1. PRÉSTECS HIPOTECARIS
1.1. Producte bancari que permet obtenir una gran quantitat de diners destinat a la compra d'una vivenda amb la garantía del pagament, que és la pròpia vivenda.
1.1.1. Plaç Temporal
1.1.1.1. 20-35 anys
1.1.2. Tipus d'interès
1.1.2.1. És més reduït que en els préstecs personals.
1.1.3. Tipus d'interès
1.1.3.1. Fix
1.1.3.2. Variable
2. TARGETES
2.1. Tros de plàstic que s'utilitza per acumular diners.
2.2. Tipus
2.2.1. Targeta de dèbit
2.2.1.1. Empleada per disposar dels fons depositats en una compte corrent o d'estalvi. (Disposició dels nostres fons.)
2.2.1.1.1. Les quantitats disposades es descompten instantaniament de la compte.
2.2.2. Targeta de crèdit
2.2.2.1. Permet disposar de fons sense necessitat de tenir-los. (Disposició de línea en crèdit.)
2.2.2.1.1. Les quantitats disposades es tornaran en uns plaços i condicions fixats per endavant.
2.2.2.2. Tipus
2.2.2.2.1. Or
2.2.2.2.2. Plata
2.2.2.2.3. Normal
3. REUNIFICACIÓ DE LES DEUDES
3.1. Agrupar en un únic préstec tots els deutes contrets.
3.2. L'objectiu és pagar menys quantitat al mes, però amb un termini de temps més llarg.
3.3. És molt important gestionar cuidadosament els gastos i comissions, ja que es incorren en ells tant al cancel·lar els antics deutes.
3.4. Grans abusos
3.4.1. Solen recórrer a reunificació famílies atabalades per no poder assumir els pagaments dels seus deutes, la qual cosa ocasiona que d'una banda té pressa a reunificar, i per una altra escàs poder de negociació pel que fa a comissions i despeses.
4. SOBREENDEUTAMENT, MOROSOS I EMBARGAMENTS
4.1. Estem sobreendeutats quan
4.1.1. Superem el nostre límit d'endeutament (40% dels nostres ingressos nets).
4.2. ORIGEN
4.2.1. El descontrol en la despesa, o una causa imprevista greu (atur, accident ...).
4.3. Límit del endautament = 40% de Renta Disponible.
4.3.1. DESCONTROL
4.3.2. IMPREVISTOS GREUS
4.3.3. CONVERTIR-SE EN UN MORÓS
4.3.3.1. Registres de morosos
4.3.3.1.1. RAI
4.3.3.1.2. ASNEF
4.3.3.2. Provoca la dificultat per accedir a nous crèdits.
4.4. EMBARGAMENT
4.4.1. Un jutge pot requisar els béns d'un morós si es produeix un impagament
4.4.2. MOTIUS
4.4.2.1. NO PAGAR QUOTES D'UN PRÉSTEC
4.4.2.2. NO PAGAR MULTES DE TRÀFIC O IMPOSTOS
4.4.2.3. NO PAGAR DEUTES AMB ALTRES PERSONES FÍSIQUES O JURÍDIQUES
4.5. ELS REGISTRES DE MOROSOS
4.5.1. Les entitats financeres consulten aquests fitxers abans d'autoritzar un operació de préstec o crèdit. Una persona pot estar inscrita en ells i no saber-ho. Un motiu habitual és el no haver pagat factures telefòniques.
5. PLANS DE PENSIONS
5.1. Un pla de pensions és un producte financer de estalvi per a la jubilació que permet a l'inversor realitzar aportacions periòdiques que li permetin disposar d'un capital o una renda en el moment de la jubilació, en cas d'incapacitat o, en cas de defunció, perquè puguin disposar de la mateixa dels beneficiaris.
5.2. Té el desavantatge de la poca disponibilitat, és a dir, només podem obtenir els diners invertits sota certs supòsits.
5.3. ELS MAJORS FONS DE PENSIONS DEL MÓN
5.3.1. El patrimoni dels 300 majors fons de pensions de l'món va créixer un 3% el 2014 (davant el 6% el 2013) fins a assolir un nou màxim de gairebé 15 bilions de dòlars, segons l'últim estudi elaborat per Towers Watson i la publicació nord-americana especialitzada en inversions Pension & Investments. Fa deu anys el patrimoni total dels majors fons de pensions de l'món va registrar un creixement de l'27% fins a arribar als 8,4 bilions de dòlars, per sobre de l'anterior màxim de 6,6 bilions registrat el 2003. L'informe P & I / Towers Watson Global 300 mostra que, per regió, Amèrica del Nord va registrar la major taxa de creixement compost anual durant els últims cinc anys, un 8%, en comparació amb Europa (més de el 7%) i Àsia Pacífic (prop de el 4%). L'informe també mostra que els 300 més fons de pensions de l'món representen prop de el 43% de el patrimoni global.
6. COMPTES BANCÀRIES
6.1. COMPTES CORRENTS O DIPÒSIT A LA VISTA
6.1.1. El depositante tiene libertad para retirar en cualquier momento el importe del depósito.La entidad presta un “servicio de caja” , comprometiéndose a realizar los cobros y pagos que el cliente le encargue: domicializar recibos, pagar cheques, ordenar transferencias...
6.1.1.1. Normalment s'ha de tenir diners en la compte corrent per poder afrontar els pagaments, encara que pot haver-se acordat previament la possibilitat d'un avançament de diners (descobert en compte).
6.2. COMPTES D'ESTALVIS
6.2.1. Actualment tenen un funcionament molt similar a les comptes corrents.
6.2.1.1. Normalment s'entrega una llibreta física i no permeten talonari de xecs ni domiciliar rebuts.
6.3. DIPÒSIT A PLAÇ
6.3.1. El lliurament de diners queda fixada per un plaç de temps determinat. L'interés rebut és major que en les altres comptes, però la retirada abans del venciment del plaç està subjectat a penalitzacions. És criteri del Banc d'Espanya que la penalització no ha de ser superior al dels interessos bruts meritats des de que és contracta el dipòsit fins la data de cancelació. Existeixen molts tipus de dipòsits, en alguns d'ells la seva rendibilitat està vinculada a l'evolució d'un índex borsari.
7. PRÉSTECS PERSONALS
7.1. Producte bancari que permet obtenir una determinada quantitat de diners a canvi de tornar-la, amb els interessos.
7.1.1. CARACTERÍSTIQUES:
7.1.1.1. Destinats a la compra de béns i serveis de consum.
7.1.1.2. Import no elevat (1.000 - 40.000 euros).
7.1.1.3. Tramitació més àgil que els hipotecaris, però amb major interès.
7.1.1.4. És respon a la devolució de l'import, interessos i comissions, amb tots els béns presents i futurs.
7.1.1.5. Poden estar subjectats a un tipus d'interès fix o variable.
8. PRESSUPOST FAMILIAR
8.1. El pressupost serveix per planificar els ingressos i despeses d'un període.
8.2. És molt útil per controlar el nivell de despesa i evitar problemes d'endeutament.
8.3. INGRESSOS
8.3.1. Salaris
8.3.2. Rendes
8.3.3. Pensions
8.3.4. Ajudes
8.3.5. Altres Ingressos
8.4. DESPESES
8.4.1. Hipoteca / Lloguer
8.4.2. Préstec
8.4.3. Targetes
8.4.4. Subministraments
8.4.5. Educació
8.4.6. Transport
8.4.7. Assegurançes
8.4.8. Roba
8.4.9. Alimentació
8.4.10. Despeses Mèdiques
8.4.11. Oci
8.4.12. Altres
8.5. SITUACIÓ FAMILIAR
8.5.1. Superàvit pressupostari: Ingressos > Despeses
8.5.1.1. Supéravit => Estalvi => Cobrament d'interessos => Augment de la riqueza
8.5.2. Equilibri pressupostari: Ingressos = Despeses
8.5.3. Dèficit pressupostari: Ingressos <Despeses
8.5.3.1. Déficit => Deuda => Pagament d'interessos => Disminució de la riqueza
8.5.3.1.1. No és el mateix endeutar-se per invertir (negoci, educació ...), el que ens proporcionarà un guany més gran en el futur, que paga despesa supèrflua.
8.5.4. Capacitat d'endeutament: 35% Ingressos Límit màxim endeutament: 40% Ingressos
9. ACCIONS I BONS
9.1. Els estalviadors, a més de pondre dipositar els seus diners en comptes bancaris i obtenir per això un interès, poden invertir en molts altres productes financers.
9.2. BONS
9.2.1. Un bo és un préstec que vam realitzar a una empresa o govern. A canvi, obtenderemos un interès i quan estigui estipulat, ens tornaran els diners aportats. els bons també s'anomenen obligacions o emprèstits.
9.2.1.1. Són títols de renda fixa, la seva retribució és independent de com hagin estat els resultats econòmics de l'empresa. Si la companyia o el govern fallida, si podem perdre la inversió realitzada.
9.2.1.2. EMPRÈSITS
9.2.1.2.1. Préstec dividit en fraccions denominades bons. Si s'emeten a menys de 18 mesos s'anomenen lletres o pagarés i quan el termini és superior als 10 anys obligacions.
9.2.2. Renda fixa (Obligacionista = Creditor = Prestador Empresa)
9.3. ACCIONS
9.3.1. Un acció és una participació en el capital d'una empresa, de manera que a l'comprar-adquirim la condició de soci. Els beneficis que obtenim dependrà dels resultats de l'empresa, per això es denominen títols de renda variable.
9.3.1.1. Molts estalviadors no compren accions esperant el repartiment de l'benefici, sinó que operen en mercats financers especulant amb les diferències en el seu preu.
9.3.2. Renda variable (Accionista = Soci = Amo Empresa)
9.4. RENDIBILITAT
9.4.1. Mesura la relació entre el capital invertit i els beneficis obtinguts per aquesta inversió. S'expressa en %.
10. LES ASSEGURANÇES
10.1. Mitjà per a la cobertura dels riscos a l'transferir-los a una asseguradora que es va a encarregar de garantir o indemnitzar tot o part de l'perjudici produït per l'aparició de determinades situacions accidentals. És una fórmula eficaç de cobertura que implica pagar una certa quantitat per una prestació o indemnització futura en cas que es presenti una situació adversa, que en alguns casos, pot ser extrema (per exemple, si s'incendia un cotxe).
10.2. EL RISC
10.2.1. Està sempre present en la vida de les persones; es manifesta en totes les decisions que es prenen diàriament i en totes les activitats que es practiquen, ja siguin de caràcter professional o personal.
10.2.1.1. És més, determinats riscos de vegades s'assumeixen simplement per residir en una determinada ubicació geogràfica. Per exemple, si vius al golf de Mèxic estàs exposat a que un huracà pugui provocar danys importants.
10.2.1.1.1. El primer és reconèixer el risc, és a dir, saber que existeix i que és possible que passi. Si no s'identifica, difícilment es podran prendre les mesures adequades per al seu tractament.
10.2.1.1.2. A continuació, s'avalua la seva importància, analitzant la seva probabilitat d'aparició i les seves conseqüències. En aquesta anàlisi influeix la informació que posseeix cada persona: no és el mateix conèixer amb certesa els límits i característiques d'una situació, que simplement conèixer que existeix. també intervenen molts altres factors: des de la cultura o l'estat d'ànim fins a la manera de vida o les creences de cada persona.
10.2.1.1.3. L'últim pas consisteix a seleccionar la millor resposta entre les diferents alternatives. Cada individu busca aquesta resposta ideal, adaptant-la a seus recursos, i actua en conseqüència per tal d'obtenir la seguretat que consideri suficient.
10.3. TIPUS
10.3.1. ASSEGURANÇES PERSONALS
10.3.1.1. L'objecte assegurat és la persona. Es protegeix l'individu davant l'ocurrència d'un esdeveniment que l'afecti directament, com pot ser la mort, la supervivència, l'alteració de la seva salut o, en algunes ocasions, la seva integritat psíquica.
10.3.2. ASSEGURANÇES PATRIMONIALS
10.3.2.1. Tenen com a finalitat principal reparar la pèrdua que un assegurat pot patir en el seu patrimoni com a conseqüència d'un sinistre.
10.3.3. ASSEGURANÇES DE PRESTACIÓ DE SERVEIS
10.3.3.1. S'inclouen aquells rams de l'activitat asseguradora en què l'obligació de l'assegurador consisteix en la prestació d'un servei a l'assegurat; en ocasions també recull l'obligació d'atorgar una indemnització econòmica. entre aquests assegurances es troben, principalment, els de defensa jurídica, assistència en viatge i decessos.