISTORIADORS

2.1. Per estudiar el passat, cal llegir i inter- pretar les restes que han deixat els nos- tres avantpassats. Aquestes restes són les fonts que estudien els historiadors per reconstruir la història. Els historiadors i historiadores fan servir diferents tipus de fonts per investigar el passat i per provar les afirmacions que fan en els seus escrits.

3. NO PERDRES EN EL TEMPS

3.1. Els historiadors han de datar tan exactament com poden els aspectes que estudien. Si és possible, n’esbrinen l’any exacte: per exemple, sabem que l’últim emperador romà va ser derrocat l’any 476. Però molt sovint no tenim prou dades per establir una data exacta i per això es fan servir períodes més amplis: la dècada, el segle o el mil·lenni en què va passar el fet. El sistema vigent avui dia a gairebé tot el món per mesurar el temps és l’anomenada era cristiana. Segons aquest sistema, l’any 1 coincideix amb el naixement de Jesucrist. Tot el que va passar abans d’aquesta data diem que va passar abans de Crist (aC) i el que va succeir després diem que va passar des- prés de Crist (dC). Si una data no va seguida de cap d’aques- tes dues expressions, vol dir que va passar després de Crist. Cada civilització estableix la seva manera de mesurar el temps. Per exemple, els romans comptaven el temps a partir de la fundació de Roma: per a ells, aquella data era l’any 1, que es correspon amb el 753 aC del nostre calendari.

4. EDATS DE LA HISTÒRIA

4.1. Els historiadors han dividit la història en períodes: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània. L’inici de cada període el marca un esdeveniment important que va significar un canvi en la manera de viure. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta classificació va ser establerta per historiadors europeus. Per això és una periodització que s’ajusta bé a la història europea, però no a la història de la resta del món.