1. Personalitat
1.1. Què és la personalitat?
1.1.1. És la conjunció de temperament, caràcter i aspiracions personals que s’expressen en els nostres actes i que representa un patró estable de conductes, pensaments i sentiments que caracteritzen una persona al llarg de la vida.
1.1.2. La personalitat no és donada, ni feta, ni acabada; cada persona en va construint la seva dia a dia. Quan naixem, tots els éssers humans tenim una personalitat potencial que s'anirà (re)estructurant al llarg de la vida
1.2. Elements de la personalitat
1.2.1. Temperament
1.2.1.1. Herència genètica
1.2.1.2. Manera de ser
1.2.2. Caràcter
1.2.2.1. Ambient sociocultural
1.2.2.2. El que hem après
2. Transtorns de personalitat
2.1. Què són?
2.1.1. Alteració de les capacitats cognitives, emocionals i/o de la conducta que provoca en la persona dificultats per afrontar eficaçment situacions de la pròpia vida quotidiana amb relació a les demandes de l'entorn físic i social.
2.1.2. Afecta a dimensions
2.1.2.1. Emocionals, afectives, motivacionals i en relacions socials
3. Tipologies
3.1. Què són?
3.1.1. Sistemes que intenten classificar tots els individus en tipus físics o psicològics, segons el grup de trets que es donen en aquests, i que poden ser considerats com a models de comportament on incloure a les persones.
3.2. Constitució física
3.2.1. Hipòcrites-Galè
3.2.1.1. Teoria dels quatre humors
3.2.1.1.1. Quatre humors que són el reflex dels quatre elements del món (Empèdocles) i que fonamentaven quatre tipus de temperament.
3.2.2. René Le Senne
3.2.2.1. 8 tipus de caràcters
3.2.2.1.1. Es generen per combinació, amb + o - intensitat de 3 factors: Emotivitat Activitat Secundarietat o ressonància
3.2.2.1.2. Caràcter biològic determinat genèticament.
3.2.3. E. Kretschmer - Sheldon
3.2.3.1. Teories Constitucionalistes
3.2.3.1.1. Basades en la relació que es dona entre la constitució física i les característiques pciològiques que se'n deriven.
3.3. Psicoanalítiques
3.3.1. Sigmund Freud
3.3.1.1. Sexualitat com a eix vertebrador de la personalitat
3.3.1.2. Creador del psicoanàlisi: Consciència + Inconscient
3.3.2. Carl Jung
3.3.2.1. Dualitat Introversió - Extraversió
3.3.2.1.1. Introversió: Centrat en el seu jo, en la seva intimitat. És tancat, impenetrable i replegat sobre si mateix.
3.3.2.1.2. Extraversió: Centrat en el món. És espontani, obert, comunicatiu i es desplega en els altres
3.4. Caràcter
3.4.1. Gerardus Heymans
3.4.1.1. 8 personalitats típiques
3.4.1.2. Presència o abscència d'emotivitat i activitat
3.4.2. Hans Eysenk
3.4.2.1. Anàlisi factorial
3.4.2.1.1. Neuroticisme
3.4.2.1.2. Psicoticisme
3.4.2.1.3. Extraversió
4. Caracterització del desenvolupament humà
4.1. Psicologia del desenvolupament
4.1.1. Què és?
4.1.1.1. Branca de la Psicologia que estudia els canvis psicològics i de conducta al llarg de la vida.
4.1.1.2. Centren especial atenció a la infantesa i l'adolescència, per la nostra vulnerabilitat davant els canvis
4.1.2. 3 camps en evolució i interacció constant
4.1.2.1. Camp biològic
4.1.2.2. Camp cognitiu
4.1.2.3. Camp psicosocial
4.2. Psicoanalista
4.2.1. Teoria psicoanalista - Sigmund Freud
4.2.1.1. Formació de l'ego
4.2.1.2. Pulsions sexuals
4.2.1.3. Inconscient
4.2.2. Teoria del Desenvolupament Psicosocial - Erik Erikson
4.2.2.1. 8 crisis psicosocials
4.2.2.2. La personalitat es forja en la relació entre les expectatives personals i les limitacions que imposa l'ambient social
4.3. Constructivisme
4.3.1. Teoria dels estadis - Jean Piaget
4.3.1.1. Estructures intel·lectuals
4.3.1.1.1. El desenvolupament cognitiu dels nens es dona superant una sèrie d'estadis caracteritzats per l'ús de diferents estuctures
4.3.2. Henry Wallon
4.3.2.1. Defensa que cal veure el desenvolupament tal com és, i no pel que “arribarà a ser” l'infant com adult, sinó observant les respectives etapes evolutives i tenint en compte les diferències entre elles.
4.3.2.2. El desenvolupament és oscil·lant: cada etapa està marcada per una orientació cap a dins o cap a fora, i aquesta característica va alternant-se en cada estadi.
4.3.3. Teoria del desenvolupament cognitiu - Lev Vygotsky
4.3.3.1. Pensava que els nens aprenen de manera activa i a través d'experiències pràctiques. Segons Vygotsky, el context social forma part del procés de desenvolupament cognitiu, no només un aspecte que influeix en aquest