1. Català
1.1. Tema 1
1.1.1. Vocabulari
1.1.1.1. Suc de mig dol: cafè amb llet
1.1.1.2. Abrilada galdosa: malparada
1.1.1.3. Compungit: trist
1.1.1.4. Esfereïdet: horroritzat, esverat
1.1.1.5. Ferreny: fort
1.1.1.6. Embadalideta: encantada
1.1.1.7. Enfarfegada: rrecarregada
1.1.1.8. Cosco: desordre
1.1.1.9. Tupí: olla
1.1.1.10. Grimpar: escalar, enfilar-se
1.1.2. La narrativa (el conte)
1.1.2.1. Què és?
1.1.2.1.1. El conte és la narració breu, oral o escrita, d'un fet imaginari. Pocs personatges, pocs detalls i petita trama. Títol significatiu.
1.1.2.2. Estructura
1.1.2.2.1. Introducció
1.1.2.2.2. Nus
1.1.2.2.3. Desenllaç
1.1.3. Els verbs irregulars
1.1.3.1. Explicació
1.1.3.1.1. Un verb està format per un lexema i un morfema i aquests poden tenir irregularitats.
1.1.3.2. Irregularitats de la 1a conjugació
1.1.3.2.1. Canvis ortogràfics
1.1.3.2.2. Canvis en el lexema / morfema
1.1.3.2.3. Observacions
1.1.3.3. Irregularitats de la 2a conjugació
1.1.3.3.1. Canvis ortogràfics
1.1.3.3.2. Canvis en el lexema
1.1.3.3.3. Observacions
1.1.3.4. Oracions exhortatives
1.1.3.4.1. Per expressar un ordre en:
1.1.3.4.2. En l'ús de l'imperatiu:
1.1.4. Les famílies lingüístiques
1.1.4.1. Explicació
1.1.4.1.1. Hi ha unes 6000 llengües, però només calculades 130 amb més d'un milió de parlants.
1.1.4.1.2. Les llengües que tenen un origen comú formen una família lingüística, ja que tenen la mateixa llengua mare.
1.1.4.2. La nostra macrofamília
1.1.4.2.1. Eurasiàtica
1.1.4.3. El català
1.1.4.3.1. pernaty a la macrofamília eurasiàtica, a la família indoeuropea i al subgrup de les romàniques.
1.1.5. El procés d'escriptura
1.1.5.1. En la redacció de textos, distingim les fases següents:
1.1.5.1.1. Analitzar la situació de comunicació
1.1.5.1.2. Produir idees i recollir dades
1.1.5.1.3. Seleccionar i ordenar les idees i les dades
1.1.5.1.4. Redactar l'esborrany
1.1.5.1.5. Revisar l'esborrany
1.1.5.1.6. Redactar la versió final
1.1.6. Literatura
1.1.6.1. El modernisme
1.1.6.1.1. va ser un moviment cultural europeu, que pretenia transformar la cultura catalana en una cultura moderna i nacional.
1.1.6.1.2. van destacar dos ideològics
1.1.6.2. Joan Maragall i Gorina
1.1.6.2.1. Va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911
1.1.6.2.2. Les seves obres més destacades són:
1.1.6.3. Victor Català
1.1.6.3.1. El seu nom real era Catarina Albert i Paradís
1.1.6.3.2. Va néixer l'11 de setembre de 1869 i va morir el 27 de gener de 1966
1.1.6.3.3. Al canviar-se de nom, li va permetre irrompre en el món de les lletres. Va desembocar en una literatura crítica i punyent.
1.1.6.3.4. Va destacar amb Drames rurals, històries tràgiques la majoria. Solitud és la seva obra més famosa. Tracta d'una jove casada amb un home incapaç d'estimar-la. La soledat i la depressió desembocarà en una tragèdia que l'enfrontarà i l'alliberarà del seu destí.
1.1.6.4. Santiago Rusiñol i Prats
1.1.6.4.1. Va néixer l'any 1861 en una família d'alta burgesia i va morir el 1931 on estava pintant els jardins
1.1.6.4.2. Es va dedicar a preocupar-se només en l'art ja que la seva família tenia diners.
1.1.6.4.3. Les seves obres més famoses són l'alegria que passa, el Jardí abandonat, Cigales i formigues i l'Heroi.
1.2. Tema 2
1.2.1. La narrativa (personatges)
1.2.1.1. Personatges
1.2.1.1.1. Personatge pla
1.2.1.1.2. Personatge rodó
1.2.1.1.3. Caracterització directa
1.2.1.1.4. Caracterització indirecta
1.2.2. Els verbs irregulars
1.2.2.1. Explicació
1.2.2.1.1. Els verbs de la 3a conjugació poden ser purs o incoautius. Els purs no porten -eix- entre el lexema i els incoatius si en el singular i la 3a del plural.
1.2.2.2. Canvis ortogràfics
1.2.2.2.1. Tossir, cosir, escopir i sortir porten u si és tònica i o si és àtona.
1.2.2.2.2. Els verbs acabats en vocal porten dièresi a les terminacions -ïm com conduïm.
1.2.3. Les perífrasis verbals
1.2.3.1. Explicació
1.2.3.1.1. és un grup de dues o més formes verbals que expressen una sola idea. El primer verb està conjugat i el segon aporta el significat (gerundi, participi o infinitiu)
1.2.3.2. Sentits
1.2.3.2.1. Obligació
1.2.3.2.2. Probabilitat
1.2.3.2.3. Imminència
1.2.4. Les llengües romàniques
1.2.4.1. Substrat
1.2.4.1.1. llengua que es substituida però deixa trets lingüístics a aquesta
1.2.4.2. Llengua Mare
1.2.4.2.1. LLATÍ
1.2.4.3. Adstrat
1.2.4.3.1. influències de les llengües veïnes
1.2.4.4. Superstrat
1.2.4.4.1. influència en la fomració d'una llengua, posterior a la romanització
1.2.5. El Noucentisme
1.2.5.1. Què és?
1.2.5.1.1. Explicació
1.2.5.1.2. Inicialització
1.2.5.2. Eugeni d'Ors i Rovira
1.2.5.2.1. Vida
1.2.5.2.2. Obra
1.2.5.3. Josep Carner i Puig-Oriol
1.2.5.3.1. Vida
1.2.5.3.2. Obra
1.2.5.4. Jaume Bofill i Mates
1.2.5.4.1. Vida
1.2.5.4.2. Obra
1.2.5.5. Carles Riba i Bracons
1.2.5.5.1. Vida
1.2.5.5.2. Obra
2. Socials
2.1. Tema 1
2.1.1. Economía agrària i desenvolupament comercial
2.1.1.1. Segle XVIII Europa sota l'Antic Règim. Societats europees de l'Edat Moderna que havien superat l'etapa medieval i feudal.
2.1.1.1.1. Model de vida basada:
2.1.1.2. La pervivència de l'economia agrària
2.1.1.2.1. Agricultura de subsistència, rendiments baixos, intercanvis escasos.
2.1.1.2.2. De vegdaes hi havia la crisi de subsistència, que era l'escassetat d'aliments i l'alça dels preus.
2.1.1.2.3. La terra estava en mans de nobles i cleros. Les terres no eren dels pagesos i pagaven molts impostos
2.1.1.3. Els creixements demogràfic i econòmic
2.1.1.3.1. La població va créixer a Europa ja que estaven en pau internacional, entre els anys 1650 i 1800.
2.1.1.3.2. Augment de la producció i alça de preus gràcies al creixement de la població
2.1.1.3.3. Augment del comerç i millora de les comunicacions.
2.1.1.3.4. El comerç colonial va créixer més
2.1.2. Societat estamental i monarquia absoluta
2.1.2.1. Societat desigual
2.1.2.1.1. Monarca absolut
2.1.2.2. Monarquia absoluta
2.1.2.2.1. Societat estamental
2.1.2.2.2. Rei poder absolut
2.1.2.2.3. Era heredetària i de dret diví
2.1.2.2.4. D'ell depenien les institucions: llei, govern, justicia i política
2.1.2.2.5. El consell d'Estat li donava consells i la burocràcia complia ordres
2.1.2.2.6. Algunes coses com pujada d'impostos havien de ser aprovades per l'estat
2.1.3. El pensament il·lustrat
2.1.3.1. La il·lustració
2.1.3.1.1. és un moviment desenvolupat a Europa al segle XVIII que va posar en qüestió els principis de l'Antic Règim
2.1.3.1.2. Ho van començar:
2.1.3.1.3. defensava la fe absoluta en la raó, pensaven que la humanitat podia assolir el coneixement.
2.1.3.1.4. també van defensar la tolerància com base de relacions humanes
2.1.3.2. Els filòsofs de les llums
2.1.3.2.1. les idees d'il·lustració es van escampar per un grup de pensadors que escrivien, defensant els principis de llibertat i d'igualtat
2.1.3.2.2. El pensament econòmic
2.1.3.2.3. El pensament polític
2.1.3.3. L'enciclopèdia
2.1.3.3.1. Creada per Diderot i D'Alambert al XVIII
2.1.3.3.2. Volien una obra amb tots els coneixements de l'època, fonaments de la raó i observació de la natura
2.1.3.3.3. Gran èxit i ajudà a la difusió de les idees il·lustrades
2.1.3.3.4. Va cerar salons i acadèmies
2.1.4. La revolució americana
2.1.4.1. La guerra d'independència americana
2.1.4.1.1. Tretze colònies angleses van atacar la metròpoli i van fer un govern amb igualtat i llibertat
2.1.4.1.2. Els habitants estaven d'acord ja que tenien drets
2.1.4.1.3. No van obeir unes lleis que no havien votat, les taxes i els impostos i monopoli comercial
2.1.4.1.4. El 4 de juliol de 1776 els 13 angelosos van fer la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
2.1.4.2. La formació dels EEUU
2.1.4.2.1. La lluita contra la metròpoli va ser llarga i al 1783 Gran Bretanya va reconèixer la independència a la batalla de Yorktown
2.1.4.2.2. Estava format per les 13 colònies i Jorge Washington va ser el 1r president
2.1.4.2.3. El 1787 va haver-hi la primera Constitució que separava els poders i un govern amb alts poders al president i un parlament federal
2.1.4.2.4. El govern federal s'ocupava dels afers exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda
2.1.4.2.5. Es va fer una Declaració de Drets que garantia:
2.1.5. La monarquia borbònica a Espanya
2.1.5.1. Guerra de Successió
2.1.5.1.1. Carles II mor sense descendència al 1700 i es fa rei Felip V
2.1.5.1.2. Europa s'alïa perquè temia el poder de França i Espanya i Gran Bretanya, Holanda, Portugal, i l'Imperi Austríac els hi declaren la guerra
2.1.5.1.3. La Corona d'Aragó no estava d'acord amb el model que es va intriduïr francès i va donar suport al model austríac
2.1.5.1.4. Tropes filipistes s'imposen a la batalla d'Almansa
2.1.5.1.5. El Tractat d'Utrecht va posar fi al conflicte acordant que Espanya i França no s'aliessin
2.1.5.1.6. L'11 de Setembre Felip V va ocupar Barcelona i tota Catalunya estava sota el seu poder
2.2. Tema 2
2.2.1. Els inicis de la Revolució Francesa
2.2.1.1. Les causes de la Revolució
2.2.1.1.1. França crisi econòmica i social
2.2.1.1.2. Males collites i alça d'aliments que provocà el descontentament popular
2.2.1.1.3. La burgesia estava descontenta per la seva marginació política
2.2.1.1.4. Crisi financiera a causa de les despeses de l'Estat i la cort
2.2.1.1.5. Reforma fiscal que obligava a l'aristocràcia a pagar impostos
2.2.1.2. L'esclat revolucionari
2.2.1.2.1. Revolució francesa el 1789 amb revolta de privilegiats que no volien impostos i van exigir els Estats Generals
2.2.1.2.2. Reunits a Versalles la negativa dels privilegiats d'acceptar una major representació del Tercer Estat i que el vot fos per persona va fer que els diputats de l'estat popular abandonessin
2.2.1.2.3. Els representants del Tercer Estat van reunir-se amb l'Assamblea Nacionalvan i van elaborar una constitució
2.2.1.2.4. Paris va sortir al carrer per donar suport a les propostes de la nova Assamblea
2.2.1.2.5. Lluís va acceptar la legalitat de l'Assamblea Nacional Constituent
2.2.1.3. Les fases de la revolució
2.2.1.3.1. Procés de transformar França en un sistema liberal
2.2.1.3.2. Diverses propostes
2.2.1.4. La monarquia constitucional
2.2.1.4.1. Abolició del feudalisme i proclamació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
2.2.1.4.2. Constitució que va separar els poders, sobirania nacional i igualtat pel dret de vetó
2.2.1.4.3. Es va fer l'Assamblea Legislativa que van fer noves lleis per garantir igualtat, prohibir la tortura, nobles que paguen impostos i abolir gremis
2.2.1.4.4. Expropiació dels drets de l'Esglèsia que van ser declarats nacionals
2.2.1.4.5. Constitució Civil del clero va separar l'Esglèsia de l'Estat
2.2.2. La primera República francesa
2.2.2.1. La república democràtica
2.2.2.1.1. La família reial i els privilegiats es van unir a Austria que volien envair França i restablir l'absolutisme
2.2.2.2. La república burgesa
2.2.2.2.1. La burgesia conservadora va agafar el poder per tornar a la monarquia constitucional
2.2.2.2.2. Nova constitució que donava el poder executiu a un govern col·legiat i restablia el sufragi censatari i el poder legislatiu repartit entre el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians
2.2.2.2.3. Exèrcit l'únic capaç de posar ordre
2.2.2.2.4. El 1799 Napoleó Bonaparte va posar fi al Directori, i volia consolidar la revolució en els aspectes més moderats
2.2.3. El període napoleònic
2.2.3.1. Napoleó: de cònsol a emperador
2.2.3.1.1. Va ser cònsol i va fer el Consolat
2.2.3.1.2. Govern personalista i autoritari, que no separava els poders ni incloïa una declaració de drets
2.2.3.1.3. Objectiu era posar fi a la revolució
2.2.3.1.4. Va establir el liberalisme econòmic que protegia la iniciativa privada i els interessos de la burgesia
2.2.3.1.5. Va crear el Banc de França per impulsar indústria i comerç
2.2.3.1.6. Va fer codis civils, penals i de comerç, va reordenar l'Estat fent complir les ordres del govern a les províncies
2.2.3.1.7. El 1802 es va fer cònsol vitalici i el 1804 emperador
2.2.3.2. La conquesta de l'imperi
2.2.3.2.1. Capacitat militar que permetia derrotar monarques absoluts i conquerir gran part d'Europa
2.2.3.2.2. Tenia des de Espanya a Alemanya menys Gran Bretanya
2.2.3.2.3. Es va proclamar la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la llibertat religiosa
2.2.3.3. La caiguda de Napoleó
2.2.3.3.1. Es va expandir massa i va fer que els patriotes es volguessin resistir
2.2.3.3.2. L'aixecament dels espanyols va provocar el descens de l'imperi de Napoleó
2.2.3.3.3. Després de ser derrotat per Espanya i Rússia va ser exiliat a d'Elba, a l'any va sortir per rependre el poder però va ser derrotat a Waterloo i va ser desterrat a Saint Helena on va morir
2.2.3.3.4. Va retornar l'Antic Règim
3. Mates
3.1. Probabilitat
3.1.1. Definició
3.1.1.1. La probabilitat d'un esdeveniment és una funció que a cada esdeveniment que es pot donar en un experiment aleatori li asocia un nombre entre 0 i 1 de forma que mesura la facilitat amb la que por ócorrer l'esdeveniment
3.1.2. Experiments aleatoris
3.1.2.1. Experiments
3.1.2.1.1. Un experiment aleatori és el que no podem predir el resultat
3.1.2.1.2. Quan coneixem el que pasarà és un experiment determinista
3.1.2.2. Esdeveniments
3.1.2.2.1. Esdevediment elemental és cada un dels resultats possibles d'un experiment aleatori
3.1.2.2.2. Esdeveniment compost és el que està format per dos o més esdeveniments elementals
3.1.2.2.3. Són competibles quan poden produir-se simualtàniament, si nó son incompetibles
3.1.2.2.4. Esdeveniment contrari són tots aquells esdeveniments del espai mostral contraris a A per exemple i s'escriu A amb una ratlla a sobre
3.1.2.2.5. L'esdeveniment segur és aquell que pasarà sempre i té probabilitat 1
3.1.2.2.6. L'esdeveniment imposible és aquell que no pasarà mai i té probabilitat 0
3.1.2.3. Espai mostral
3.1.2.3.1. Són tots els esdeveniments
3.1.2.4. Tècnica del diagrama d'arbre
3.1.2.4.1. Es fa servir per calcular l'espai mostral d'un experiment aleatori
3.1.2.5. Unió de dos esdeveniments
3.1.2.5.1. Si tenim esdeveniment A i B són tots aquells esdeveniments dels dos, i s'escriu A U B
3.1.2.6. Interssecció de dos esdeveniments
3.1.2.6.1. Si tenim esdeveniment A i B són tots els esdeveniments comuns dels dos
3.1.3. Exemples
3.1.3.1. Ejemplo 1
3.1.3.2. Ejemplo 2
3.1.3.3. Ejemplo 3