1. COMPARACIÓ ENTRE LA FILOSOFIA ARISTOTÈLICA I PLATÒNICA
1.1. Visió del món sensible i intel·ligible
1.1.1. A: Rebutjava la dualitat de mons, l'essència de les coses es troba en el món sensible, no en un pla separat.
1.1.2. P: Dos mons, el sensible i l'intel·ligible, segon era el de les idees perfectes i eternes.
1.2. Antropologia
1.2.1. P: Immortalitat de l'ànima i la divisió de l'ésser humà en cos i ànima, on l'ànima era eterna i immutable.
1.2.2. A: Reconeixia l'existència de cos i ànima en l'ésser humà, però no creia en la immortalitat de l'ànima i considerava que estava intrínsecament lligada al cos.
1.3. Epistemologia
1.3.1. P: El coneixement s'obté mitjançant la reminiscència de les idees perfectes a través de la raó, que transcendeix l'experiència sensorial.
1.3.2. A: El coneixement comença amb la percepció sensorial, es desenvolupa a través de l'abstracció i la generalització, buscant comprendre les essències de les coses.
1.4. Ètica
1.4.1. P: Ètica és l'equilibri entre les parts de l'ànima i el coneixement de la idea del bé, buscant assolir la virtut i la saviesa.
1.4.2. A: Ètica com la recerca de la felicitat (eudemonia) a través de la pràctica de virtuts morals, realitzant actes bons i justos en la vida quotidiana.
1.5. Política
1.5.1. P: Propugnava una societat ideal basada en la divisió de les persones en classes socials segons la part de l'ànima que predominés, liderada per filòsofs reis.
1.5.2. A: Societat ideal era aquella que buscava el bé comú i la perfecció moral dels ciutadans, amb una classe mitjana predominant i un govern selectiu basat en la llei i el consentiment del poble.
2. UNITAT SUBSTANCIAL ARISTOTÈLICA
2.1. Aristòtil va ser deixeble de Plató, però no acceptà la seva teoria de les idees
2.2. Teoria hilemòrfica
2.2.1. Ésser humà compost per: cos (matèria) i ànima, immaterial, forma, essència (animal racional)).
2.2.2. Cos i ànima→ unitat substancial, indissoluble, ambdós corruptibles, no són immortals, conjunt orgànic
2.2.3. Eudemonisme
2.2.4. Ànima: principi vital. Allò que és viu es diferencia d’allò que és inert, ja que posseeix la capacitat de moviment propi
2.2.5. Tres tipus d’ànima: vegetativa (plantes), sensitiva (animals) i racional (ésser humà)
3. DUALISME PSICOFÍSIC PLATÒNIC
3.1. Dues teories complementàries sobre l’ésser humà
3.1.1. Elabora “mite del carro alat” (mostrar complexitat humana i distingir tres aspectes de l’ànima
3.1.2. L'ésser està compost d’ànima i cos (dualisme psicofísic)
3.2. Teoria de les idees (món sensible/món de les idees)
3.2.1. Doctrines orficopitagòrigues (influències)
3.2.2. Sicília→ doctrines òrfiques que havien adoptat seguidors de Pitàgores (doctrina de soma-sema, cos presó o tomba per ànima)
3.2.3. Ànima món idees (immaterial, immutable, eterna, immortal, independent del cos de món sensible (material, canviant, corruptible).
3.2.4. Ànima→ racionalitat. Ens diferencia dels altres e.v. Valoració superior al cos, seu de desitjos, passions, plaers, percepcions sensibles.
3.2.5. Ésser humà→ unió accidental de dues realitats de naturalesa radicalment dif. Transitòria.
3.2.6. Sentit de la vida→ defineix com hem de viure. Procés de perfeccionament. Dedicar-se a coneixement i pràctica de la virtut.
3.3. ASPECTES DE L'ÀNIMA
3.3.1. Mite del carro alat: La raó es mou pel desig de coneixement
3.3.2. Cavall blanc i bo→ sentiments nobles, per Plató s’identifiquen amb el valor o la ira i es mou pel desig d’honor i fama.
3.3.3. Cavall blanc i bo→ sentiments nobles, per Plató s’identifiquen amb el valor o la ira i es mou pel desig d’honor i fama
3.3.4. Cavall negre i dolent→ baixes passions, satisfacció dels desitjos corporals
3.3.5. Ànima en tres aspectes: racional, irascible i concupiscible. Jerarquia.
3.3.6. Racional→ dirigir vida humana