1. PLANTES
1.1. tipus de cèl·lula
1.1.1. Eucariota amb parets de cel·lulosa
1.2. orgànul cel·lular
1.2.1. Ens que contenen les cel·lules vegetals
1.3. organització
1.3.1. Pluricel·lulars amb teixits
1.4. tipus de nutrició
1.4.1. Autotròtrofa (menys plantes paràsites o spròfites)
1.5. reproducció
1.5.1. Sexual i asexual
1.6. mobilitat
1.6.1. Immòbils
1.7. representants
1.7.1. Plantes vasculars
1.7.2. biròfits
1.8. CLASIFICACIÓ
1.8.1. Amb flor (plates amb semilla)
1.8.1.1. Gimnospermes
1.8.1.1.1. no tenen flors ni fruits però sí que produeixen llavors, disposades de manera visible a les fulles o a la tija. forment cons o pinyes.
1.8.1.2. Angiospermas
1.8.1.2.1. són plantes amb flor, fruit i llavors. lloc a la fruita i a les llavors.
1.8.2. Sense flor (sense semilla)
1.8.2.1. Tal·lòfit (algues)
1.8.2.1.1. plantes simples, autotròfiques i no vasculars.
1.8.2.2. Briòfits en sentit ampli (no vasculars)
1.8.2.2.1. són les plantes terrestres més simples i primitives.
1.8.2.3. Pteridòfits (vasculars)
1.8.2.3.1. són plantes majoritàriament terrestres que ocupen zones a l'ombra i es caracteritzen per no tenir llavors i flors, encara que les fulles produeixen espores mitjançant les quals es poden generar noves plantes.
2. ANIMALS
2.1. tipus de cèl·lula
2.1.1. Eucariota sense parets
2.2. orgànul cel·lular
2.2.1. Orgànuls de les cèl·lules animals
2.3. organització
2.3.1. Pluricel·lular amb teixits
2.4. tipus de nutrició
2.4.1. Heteròtrofa (ingestió)
2.5. reproducció
2.5.1. Sexual
2.6. mobilitat
2.6.1. Mòbils, normalment per mitjà de fibres contràctils
2.7. representants
2.7.1. Animals
2.8. CLASIFICACIÓ
2.8.1. Vertebrats
2.8.1.1. proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure
2.8.1.1.1. pixos
2.8.1.1.2. rèptils
2.8.1.1.3. amfibis
2.8.1.1.4. aus
2.8.1.1.5. mamífers
2.8.2. Invertebrats
2.8.2.1. no tenen columna vertebral ni endoesquelet. Tots ells són ovípars, això vol dir que neixen d'ous.
2.8.2.1.1. Amb protecció corporal
2.8.2.1.2. Sense protecció corporal
3. MONERES
3.1. tipus de cèl·lula
3.1.1. Procariota
3.2. orgànul cel·lular
3.2.1. No tenen orgànuls. Tenen l'estructura d'una cèl·lula procariota
3.3. organització
3.3.1. Unicel·lular o colonial
3.4. tipus de nutrició
3.4.1. Autòtrofa
3.4.1.1. cianobacteris
3.4.2. heteròtrofa
3.4.2.1. sapròfits
3.4.2.2. paràsits
3.5. reproducció
3.5.1. Asexual o parasexuals
3.6. mobilitat
3.6.1. Si són mòbils: per mitjà de flagels o lliscants
3.7. representants
3.7.1. Bacteris
3.7.2. Algues Blaves
3.8. CLASIFICACIÓ (BACTERIS)
3.8.1. Arqueobacteris
3.8.1.1. Bacteris que tenen ARN Ribosòmic diferent als eubacteris i s'han adaptat a un determinat ambient extern
3.8.1.1.1. halòfils extrems
3.8.1.1.2. metanògens
3.8.1.1.3. termoacidòfils
3.8.2. Eubacteris
3.8.2.1. bacteris amb mureïna a la paret cel·lular, lípids amb àcids grassos no ramificats connectats per enllaços ester en les membranes cel·lulars i ARN polimerases característiques
4. PROTISTS
4.1. tipus de cèl·lula
4.1.1. Eucariota (amb paret o sense)
4.2. orgànul cel·lular
4.2.1. Amb orgànuls: animals o vegetals
4.3. organització
4.3.1. Unicel·lular o colonial (també pluricel·lular amb pseudoteixits)
4.4. tipus de nutrició
4.4.1. Autòtrofa
4.4.2. Heteròtrofa
4.5. reproducció
4.5.1. Sexual i asexual
4.6. mobilitat
4.6.1. Si són mòbils: per mitjà de flagels o pseudòpodes
4.7. representants
4.7.1. Protozou
4.7.2. Algues unicel·lular
4.8. CLASIFICACIÓ
4.8.1. Amebozoa
4.8.1.1. amebes, fongs mucilaginosos (tot hi no ser fongs li diuen així) i mixomicots.
4.8.2. Arxaeplastida
4.8.2.1. algues vermelles
4.8.3. Excavata
4.8.3.1. organismes flagel·lats dels grups Euglenozoa i Percolozoa.
4.8.4. Stramenopils
4.8.4.1. algues terroses, diatomees, crisofícies i xantofícies.
4.8.5. Alveolata
4.8.5.1. organismes ciliats, dinoflagel·lats i apicomplexos.
4.8.6. Rhizaria
4.8.6.1. microorganismes foraminífers, radiolaris i cercozous.
4.8.7. Opisthokonta
4.8.7.1. metazous amb teixits diferenciats, fongs, coanoflagel·lats i Mesomycetozoa.
5. FONGS
5.1. tipus de cèl·lula
5.1.1. Eucariota amb parets de quitina
5.2. orgànul cel·lular
5.2.1. Tots menys el cloroplast
5.3. organització
5.3.1. Sincicial (sense límits definits entre cel·lules) o amb hifes septades
5.4. tipus de nutrició
5.4.1. Heteròtrofa (absorció)
5.5. reproducció
5.5.1. Sexual i asexual
5.6. mobilitat
5.6.1. Immòbils
5.7. representants
5.7.1. Fongs que fan bolets, floridures i llevats
5.8. CLASIFICACIÓ
5.8.1. Basidiomicots
5.8.1.1. fongs amb basidiòspores i cos en forma de bolet.
5.8.2. Ascomicots
5.8.2.1. aquests fongs contenen ascospores dins de les estructures reproductores denominades asques
5.8.3. Glomeromicots
5.8.3.1. formen micorizes, estructures que estableixen una relació interespecífica de simbiosi amb plantes
5.8.4. Zigomicots
5.8.4.1. també coneguts com floridures. Les seves espores reben el nom de zigòspores.
5.8.5. Quitriodiomicets
5.8.5.1. inclou tots aquells organismes microscòpics del regne Fungi