1. 1. Conceptes electrics
1.1. 1.1
1.1.1. El circuit elèctric és el camí tancat, format per un conjunt d'elements enllaçats, pel qual circulen les càrregues elèctriques. La circulació d'aquestes càrregues elèctriques és el que anomenem CORRENT ELÈCTRIC.
1.1.2. La intensitat de corrent elèctric es defineix com la quantitat de càrregues elèctriques que travessen la secció d'un conductor en una unitat de temps. Una forma més simple de definir-la seria com el cabal de càrregues elèctriques que circula per un conductor.
1.1.3. La unitat de mesura de la intensitat de corrent és l'ampere (A). Quan els valors de la intensitat són petits, s'utilitzen el mil-liampere (mA) i el microampere (A)
1.1.4. La resistència elèctrica és la dificultat que ofereixen els diferents materials al pas del corrent elèctric.
1.1.5. com més resistència eléctrica tingulun cos, menys intensitat de corrent hi circularà La seva unitat de mesura és l'ohm (Si els valors de la resistència són grans, s'utilitzen el quiloohm (kΩ) i el megaohm (MΩ)
1.1.6. La tensió elèctrica, també anomenada diferència de potencial, és el treball necessari per desplaçar les càrregues elèctriques d'un terminal del generador a un altre. La tensió elèctrica fa que les càrregues es desplacin a través dels conductors. Si no hi ha tensió, no hi ha circulació de càrregues. La seva unitat de mesura és el volt (V)
1.2. 1.2
1.2.1. La llei d'ohm, és la relació que hi ha entre la resistència, la tensió i la intensitat. V=R·I És una piràmide on es troben col·locats les magnituds elèctriques de la llei d'Ohm i serveix per deduir les fórmules que ens permetran calcular problemes.
1.2.2. La intensitat del corrent elèctric que circula per un circuit és directament proporcional a la tensió aplicada i inversament proporcional a la resistència del circuit.
1.3. 1.3
1.3.1. La potència elèctrica d'un receptor, és la velocitat o intensitat, amb que fa la seva feina. Un receptor és més potent que un altre si fa la seva feina més ràpidament. Per exemple, una estufa és més potent, si escalfa més ràpidament que una altre. Una bombeta és més potent que una altra si il·lumina més que una altra. La unitat de potència, és el Watt (W) encara que moltes vegades s'utiltza el kW. P=V·I P = potència (W) V = Tensió (V) I = Intensitat (A) Regla mnemotècnica: És una piràmide on es troben col·locats les magnituds elèctriques de la potència i serveix per deduir les fórmules que ens permetran calcular problemes.
1.3.2. Definim l'energia elèctrica com el producte de la potència d'un aparell pel temps que està en funcionament. Això s'expressa amb la fórmula següent: E=Pxt 1 watt (W) x hora (h) = 1 watt (W) & hora (h) La unitat de mesura és el watt hora (Wh), però en la práctica s'utilitza normalment el quilowatt hora (kWh), que es defineix com l'energia consumida per un aparell d'un quilowatt de potència en una hora de funcionament. 1 kWh 1000 Wh
1.4. 1.4
1.4.1. multímetre o téster és un aparell de mesura que té moltes funcions. En concret serveix per mesurar diferents magnituds en un circuit elèctric: tensió, intensitat i resistència. El multímetre conté: Voltímetre: mesura tensions en volts (V) i mil·livolts (mV) Amperímetre: mesura intensitat en Ampers (A) i mil·liamperes (mA) Òhmmetre: mesura resistències en Ohms (Ω),quilo Ohms (kΩ) i mega ohms (MΩ) Funció de continuïtat: permet comprovar el bon estat dels cable, així com comprovar les connexions d'un circuit.
1.4.1.1. Podem dir que:
1.4.1.1.1. Mesura resistències elèctriques
1.4.1.1.2. Mesura tensions de CA i CC
1.4.1.1.3. Mesura intensitat de CA i CC
1.4.1.1.4. Prova de continuitat
1.4.1.2. El mutímetre conté:
1.4.1.2.1. Voltímetre: mesura tensions en volts (V) i mil·livolts (mV)
1.4.1.2.2. Amperímetre: mesura intensitat en Ampers (A) i mil·liamperes (mA)
1.4.1.2.3. Òhmmetre: mesura resistències en Ohms (Ω),quilo Ohms (kΩ) i mega ohms (MΩ)
1.4.1.2.4. Funció de continuïtat: permet comprovar el bon estat dels cable, així com comprovar les connexions d'un circuit.
2. 2. Fonts Alimentació
2.1. 2.1
2.1.1. La font d’alimentació, té per objectiu, convertir el corrent altern (CA) de la xarxa elèctrica en corrent continu (CC) apte per als components interns de l’ordinador. Algunes fonts també compleixen l’objectiu de refrigerar l’ordinador.
2.1.2. Les fonts d’alimentació, normalment, són constituïdes per tres mòduls bàsics: TRANSFORMADOR: rebaixa la tensió de 230V a valors inferiors a 20V RECTIFICADOR: selecciona la part positiva del senyal elèctric. FILTRE: estabilitza el senyal obtingut
2.1.3. Parts de les fonts d'alimentació que podem observar desde fora:
2.1.3.1. Ventilador
2.1.3.2. Interruptor
2.1.3.3. Boto de voltatge
2.1.3.4. Entrada de corrent electric
2.2. 2.2
2.2.1. Tipus generals
2.2.1.1. Lineal
2.2.1.1.1. Les fonts lineals segueixen l’esquema: transformador, rectificador, filtre, regulació i sortida, explicat fins ara.
2.2.1.2. Comutada
2.2.1.2.1. Una font commutada és un dispositiu electrònic que transforma energia elèctrica mitjançant transistors a commutació. Treballen amb altes freqüències. Els avantatges d'aquest mètode és que són més petites i redueixen el pes, major eficiència i per tant menor escalfament. Els desavantatges comparant-les amb les lineals és que són més complexes i generen soroll elèctric d'alta freqüència que ha de ser minimitzat per no causar interferències a equips propers a aquestes fonts.
2.2.1.3. Industrial
2.2.1.3.1. Són FA commutades amb xassís metàl·lic més resistent i fàcil de col·locar.
2.2.1.4. Redundant
2.2.1.4.1. És una font d’alimentació que consta de dos fonts d’alimentació que treballen de forma autònoma. Serveix per seguretat en cas que una falli, automàticament, entra la de reserva sense la necessitat urgent de canviar-la.
2.2.1.5. Externes
2.2.1.5.1. Les fonts d'alimentació externes s'utilitzen en ordinadors portàtils i en caixes externes per a discs durs. Aquestes FA són molt pràctiques donat que s'aconsegueix reduir molt la mida de l'aparell portàtil i sobre tot, redueix la calor dins l'interior dels aparells.
2.2.2. AT i ATX
2.2.2.1. AT
2.2.2.1.1. No incorpora connector per alimentar el microprocessador
2.2.2.1.2. TENEN DOS CONNECTORS D'ALIMENTACIÓ DE 6 PINS CADA UN, PB 1 P9
2.2.2.1.3. No s'engega per software.
2.2.2.1.4. AT s'apaguen només en pressionar el botó d'apagar.
2.2.2.2. ATX
2.2.2.2.1. TÉ CONNECTOR D'ALIMENTACIÓ DE 20 O 24 PINS. CONTÉ EL PS-ON [VERD).
2.2.2.2.2. S'activa amb un polsador. Es controla amb software.
2.2.2.2.3. Té un connector especific pel microprocessador, P4. Tambe incorpora EPS12V de 8 pins per plaques de gamma alta.
2.2.3. Formats de forma
2.2.3.1. ATX
2.2.3.1.1. ATX és de lluny, el format més usat en les fonts d'alimentació actuals. La majoria de xassís per a PC de mides 'normals' estan fets per equipar una font d'aquest tipus.
2.2.3.1.2. Les mesures obligatòries són 150mm d'ample i 86mm d'alçada, amb una profunditat que depèn de el model. Generalment, la majoria de fonts de fins a 650 o 750W reals estan entre els 140 mm i els 160mm. Les fonts de molt alta capacitat solen rondar els 180 a 200 mm, encara que cada vegada hi ha una major guerra per oferir les profunditats més compactes possibles.
2.2.3.2. SFX
2.2.3.2.1. El segon format més utilitzat és el SFX, ja que és el més comú en muntatges de PC ultra-compactes
2.2.3.2.2. Si ho posem en comparació amb l'ATX ens trobem amb unes dimensions molt notablement reduïdes, i és que el format compta amb unes dimensions de 125 mm d'ample x 63.5 mm d'alçada x 100 mm de diàmetre, una diferència important comparant amb els 150 mm x 86 mm x> 140 mm de la ATX.
2.2.3.2.3. La creació d'una font SFX implica diversos desafiaments i limitacions a nivell d'enginyeria. El fet d'embotir una alta potència en un espai reduït implica que és necessari un major treball a l'hora de definir les capacitats de refrigeració i de desenvolupar l'interior de la font, ja que cada mil·límetre importa, factors com que el ventilador no xoc amb cap component són realment importants
2.2.3.3. SFX-L
2.2.3.3.1. l'únic canvi resepcte la SFX esta en la longitud, que augmenta per a poder albergar un ventilador d'aquest diàmetre. L'amplada i l'alçada es mantenen. Llavors, vam passar de 125 x 63.5 x 100 mm a 125 x 63.5 x 130 mm.
2.2.3.4. TFX
2.2.3.4.1. El TFX és un format extremadament minoritari en el mercat dels PC per peces, amb una mica més de presència en equips premontados.
2.2.3.4.2. Aquest format físicament molt allargat és un altre més dissenyat per a equips de dimensions reduïdes, i especialment per a caixes tipus «slim» que són bastant allargades i fines a el mateix temps.
2.2.3.5. Gràfiques per servidors i per alguns PCs premontats
2.2.3.5.1. Flex ATX
2.2.3.5.2. Custom
2.3. 2.3
2.3.1. Connectors
2.3.1.1. NEGRE: 0V Común o terra. Està connectat físicament al xassís de la font i del PC. Taronja: +3.3V Alimenta als xipsets, DIMMs, targetes PCI/AGP/PCIe. VERMELL: +5V GROC: +12V Motors, unitats de disc, ventiladors, etc. Blanc: -5V Actualment no s'utilitza però les FA encara el porten. Blau: -12V Aquest voltatge està en desús. Violeta: +5VSB Aquest és el voltatge en standby. Permet alimentar els components encarregats de l'encesa. VERD o PS-ON: És la senyal d'arranc o encesa de la font. Quan la font està en standby, aquest pin té un voltatge entre 3 i 5V, en aquest estat la font està apagada.
2.3.1.2. ATX 24 pins (els últims 4 pins són pel processador)
2.3.1.3. Connector Molex, 4 pins. Unitats de disc de l’ordinador.
2.3.1.4. Sata Alimenta dispositius serial-ATA: disc durs, etc.
2.3.1.5. Berg: connector en desús, utilitzat per les disqueteres dels ordinadors antics.
2.3.1.6. P8 i P9: connectors de les fonts AT. En desús.
2.3.2. Testers
2.3.2.1. Existeixen uns testers per mesurar que hi hagi electricitat (Voltatge) en tots els pins.
2.4. 2.4
2.4.1. On es la FA
2.4.1.1. Acostuma a estar en una esquina, no sol estar a la vista, pot tenir una tapa metal·lica a sobre.
2.4.2. Com saber si la FA funciona o no funciona
2.4.2.1. El PC s'apaga o es reinicia sense motiu
2.4.2.2. Les pantalles blaves
2.4.2.3. El ventilador de la font fa sorolls estranys
2.4.2.4. Olor a cremat o fins i tot fum és sinònim de font espatllada
2.4.3. Perqué es fan malbé les fonts d'alimentació
2.4.3.1. Edat
2.4.3.2. Interferencies eléctriques
2.4.3.3. Picss de tensió
2.4.3.4. Calor
2.4.4. Canviar la FA
2.4.4.1. Desmontar la font i instalar la nova
2.4.4.2. Per regla general, totes les fonts van fixades a la placa mitjançant quatre cargols posteriors. Allibera'ls i la font vella hauria de sortir sense problemes.
2.4.4.3. Ara pren la nova unitat i presenta-la en la caixa. La posició d'aquesta és única i ve fixada per la posició dels cargols que prèviament has tret. Un cop situada en la seva posició, atornillala amb fermesa però sense forçar.
2.4.4.4. Connecta i ordena el cables interns
2.4.4.5. Toca desfer el camí i tornar a endollar tots els cables. És important saber que mai has de forçar o modificar els components i / o cables interns del teu equip. Si alguna peça té una osca o una pestanya i la seva forma no acaba d'encaixar, no desesperis, alguna cosa estàs fent malament. La connexions dels diferents terminals és única i tot d'ajustar sense necessitat de ser forçat.
2.4.4.6. Tanca les dues tapes de l'ordinador, atorníllarlas, connecta tots els cables del darrere i comprova que l'ordinador funciona. Si tot ha sortit bé, hauria encendre sense problemes a la primera.
3. 3. Sistema d'Alimentació Ininterrumpida SAI
3.1. 3.1
3.1.1. Sistema d'Alimentació Ininterrompuda = SAI
3.1.2. Uninterrupted Power Supply System = UPS
3.1.3. SAI = UPS
3.1.4. És un dispositiu dotat de bateries que subministra energia elèctrica durant una apagada d'electricita
3.1.5. Protegeix els equips de:
3.1.6. ·Soroll de la línia
3.1.7. ·Pujades o crestes de tensió de la línia
3.1.8. ·Baixades de tensió
3.1.9. ·Interrupció sobtada elèctrica total
3.1.10. ·Variacions de freqüència del senyal
3.2. 3.2
3.2.1. Funciona com una font d’alimentació alternativa que s’activa en el moment que hi ha un tall de corrent, i alimenta de manera ininterrompuda l'equipament.
3.2.2. El temps que proporciona alimentació és limitat, però suficient per a tancar l’ordinador amb seguretat.
3.2.3. CARACTERÍSTIQUES:
3.2.3.1. Supressor de cresta
3.2.3.2. Actuen com un FUSIBLE entre la línia elèctrica i els equips que volem protegir.
3.2.3.3. Funció: eliminar les crestes de tensió i les pujades de tensió.
3.2.3.4. No mantenen l’alimentació quan hi ha baixada de tensió o tall elèctric.
3.2.3.5. Adaptador de línia
3.2.3.6. Protegeixen de talls de corrent de durada molt curta, de ms (microtalls).
3.2.3.7. Filtren el soroll elèctric que ens arriba de les línies de corrent altern de la xarxa elèctrica.
3.2.3.8. Asseguren un senyal elèctric ESTABLE.
3.2.3.9. Dimoni:
3.2.3.10. disposa d’utilitats de programari per a controlar el seu estat de funcionament i programar el tancament automatitzat en cas de tall de corrent.
3.2.3.11. Aquestes utilitats poden oferir les següents funcions: tancament automàtic, supervisió de l’estat de subministrament d’energia, visualització del consum de voltatge i corrent, visualització del voltatge actual de la línia, re arrencada de l’equip després d’un tall de corrent, emissió d’alarmes, protecció contra curtcircuits.
3.2.3.12. Indicadors lluminosos:
3.2.3.12.1. Online: indica que el SAI està engegat i funcionant amb l’energia de la xarxa elèctrica.
3.2.3.12.2. On battery: indica que el SAI està engegat i funcionant amb l’energia de les seves bateries.
3.2.3.12.3. Overload: hi ha més dispositius connectats del que el SAI és capaç d’alimentar.
3.2.3.12.4. Site Wiring fault: problemes amb el senyal elèctric que arriba o entra.
3.2.3.12.5. Replace Battery: cal canviar les bateries.
3.2.3.12.6. Low Battery: bateries baixes.
3.2.3.12.7. Battery Status: mostra el nivell de càrrega de les bateries.
3.2.3.13. Senyals sonors:
3.2.3.14. avisen de situacions crítiques en què pot fer falta l’actuació de l’administrador.
3.2.3.15. Alarma de bateries:
3.2.3.16. les bateries és la part més vulnerable dels SAI.
3.2.3.17. Aquesta alarma pot ser lluminosa o sonora o a través del dimoni: s’ha de verificar que no sigui una falsa alarma, i iniciar el procés d'auto comprovació en el SAI, aquest revisa l’estat del SAI.
3.3. 3.3
3.3.1. SAI OFF line:
3.3.2. entra en acció en cas d’una interrupció en el subministrament de corrent, la bateria i l’ondulador s’activen per generar senyal elèctric. Són més barats
3.3.3. SAI Interactiu IN line:
3.3.4. estan basats en el mateix funcionament que els SAIS OFF line, és a dir, commuten a funcionament amb bateries en el moment de tall elèctric. La diferència amb la sèrie OFF line consisteix en que aquesta commutació és controlada per un microprocessador que analitza les variacions en el senyal d’entrada i decideix la commutació de bateries.
3.3.5. SAI ON line:
3.3.6. sempre alimenta l’equipament connectat amb el senyal elèctric generat per la bateria interna i, mentrestant, recarrega contínuament aquesta bateria amb el senyal que li arriba de la xarxa elèctrica. El senyal que donen sempre prové de les seves bateries, que es recarreguen contínuament. Fa que el senyal que ofereix el SAI sigui molt estable. Per tot aixó són més cars
3.4. Quin tipus de SAI escollir
3.4.1. OFF line Zones estables, amb poques pertorbacions i xarxa elèctrica de bona qualitat. Petites instal·lacions.
3.4.2. Interactiu IN line Ordinador de gama mitja i baixa, consoles de joc, petits servidors de xarxa, equips d'oficina. Recomanat per la majoria de dispositius.
3.4.3. ON line Servidors, clústers d'equips, i en general instal·lacions critiques o imprescindibles: xarxes de dades, servidors, telecomunicacions, indústria, ...