1. >La música xinesa es antiga en el segle XII a.C. la música tenia una consideració social alta. Ells fills del nobles i els prínceps fueron obligats a estudiar obligament amb esta materia. >La cultura xinesa creia en la influència del so sobre l'harmonia de l'univers. Prova d'això és que una de les obligacions més importants del primer emperador de cada nova dinastia era la de determinar i establir unes regles per a la tradició musical de la dinastia. >Aquesta cultura pensa que les emocions i els sentiments poden ser expressats i controlats mitjançant la interpretació musical.
2. 1. La música a la Xina
3. 1.1 Característiques musicals
4. >Ritme: Un munt de moviments corporals estan relacionats amb els ritmes bàsics generalment regular, tradicionalment basades en vells relats d'herois i contes sobrenaturals >Textura: predomina la textura monofònica. >Melodia: Es basa en l'escala pentatònica. >Instruments:Es classifiquen en funció dels materials emprats en la seua construcció com per exemple metall, pedra, seda >corda: te 7 cordes i pipa com el llaüt y erhu >Vent: flautes de Pan i bambú, Sheng o òrgan de boca con 17 tubs de bambú insertits en una carabassa >Percussió: tambors, gongs
5. 2.1 Característiques musicals Ritme> es fonamenta en el sistema mètric dels tala, on cada tala comprén un nombre determinat de pulsacions agrupades en 5 cicles o compassos que comprenen de 3 a 128 pulsacions.
6. Textura: es caracteritza per les seues melodies per a solista o a l'uníson, amb ús freqüent d'un so sostingut o pedal, on se li atorga més importància al ritme i a la melodia per crear una mescla de timbres que donen a aquest tipus de música un color especial, clarament recognoscible. >Melodia: es basa en el sistema melòdic dels raga, una espècie d'escala en què, igual que ocorre en el nostre sistema tonal, hi ha una nota predominant (tònica) a la qual se subordinen les restants (vegeu uns exemples). Existeixen diferents tipus de raga, en funció de determinades hores del dia o estacions concretes de l'any. En les seues melodies empren intervals més xicotets que al nostre sistema tonal. Instruments: Sitar i taula >Corda: el més emprat és el sitar, instrument de corda puntejada, d'un metre de longitud, amb 22 trasts i 19 cordes, cos de carabassa, utilitzat per realitzar escales raga. També s'empra el tanpura, de corda puntejada, entre 2 i 3 metres de longitud, amb 4 cordes i que s'utilitza per realitzar l'acompanyament mitjançant l'emissió d'un so continu. Vent: el pungi és un dels més característics. Està format per 2 tubs i l'empren molt els encantadors de serps. Percussió: destaca la taula, formada per 2 tambors amb que es marca la pulsació de la peça que s'interpreta.
7. Durant els últims 400 o 500 anys, no hi ha una llengua única a l'Índia, tampoc hi ha una identitat musical única. No obstant això, a pesar de l'àmplia gamma d'estils i tradicions musicals que recull. Aquesta música es remunta milers d'anys, als temps dels Cants de la Veda son escrits sagrats més antics de l'hinduisme, encara que ha aconseguit la seua forma actual.
