1. Nuevo nodo
2. TEORIES D'APRENENTATGE DESENVOLUPADES A L'ASSIGNATURA I LA RELACIÓ AMB LA TECNOLOGIA
2.1. Constructivisme
2.1.1. Definició
2.1.1.1. Paradigma de l'ensenyament-aprenentatge, més lligat a la concepció d'aprenentatge, que l'entén com la construcció (creació, elaboració, disseny i fonamentació) dels coneixements de forma individual i sempre a partir de l'activitat mental.
2.1.2. Principis
2.1.2.1. 1. L'ambient constructivista enl'aprenentatge, proveeix a les persones del contacte amb múltiples representacions de la realitat.
2.1.2.2. 2. Les múltiples representacions de la realitat evadeixen les simplificacions i representen la complexitat del món real.
2.1.2.3. 3. L'aprenentatge constructivista s'emfatitza el construir coneixement dins de la reproducció del mateix.
2.1.2.4. 4. L'aprenentatge constructivista ressalta tasques autèntiques d'una manera significativa en el context en lloc d'ús abstractes fossis del context.
2.1.2.5. 5. L'aprenentatge constructivista proporciona entorns d'aprenentatge comentorns de la vida diària o casos basats en l'aprenentatge en lloc d'una seqüència d'instruccions
2.1.2.6. 6. Els entorns d'aprenentatge constructivista fomenten la reflexió en l'experiència.
2.1.2.7. 7. Els entorns de aprenentatge constructivista permeten el context i elcontingut dependent de la construcció del coneixement.
2.1.2.8. 8. Els entorns d'aprenentatge constructivista donen suport a la "construcció col laborativa de l'aprenentatge, mitjançant la la negociació social, no de la competició dels seus estudiants.
2.1.2.9. 9. Importància dels coneixements previs i la capacitat per connectar la nova informació amb les estructures cognitives inicials de l'alumnat.
2.1.3. Autors més significatius
2.1.3.1. PIAGET
2.1.3.2. VYGOTSKY
2.1.3.3. BRUNER
2.1.3.4. AUSUBEL
2.1.3.5. NOVACK
2.1.4. CONSTRUCTIVISME SOCIAL
2.1.4.1. Encara l'aprenentatge és un procés intern i individual, es desenvolupa a partir de la interacció i comunicació.
2.1.4.2. Importància de les relacions entre el triangle interactiu
2.1.4.2.1. Activitat del professor
2.1.4.2.2. Interactivitat de l'alumnat
2.1.4.2.3. Continguts i activitats d'aprenentatge
2.1.4.3. Relevància de l'organització de l'activitat conjunta
2.1.4.4. Interactivitat
2.1.4.4.1. Interactivitat pedagògica potencial
2.1.4.4.2. Interactivitat tecnològica potencial
2.1.4.4.3. Interactivitat tecno-pedagògica real
2.1.4.5. Aprenentatge col·laboratiu
2.1.4.5.1. Comunitat Virtual d'Aprenentatge
2.2. Disseny Instruccional
2.2.1. Presència Social
2.2.2. Model tecno-pedagògic
2.2.3. Importància de la qualitat de continguts, materials i eines
2.2.4. Organització de l'activitat conjunta
2.2.5. Integració curricular
2.3. Tecnologies Educatives
2.3.1. permeten
2.3.1.1. nous escenaris formatius
2.3.1.1.1. educació presencial
2.3.1.1.2. e-learning
2.3.1.1.3. blended-learning
2.3.2. afavoreixen
2.3.2.1. comunicació
2.3.2.2. interacció
2.3.2.3. treball asíncron
2.3.2.4. lifelong learning
2.3.3. Usos de les eines i mitjans
2.3.3.1. 1.- Ha d'afavorir la interactivitat, la retroalimentació i el feeback: tant entre cada alumne amb els continguts, amb el professor, entre alumnes o del professor a cada grup d'alumnes o de forma individual.
2.3.3.2. 2.- Ha de permetre múltiples vies de comunicació, per adaptar-se a la forma en què cada alumne aprèn i es comunica/expressa millor.
2.3.3.3. 3.- Ha d'oferir una ajuda ajustada a cada moment, sent més les que s'ofereixen al principi d'acció de les tasques que al final (a causa que el procés d'andamiatje suposa que el que l'alumne pot fer ara amb una mica d'ajudes, acabarà podent fer-ho solament).
2.3.3.4. 4.- Establir mesures i instruments d'avaluació que permetin analitzar tant l'activitat de cada alumne en la seva activitat individual, com en el nivell, grau i quantitat de participació en el grup; que ofereixin un feedback entre alumnes-professor en tot moment per saber que van per bon camí en la seva tasca o se'ls pugui plantejar dubtes durant l'execució de les mateixes per recolzar el seu treball. De manera que l'avaluació sumativa serà important però més encara la formativa (el durant).
2.3.3.5. 5.- Assenyalar sempre i deixar constància dels objectius de cada activitat i la seva relació amb els objectius finals del tema o conjunt de continguts perquè sempre l'alumne sàpiga en quin punt està en relació al seu objectiu final, que és aprendre X continguts.