L'ELIONOR

1. L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra.

1.1. Descripción de L’Elionor com una noia alegre. Comença a treballar ben jove i l’autor descriu l’escena.

2. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures.

2.1. Evolució emocional de l’Elionor. Comença a sentir-se buida i sola a causa del monòton i esgotador treball a la fàbrica. Rep consell de casar-se i tenir fills.

3. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

3.1. L’Elionor segueix els consells rebuts i així, la història es repeteix amb la seva primera filla.