LITERATURA MEDIEVAL

1. ORÍGENS DE LA LITERATURA MEDIEVAL

1.1. ORÍGENS

1.1.1. Quan Roma va caure va haver-hi una fragmentació política i administrativa que va provocar una fragmentació lingüística.

1.1.2. La llengua dels ocupants de Catalunya ha evolucionat en vers al Romanç.

1.1.3. Va haver-hi dos tipus de llengua:

1.1.3.1. LLENGUA CULTA (llatí): és la llegua de l'escriptura, és el llenguatge original i té molt prestigi.

1.1.3.2. LLEGUA NOVA (català): és la pràctica oral i és la llegua de carrer.

1.2. PRIMERS TEXTOS

1.2.1. Al segle XII apareixen els primers textos literaris en vulgar

1.2.1.1. Lleis i sermons van ser traduïts a la llengua vulgar es van sentir la necessitat que la gent entengues les lleis i els sermons sense importar la societat social.

1.2.2. Els primers textos catalans més antics:

1.2.2.1. LLIBRE JUTGE: era un codi de lleis visigòtic.

1.2.2.2. HOMILIES D'ORGANYÀ: un recull de sermons.

1.2.3. La prosa es desenvolupa en català i la poesia en provençal.

2. LA LIRICA TROBADORESCA

2.1. INTRODUCCIÓ

2.1.1. Al segle XII apareix una poesia a les corts occitanes en una llengua vulgar i de temàtica profana.

2.1.2. Utilitzaven el provençal a l'escriure poesia per: Proximitat geogràfica, llaços polítics, relacions econòmiques, similituds entre llengües i prestigi.

2.2. EL TROBADOR

2.2.1. Els trobadors integren la lírica provençal dels segles XII-XIII, era músic i poeta a l'hora.

2.2.2. El nom de POETA era reservat a aquells que componien en llatí.

2.2.3. Ser trobador reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, li permetia ocupar un lloc a les corts.

2.3. EL JOGLAR

2.3.1. S'encarregava de transmetre al públic dels poemes escrits pel trobador.

2.3.2. Hi havia dos tipus:

2.3.2.1. El JOGLAR DE LÍRICA: era refinat i culte, havia de limitar-se a executar de la manera més perfecta i més fidel.

2.3.2.2. El JOGLAR D'ÈPICA: recitava les cançons de gesta

2.3.3. El joglar solia ser de condició social humil, era de baixa categoria davant la societat. I va ser un personatge estimat perquè era divertit i distreia.

2.4. ELS CANÇONERS "VIDES" I "RAZOS"

2.4.1. Els cançoners són antologies del segle XIII, les composicions van ordenades per autors, per gèneres i de vegades de la notació musical.

2.4.2. Es conserven 76 cançoners provençals.

2.4.3. Apareixen curiosos textos en prosa:

2.4.3.1. VIDA: breu biografia del trobador.

2.4.3.2. RAZÓ: explicació del perquè dels poemes.

2.5. L'AMOR CORTÈS

2.5.1. És el concepte d'amor que s'expressa i rep el nom d'amor cortès.

2.5.1.1. És el trasllat de conceptes i formes del feudalisme al terreny sentimental i literari.

2.5.2. Els homes estan units per lligams de dependència i vassallatge. El vassall jura fidelitat al seu senyor, li promet la seva protecció i ajuda en un món on són bàsiques la defensa i la col·laboració mútues.

2.5.3. L'amor cortès es limita a una mena de joc de galanteig i de tribut a la bellesa i noblesa d'una dama.

2.5.4. Personatges

2.5.4.1. TROBADOR

2.5.4.1.1. Hom, és un amor reglamentat i necessita algú sota el qual sentir-se protegit.

2.5.4.2. LA DAMA

2.5.4.2.1. Midons, esta casada amb el senyor feudal del trobador. No era generosa i feia patir al trobador. Oferia protecció al trobador i feia d'intermediària entre ell i el senyor feudal i tenia un pseudònim anomenat SENYAL.

2.5.4.3. EL GILÓS

2.5.4.3.1. És el marit de la dama i es maleït i temut pels trobadors.

2.5.4.4. ELS LAUSENGIERS

2.5.4.4.1. Són els que descobreixen l'amor que el trobador professa a la dama.

2.6. POÈTICA TROBADORESCA I GÈNERES

2.6.1. Primera manifestació romànica de lírica en llengua vulgar.

2.6.2. Algunes de les característiques són:

2.6.2.1. Es basa en el nombre de síl·labes dels vers i en la rima.

2.6.2.2. Els versos es combinen en estrofes anomenades COBLES.

2.6.2.3. La darrera estrofa d'un poema rep el nom de TORNADA.

2.6.3. Principals gèneres poètics

2.6.3.1. CANÇÓ

2.6.3.1.1. És el gènere més característic i més freqüent en la poesia dels trobadors. És el poema amorós.

2.6.3.2. LA PASTOREL·LA

2.6.3.2.1. És un diàleg entre un cavaller i una noia que en els marges d'un camí o en un camp guarda ramats.

2.6.3.3. L'ALBADA

2.6.3.3.1. Suposa la maledicció, els amants, fer-se de dia, després de passar la nit junts han de separar-se per no ser descoberts. L'anunci del dia, el proclama el GUAITA.

2.6.3.4. LA DANSA I LA BALADA

2.6.3.4.1. Dialogada entre un solista que entona les estrofes i un cor que va repetint un refrany. Són fetes per acompanyar el ball.

2.6.3.4.2. Les diferencies són:

2.6.3.5. EL SIRVENTÈS

2.6.3.5.1. A través d'aquest gènere troben cabuda l'odi, la ira, el desig de venjança o l'apel·lació directa al combat i a la guerra. S'utilitzen com atac personal. Se serveix sovint d'una melodia i d'unes rimes ja conegudes per aconseguir major popularitat.

2.6.3.6. EL PLANY

2.6.3.6.1. Suposa l'elogi fúnebre del protagonista. Els trobadors acostumen a plorar la mort dels seus protectors. Els temes més freqüents són la pregària i dedicar alguns versos d'elogi.

3. RAMON LLULL

3.1. BIOGRAFIA

3.1.1. Coneixem la vida de Ramon Llull a partir de:

3.1.1.1. Documents d'arxiu

3.1.1.2. Referències autogràfiques

3.1.1.3. L'obra Vida coetània, una biografia narrada per l'autor.

3.1.2. Neix entre 1232 i 1235 a Mallorca

3.1.3. Es casa el 1257 amb Blanca Picany i tenen dos fills. Durant aquesta etapa fou majordom, cortesà, galantejador de dames i autor de cançons trobadoresques. No es conserva cap text de la seva joventut.

3.1.4. A l'edat de 30 anys, és conegut amb el nom de conversió, va tenir una aparició divina, repetida cinc vegades i fa un gran canvi. A partir d'aquest moment se centrarà en aconseguir tres objectius:

3.1.4.1. Conversió d'infidels.

3.1.4.2. Composició de llibres per tal de difondre l'ideal cristià.

3.1.4.3. Creació d'escoles i edificis on poder formar els futurs missioners.

3.2. OBRA

3.2.1. Esta escrita en 4 idiomes, comprèn uns 243 títols i conte diverses branques del saber: filosofia, medicina, teologia...

3.2.2. No tenia un fil literari sinó que tenia un fil didàctic, pretenia convertir els infidels i retornar els costums i usos a la societat que ell creia corrompuda.

3.2.3. POESIA

3.2.3.1. Llibre de poemes i poemes en narracions

3.2.3.2. Poesia autobiogràfica

3.2.3.2.1. Cant de Ramon

3.2.3.2.2. Lo desconhort

3.2.3.3. Poesia religiosa i dedicats a la Mare de Déu

3.2.3.3.1. Plant de Nostra Dama.

3.2.4. NARRATIVA

3.2.4.1. Dues obres:

3.2.4.1.1. Blanquerna o Llibre d'Evast e Blanquerna: narració de la vida exemplar, consta de cinc llibres dividits en dos cicles.

3.2.4.1.2. Fèlix o Llibre de meravelles: són deu llibres de temàtica diversa. Narra el viatge d'un home que vol trobar la veritat en un món confús, negatiu. Recull la primera gran crisi de Ramon Llull.

3.2.5. OBRA MÍSTICA

3.2.5.1. Llibre de contemplació en Déu: obra dividida en cinc llibres de quaranta capítols cadascun.

3.2.5.2. Llibre d'Amic e Amat: Tracta de l'amor-fusió entre l'home i Déu.

3.2.6. OBRA FILOSÒFICA

3.2.6.1. Arts Magna: el sistema filosòfic de Llull es basa fonamentalment en el platonisme cristià i en el pensament oriental.

3.2.7. OBRA DIDÀCTICA

3.2.7.1. Llibre de l'orde de cavalleria es dedica a la formació del cavaller cristià segons la més pura concepció medieval.

3.2.7.2. Llibre de la doctrina pueril compendi de normes sobre l'educació dels infants.

3.3. LLENGUA I ESTIL

3.3.1. Creador del català literari.

3.3.2. Acosta el català a temes amb prestigi.

3.3.3. La creació de nous mots a partir del sistema de derivació. També renova la llengua a partir d'arabismes i llatinisme.

4. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

4.1. INTRODUCCIÓ

4.1.1. La història havia estat un gènere erudit, reservat als religiosos i escrit en llatí. En general, es tractava o bé de còpies d'històries de l'antiguitat o de vides de prínceps i monarques. Va passar sota la influencia de les cançons de gesta a ser narrada en llengua vulgar i descriu aventures.

4.1.2. Les obres històriques catalanes més antigues són escrites en llatí i daten dels inicis de la Reconquesta. Es tracta dels anomenats cronicons que són brevíssimes anotacions sobre esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica rigorosa.

4.1.3. Durant el segle XIII comencen a escriure's cròniques en català que se centren en períodes històrica en català. Les Quatre Grans Cròniques són l'exponent més importants de la prosa històrica en català. Totes elles narren esdeveniments contemporanis als seus autors.

4.2. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

4.2.1. A finals del segle XIII i durant el segle XIV. Les cròniques tenen una notable importància lingüística i historiogràfica. Tenen un gran valor creatiu. Preten justificar determinades actuaciones polítiques, deixar constància d'uns fets i té un valor didàctic. Narren èpoques de plenitud de la Catalunya medieval. Formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval. Narren esdeveniments coetanis als autors i es basen en l'experiència viscuda dels autors.

4.2.2. LLIBRE DELS FEITS O CRÒNICA DE JAUME I:

4.2.2.1. És la primera crònica.

4.2.2.2. L'autor de l'obra fou el mateix rei Jaume I. No la va escriure ell, ell la va inspirar i va controlar el procés de redacció.

4.2.2.3. Està presentada en forma autobiogràfica. S'utilitza la primera persona del plural el "nos" i també apareix el "jo".

4.2.2.4. Té una evident finalitat justificativa de l'actuació del conqueridor.

4.2.2.5. La narració de les gestes militars i polítiques del rei Jaume I.

4.2.2.6. Una característica destacada és el profund sentiment religiós que es concreta en el sentit providencialista de la història.

4.2.2.7. Les fonts utilitzades són:

4.2.2.7.1. Records i evocacions personals del rei.

4.2.2.7.2. Documents dels arxius reials.

4.2.2.7.3. Elements procedents de narracions poètiques de caràcter èpic.

4.2.2.8. Un dels valors més notables és l'ús del diàleg i d'un llenguatge viu i popular.

4.2.3. LLIBRE DEL REI EN PERE O CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT:

4.2.3.1. És la segona crònica de les quatre cròniques.

4.2.3.2. Es proposa d'historiar els fets i conquestes des de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran.

4.2.3.3. Es caracteritza pel rigor, el detallisme i l'abundància d'informació històrica.

4.2.3.4. Les fonts més utilitzades són:

4.2.3.4.1. Documents oficials.

4.2.3.4.2. Experiència personal.

4.2.3.4.3. Testimonis directes.

4.2.3.5. Bernat Desclot dictà i escriví el llibre.

4.2.4. CRÒNICA DE RAMON MUNTANER:

4.2.4.1. Ramon Muntaner és l'autor de la crònica més llarga.

4.2.4.2. La crònica abraça el període històric que va des de l'engendrament de Jaume I fins la Coronació d'Alfons el Benigne.

4.2.4.3. Està escrit en funció de la biografia de l'autor i té el caràcter d'unes memòries.

4.2.4.4. Les intencions clares de la crònica és la de posar de manifest els mèrits de Muntaner i els bons serveis que va fer als monarques catalans.

4.2.4.5. Ramon Muntaner s'esforça a donar una impressió d'unitat. És la crònica de més vàlua literària.

4.2.4.6. Influeix en la redacció de Tirant lo Blanc.

4.2.5. CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS:

4.2.5.1. Durant el segles XIV-XV. Neix a Italià. És la base ideològica del renaixement.

4.2.5.2. És la crònica més curta i la darrera.

4.2.5.3. És la que correspon al regnat de Pere III.

4.2.5.4. La crònica té forma autobiogràfica.

4.2.5.5. El rei controlava sovint la redacció, planificava i en dictava parts, també indicava les fonts d'on calia treure la informació.

4.2.5.6. La finalitat és la de justificar la pròpia actuació.

4.2.5.7. Les fonts són:

4.2.5.7.1. Els records del rei.

4.2.5.7.2. Documents d'arxiu.

5. L'HUMANISME

5.1. INTRODUCCIÓ

5.1.1. A finals del segle XIV comença una època de canvis i transformacions.

5.1.2. PENSAMENT MEDIEVAL

5.1.2.1. Durant els segles XII-XIII.

5.1.2.2. El centre és Déu (teocentrisme).

5.1.2.3. La vida és la vall de llàgrimes, camí dolorós per poder accedir al paradís.

5.1.2.4. Raó divina.

5.1.2.5. Gran poder l'Església.

5.1.2.6. La Bíblia.

5.1.3. HUMANISME

5.1.3.1. El centre és l'home (antropocentrisme). L'humanisme és una nova actitud, una nova manera de veure el món, la vida.

5.1.3.2. La vida és el camí de perfeccionaments, aprofundiment en el coneixement de l'home.

5.1.3.3. Raó intel·lectual: l'home mesura totes les coses.

5.1.3.4. L'església perd poder.

5.1.3.5. Cultura greco-llatina.

5.1.4. A Catalunya va ser un procés lent. El primer centre important d'aquest nou corrent és la CAVALLERIA REIAL.

5.2. BERNAT METGE

5.2.1. Va néixer cap al 1343 a Barcelona.

5.2.2. Aviat va quedar orfe de pare i la seva mare es va tornar a casa amb el Ferrer Sayol, que és el padrastre de Bernat Metge amb qui va aprendre a redactar correctament en les diverses llengües dels documents oficials: llatí, aragonès i català.

5.2.3. Va començar a treballar per la monarquia.

5.2.4. Va escriure diverses obres:

5.2.4.1. Llibre de Fortuna e Prudència.

5.2.4.2. Sermó: paròdia divertida dels sermons moralitzadors que feien els capellans de l'època.

5.2.4.3. Ovidi enamorat: traducció en prosa d'un poema llatí escrit segons deien per Ovidi.

5.2.5. Es va veure embolicat en un judici per unes acusacions d'escàndol i de malversació dirigides contra els col·laboradors més pròxims del monarca Joan I. V ser processat (1388 i li va caldre recórrer apersones influents per ajuda, que va ser Isabel de Guimerà, a qui va adreçar, amb el títol de Valter e Griselda.

5.2.6. Va esdevenir el 1390 un dels dos secretaris reials. Tenia un sou generós i es va casar.

5.2.7. Va ser acusat de envenenar al rei i va ser empresonat. Després el nou monarca Martí l'Humà el va posar en llibertat i els va absoldre. Bernat escriví Lo somni i el nou rei el tornà a nombrar secretari general.

5.2.8. Va morir a Barcelona l'any 1413.

6. LA POESIA LÍRICA DELS S.XIV-XV

6.1. INTRODUCCIÓ

6.1.1. La poesia catalana dels segles XIV-XV segueix el model poètic cortes, la temàtica, formalitat i la lingüística.

6.1.2. Els poetes anteriors a Ausiàs March escriuen en una llengua híbrida, barreja de provençal i de català.

6.1.3. Les causes de la continuïtat:

6.1.3.1. La conservació a la Corona d'Aragó de les estructures feudals.

6.1.3.2. Identificació de la tradició poètica catalana amb la poesia trobadoresca.

6.1.4. Es creà el Consistori de la Gaia Ciència i el Jocs Florals de Barcelona.

6.1.5. A la segona meitat del segle XIV hi ha una lleugera evolució d'aquesta lírica produïda pels canvis sòcio-culturals del món exterior:

6.1.5.1. Lingüísticament hi ha un procés de catalanització.

6.1.5.2. Reminiscències italianes en poetes com Jaume March, Andreu Febrer...

6.1.6. Els autors més destacables d'aquest períodes són: Andreu Febrer...

7. AUSIÀS MARCH

7.1. BIOGRAFIA

7.1.1. Ve de família burgesa enriquits i funcionaris.

7.1.2. A.March es el més profund, impressionant i permanent dels poetes catalans.

7.1.3. Va ser fill del poeta Pere March i de la seva segona muller Lionor Ripoll.

7.1.4. Neix el 1397 a Gandia.

7.1.5. Al morir son pare s'inicia en les corts, primer com a donzell. El 1419 ja esdevé Mossèn, ja es un cavaller.

7.1.6. Va participar en diversos fets d'armes al costat d'Alfons el Magnànim.

7.1.7. Als 27 anys podríem afirmar que es reclou per sempre més a la seva terra.

7.1.8. Viu emancipat gràcies a Alfons Magnànim.

7.1.9. El 24 d'agost de 1429 morí a Gandia la mare d'A.March.

7.1.10. Als 40 anys va tenir el seu primer matrimoni amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell). Hi va haver problemes entre les dues famílies. Dos anys després mor Isabel i no hi ha descendència. No tenen fills.

7.1.11. Amb 46 anys es casa per segona vegada amb Joana Escorna. Mor després de 12 anys i no hi ha descendència.

7.1.12. El 3 de març de 1459 mori amb 62 anys i va tenir 4 fills il·legítims.

7.2. OBRA

7.2.1. Han pervingut 138 poemes.

7.2.2. Va començar a escriure al acabar la seva vida militar i acaba fins poc abans de la seva mort.

7.2.3. IMPORTACIÓ D'AUSSIAS MARCH

7.2.3.1. Perquè escriu tota la seva obra català.

7.2.3.2. Parla de la seva propia experiencia, és sincer.

7.2.3.3. No idealitza la dona en els seus poemes, la tracta com algú igual a ell amb defectes i virtuts.

7.2.4. CANTS D'AMOR

7.2.4.1. PLENA DE SENY

7.2.4.1.1. S'enamora d'una dona, un amor fisic.

7.2.4.2. LLIR ENTRE CARDS

7.2.4.2.1. S'enamora d'una altra dona amb un amor esperitual.

7.2.4.3. OH FOLL AMOR

7.2.4.3.1. March esta molt enfadat amb la dona i la critica.

7.2.4.4. AMOR,AMOR

7.2.4.4.1. Un amor veritable és una barreja dels dos.

7.2.4.5. El tema més important és l'AMOR.

7.2.4.6. Dedicats a diferents amors.

7.2.4.7. No canta mai a les seves dones.

7.2.4.8. Creu en l'amor basat en l'intel·lecte, i s'enfada quan la persona es indigna.

7.2.4.9. Crític de les dones.

7.2.4.10. Acaba comprenent la actitud de l'estimada perquè en ell també hi ha desig.

7.2.5. CANTS DE MORT

7.2.5.1. Planys dedicats a Joana Escorna.

7.2.5.2. Expressen els sentiments de l'autor davant de l'estimada.

7.2.5.3. Dolor sincer i humà.

7.2.6. CANTS MORALS

7.2.6.1. En general són llargs i eixuts.

7.2.6.2. Exposa les seves idees sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut i el plaer.

7.2.7. CANT ESPIRITUAL

7.2.7.1. Escrits versos estramps.

7.2.7.2. És un monòleg.

7.2.7.3. És una confessió sincera d'un home que es considera un pecador.

7.2.7.4. Es descriu com a cristià i pecador.

7.2.7.5. Al poema no hi passa res.

7.2.7.6. És un poema modern perquè cap poeta medieval no hauria escrit un poema d'aquesta llargària sense una organització externa.

8. LITERATURA AL VOLTANT DE LA CAVALLERIA

8.1. LLIBRES DE CAVALLERIA:

8.1.1. L'heroi té qualitats sobrenaturals.

8.1.2. Els llocs són molt llunyans i desconeguts.

8.1.3. El temps és remot.

8.1.4. L'ambient és de fantasia i somni.

8.1.5. Són obres inversemblants.

8.2. NOVEL·LES CAVALLERESQUES:

8.2.1. L'heroi té qualitats humanes.

8.2.2. Els llocs són coneguts.

8.2.3. El temps és proper a l'autor.

8.2.4. L'ambient és realista.

8.2.5. Són obres versemblants.

9. JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC

9.1. BIOGRAFIA: JOANOT MARTORELL

9.1.1. Va néixer a la ciutat de València entre els anys 1405 i 1411.

9.1.2. Era un dels vuits fills de Francesc Martorell i Damiata Abelló.

9.1.3. Era de família de la mitjana noblesa valenciana.

9.1.4. Els Matorell es resistiren a la nova situació.

9.1.5. L'any 1435 va morir el pare de Joanot Martorell.

9.1.6. Els Martorell i Ausiàs March entraven en guerra privada.

9.1.7. Joanot s'encarrega de l'afer de Damiata. Escrigué disset lletres de batalla a Joan de Montpalau.

9.1.8. Amb la finalitat de buscar jutge competent, Joanot Martorell es traslladà a Anglaterra i el monarca va acceptar la petició.

9.1.9. Per ordre del mateix rei Alfons, que obligà el cosí a indemnitzar Damiata Martorell amb el pagament de 4000 florins. Damiata es quedà soltera.

9.1.10. Un altre conflicte és la querella que va mantenir amb el comanador de Muntalbà, per un assumpte econòmic i també van escriure lletres de batalla.

9.1.11. Joanot Martorell va morir a València l'any 1468.

9.1.12. Va restar solter tota la vida i del qual no es coneix descendència il·legítima, ens apareix

9.2. RESUM I ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANC

9.2.1. La novel·la té 487 capítols distribuïts en cinc parts:

9.2.1.1. Tirant a Anglaterra:

9.2.1.1.1. Adquireix fama i prestigi.

9.2.1.2. Tirant a Sicília i a Rodes:

9.2.1.2.1. Esdevé un hàbil i ardit almirall.

9.2.1.3. Tirant a l'Imperi Grec:

9.2.1.3.1. És revela com a magnífic estrateg i victoriós i tímid enamorat al costat de Carmesina.

9.2.1.4. Titant al nord d'Àfrica

9.2.1.4.1. Emprèn la conversió i el domini de territoris d'infidels.

9.2.1.5. Tirant torna a l'Imperi Grec:

9.2.1.5.1. Allibera definitivament l'imperi del perill turc.

9.3. PERSONATGES PRINCIPALS DELS EPISODIS AMOROSOS

9.3.1. Tirant lo Blanc:

9.3.1.1. És el protagonista de la novel·la.

9.3.1.2. És jove i un magnífic combatent.

9.3.2. Carmesina:

9.3.2.1. Donzella de 14 anys, filla de l'Emperador.

9.3.2.2. Tirant s'enamora

9.3.2.3. La princesa dona el seu cor a Tirant.

9.3.3. Diafebus:

9.3.3.1. Cosí, company d'armes i confident d'amor de Tirant.

9.3.3.2. S'enamora i es casa amb Estefania.

9.3.4. Estefania:

9.3.4.1. Dama de la cort.

9.3.4.2. Filla del duc de Macedònia.

9.3.4.3. S'enamora i es casa amb Diafebus.

9.3.5. Emperador:

9.3.5.1. Home gran i libidinós.

9.3.5.2. És qui reclama la presència de Tirant per salvar l'imperi.

9.3.6. Emperadriu:

9.3.6.1. Dona gran.

9.3.7. Hipòlit:

9.3.7.1. Jove acompanyat d'armes de Tirant, es que es fa amb l'amor de l'Emperadriu.

9.3.8. Plaerdamavida:

9.3.8.1. Donzella de Carmesina

9.3.8.2. Alida a Tirant en la seva intenció d'anar-se'n al llit amb la princesa.

9.3.9. Viuda Reposada:

9.3.9.1. Antiga dida de Carmesina.

9.3.9.2. S'enamora de Tirant i fa tot el possible per impedir que realitzi el seu amor amb la princesa.

9.4. NOVEL·LA TOTAL I MODERNA

9.4.1. Tirant lo Blanc és moltes obres reunides en una de sola.

9.4.2. No es limita a explicar-nos la història d'un cavaller, sinó que pren tot un munt d'aspectes.

9.4.3. Tirant és una novela:

9.4.3.1. Novel·la cavalleresca:

9.4.3.1.1. La versemblança i el realisme basteixen tota l'obra.

9.4.3.1.2. Absència d'esdeveniments i personatges fabulosos.

9.4.3.2. Novel·la històrica:

9.4.3.2.1. Amaga fets històrics que Martorell coneixia per tradició oral.

9.4.3.2.2. La intenció de Martorell es aprofitar i posar al servei del seu propòsit global els episodis històrics.

9.4.3.3. Novel·la militar:

9.4.3.3.1. És un manual de formació per als cavallers.

9.4.3.3.2. Es troben totes les fases i moments de l'ensinistrament físic i psicològic.

9.4.3.4. Novel·la de costums:

9.4.3.4.1. A través de Tirant es poden entreveure les descripcions dels diferents estrats socials de l'època que va viure el seu autor i de la societat.

9.4.3.4.2. Càrrecs, jerarquies, cerimonial religiós... se'ns explica de forma detallada.

9.4.3.4.3. Gràcies a Tirant es pot aprendre a escriure una carta, a vestir-se de mida...

9.4.3.5. Novel·la eròtica:

9.4.3.5.1. Amor, sensualitat i passió són ingredients primordials de la novel·la.

9.4.3.5.2. El tractament del tema es d'extrema llibertat i abasta un ventall ben ampli i variat.

9.4.3.5.3. En Tirant també ens saben parlar del delicat simbolisme de la passió, de la idealització del desig...

9.4.3.6. Novel·la psicològica:

9.4.3.6.1. Tirant i la resta de personatges manifesten una caracterització psicològica.

9.4.3.6.2. Els cristians encarnen la veritat i la justícia, al contrari dels musulmans.

9.4.3.6.3. Els personatges evolucionen durant la obra.

9.4.3.6.4. En el Tirant s'ha valorat que és la seva condició de base de la novel·la moderna.

9.4.3.6.5. La modernitat rau en el tractament de l'humor i la ironia.

9.4.3.6.6. Es manifesta en l'ús de l'estil indirecte.

9.4.3.6.7. El tractament psicològic dels personatges és força innovador.