1. EL MÈTODE
1.1. El saber de l'època és com un edifici en ruïnes que no val la pensa restaurar i s'ha de destruir i construir-lo de nou.
1.1.1. Cal reconstruir el saber des de les arrels i UNIFICAR TOTES ELS CIÈNCIES EN UNA DE SOLA (Ciència Universal).
1.1.1.1. "La filosofia és com un arbre, les arrels de la qual són la metafísica , el tronc és la física i les branques que surten d’aquest tronc són les ciències.”
1.2. Quins són els fonaments del coneixement veritable?
1.2.1. Reconeix molts errors i posa en DUBTE tot el que fins ara s’ha admès com a veritable.
1.2.1.1. Proposa un MÈTODE UNIVERSAL, únic per a totes les ciències.
1.2.1.1.1. Com és aquest mètode?
1.3. Descartes va sintetizar en 4 regles (4 passes) el NOU MÈTODE D’INVESTIGACIÓ:
1.3.1. 1a regla: EVIDÈNCIA Consisteix en admetre allò veritable que no dona possibilitat al dubte.
1.3.2. 2a regla: ANÀLISI Consisteix en dividir cadascuna de les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible per a la seva millor comprensió.
1.3.3. 3a regla: SÍNTESI Consisteix en construir coneixements més complexos a partir de dades simples i evidents. En aquesta passa és important la deducció que és la capacitat de captar altres veritats a partir d’aquelles que ja hem intuït.
1.3.4. 4a regla: ENUMERACIÓ Consisteix en comprovar o revisar constantment que en el procés de verificar el coneixement no existeixi cap error.
2. EL DUBTE CARTESIÀ
2.1. 1r principi indubtable a partir del qual es pugui deduir tota la metafísica.
2.1.1. Descartes proposa el DUBTE CARTESIÀ.
2.1.1.1. El dubte és:
2.1.1.1.1. Radical (Dubte Universal). “S’ha de dubtar de tot.”
2.1.1.1.2. Provisional. Ell no vol quedar-se amb aquest dubte, forma part d’un mètode per assolir la veritat.
2.1.1.2. Per justificar el dubte, proposa 4 arguments/nivells:
2.1.1.2.1. Dubte RAONABLE
2.1.1.2.2. Dubte HIPERBÒLIC
2.1.1.3. Res s’escapa del dubte cartesià.
2.1.1.3.1. Aquest dubte que és provisional s’acaba auto superant per acabar afirmant un principi indubtable:
3. CONTEXT HISTÒRIC
3.1. S.XVII
3.1.1. Revolució CIENTÍFICA i destrucció de la UNITAT RELIGIOSA del Renaixement
3.1.1.1. CRISI DEL S.XVII
3.1.1.1.1. Racionalisme
3.1.1.1.2. Empirisme
4. VIDA
4.1. 1596 a La Haye (França)
4.1.1. Noi especialment despert i curiós ("el meu petit filòsof")
4.1.1.1. Important formació en cultura clàssica i filosòfica. Va estudiar dret.
4.1.1.1.1. 1619 es retira en una caserna on comença les seves reflexions filosòfiques. Acaba marxant a Holanda on redacta les seves obres més importants.
4.1.1.1.2. No volia crear un nou sistema filosòfic, sinò ordenar el coneixement sobre bases sòlides.
5. LES 3 SUBSTÀNCIES
5.1. Què és Substància per Descartes?
5.1.1. És aquella realitat que existeix independentment, de tal manera que no necessita de cap altre realitat per existir.
5.2. El JO PENSANT
5.2.1. La 1ra veritat inqüestionable.
5.2.2. El 1er principi indubtable.
5.2.3. És el criteri de certesa de Descartes (tot allò tan clar i evident com el Jo pensant serà coneixement veritable).
5.2.4. Afirmant el Jo Pensant implica fonamentar el coneixement en la pròpia subjectivitat.
5.2.5. Afirma que la pròpia existència dura com a mínim el que dura el meu pensament. Quan no penso, es posa en dubte la meva existència.
5.2.6. El Jo pensant pensa IDEES.
5.2.6.1. Pensa 3 tipus d’idees:
5.2.6.1.1. Idees adquirides/adventícies
5.2.6.1.2. Idees artificials/factícies
5.2.6.1.3. Idees naturals/innates
5.3. DÉU
5.3.1. Descartes es qüestiona si existeix quelcom objectiu més enllà dels propis pensaments. I també es qüestiona d’on prové la idea de perfecció que té en la seva ment.
5.3.1.1. Per justificar aquestes dues preguntes, Descartes afirma:
5.3.1.1.1. L’existència d’una segona substància: “Déu”. (substància infinita, cosa infinita, res infinita)
5.4. El MÓN EXTERIOR
5.4.1. Com que existeix un Déu perfecte que no enganya, el món exterior és coneixement veritable. (Substància extensa, cosa extensa, res extensa)
5.4.1.1. Segons Descartes, el cos humà és:
5.4.1.1.1. JO PENSANT (No extens) + COS EXTENS (No pensant)