1. Lesions del teixit periodontal
1.1. El tipus de bacteris que habita cada placa és diferent.
1.1.1. 1. Placa supragengival.
1.1.2. 2. Placa subgingival.
1.2. Quan hi ha una falta de higiene.
1.2.1. Provoca una inflamació.
1.2.1.1. Noslates a simple vista hi veiem, perquè la geniva té un to més vermellós i brillant i signes fàcilment.
1.2.1.1.1. Aquesta situació clínica es diu gingivitis.
1.2.1.2. Si aquesta situació persisteix, la inflamació continua avançant i pot penetrar fins l’ós alvolar i els lligaments periodontal.
1.2.1.2.1. En aquest cas parlem de periodonditis.
1.3. La geniva no sempre evoluciona cap a periodontitis, però al revés si.
1.4. La malaltia de periodonditis consisteix:
1.4.1. La placa bacteriana adherida al coll de la dent es calcifica i es torna en una estructura dura de color groc o marró, anomenada sarro, tosca o carrall.
1.4.2. La placa continua destruint el lligament periodontal i el ciment de l’arrel queda descobert.
1.4.3. El sarro es va dipositat sobre el ciment.
1.4.4. Si això progressa, es forma un espai entre la geniva i la dent (bossa peridontal)
1.4.5. La geniva baixa a mesura que es destrueix l’ós (recessió genival).
1.4.6. Quan el grau de destrucció peridental es avançat, la dent presenta gran mobilitat i pot arribar a perdre’s.
2. Lesions de la polpa dental
2.1. Quan la càries arriba a la dentina i no es tracta, seguirà avançant fins arribar a la popa.
2.1.1. Dolor tipus I
2.1.1.1. • Sorgeix davant d’estímuls com fred, calor o dolç.
2.1.1.2. • Desapareix al treure l’estímul.
2.1.1.3. • És con una descàrrega.
2.1.1.4. • Capça de localitzar-la en una dent.
2.1.1.5. Causes:
2.1.1.5.1. Si es una dent sana: es tracta d’una hipersensibilitat dentària.
2.1.1.5.2. Si és una dent amb càries: es tracta d’una pulpitis reversible.
2.1.2. Dolor tipus II
2.1.2.1. • Associat o no a estímuls.
2.1.2.2. • No desapareix al treure l’estímul.
2.1.2.3. • És tipus pulsatiu.
2.1.2.4. • Irradiat, no es localitza en una dent.
2.1.2.5. • Augmenta en decúbit sobre tot a la nit.
2.1.2.6. Causa:
2.1.2.6.1. El dolor tipus II és el que correspon a una pulpitis irreversible.
3. Varietats de gengivits o inflamació de la geniva
3.1. • Geniva crònica.
3.1.1. És l’acumulació de plaça bacteriana per mala higiene.
3.1.1.1. Manifestacions:
3.1.1.1.1. • Colorció vermella i brillant.
3.1.1.1.2. • Gran quantitat de placa.
3.1.1.1.3. • Sagrat espontani o amb el respallat.
3.1.1.1.4. • Sol infectar a les popil.les interdentals.
3.2. • Geniva situació especial.
3.2.1. Es produeix en casos especials que conformen factors predisposant, con alteracions hormonals.
3.3. • Engrandiment gingival.
3.3.1. La geniva comença a créixer sense control agreujant-se per l’acumulació de la placa.
3.3.1.1. S’associa amb el consum de certs medicaments.
3.3.1.1.1. • Hidantoïnes
3.3.1.1.2. • Ciclosporina.
3.3.1.1.3. • Antagonistes del calci.
4. Varietats de periodontitis
4.1. A la periodontitis està afectat l’ós alveolar i el lligament periodontal.
4.1.1. 1. Peridontitis crònica o piorrea.
4.1.1.1. • Associada a higiene escassa.
4.1.1.2. • Evolució lenta.
4.1.1.3. • Apareix a partir dels 35 anys.
4.1.1.4. • Hàlitosis.
4.1.1.5. • Infmació.
4.1.1.6. • Sangrat.
4.1.1.7. • Color vermellós i brillant.
4.1.1.8. • No dolor.
4.1.2. 2. Periodontitis agressiva.
4.1.2.1. • Abans dels 35 anys.
4.1.2.2. • Hereditària.
4.1.2.3. • Curació ràpida.
4.1.2.4. • Afecte a l’ós alveolar.
4.1.3. 3. Periodontitis associada a malalties generals.
4.1.3.1. • Associada a malalties amb base genètica o de tipus immunològic, diabetis, desnutrició, sida, etc.
4.1.3.2. • Evoició ràpida i poca resposta al tractament.
4.1.3.3. • Sida: Necrotitzant.
5. Càries
5.1. Les càries dentals, és una malaltia infecciosa provocada per un bacteri.
5.2. Deixa un buit o forat a la dent.
5.3. Avui en dia es una de les malalties més corrents del món.
5.4. Existeixen nombroses maneres de classificar les càries dentals.
5.4.1. Sovient és pot diagnosticar a ull nu.
5.4.2. Encara que a vegades es requereix una radiografia per confirmar el diagnòstic.
6. Factors que influeixen a l’aparició de la càries
6.1. Teixit favorable.
6.1.1. La dent té zones propícies perquè es produeixi una relació bacteriana.
6.2. Bacteris.
6.2.1. Els bacteris que estiguin a les zones anteriorment esmentades han de ser capaces de fermentar sucres.
6.3. Aliments.
6.3.1. L’individu ha de tenir una dieta rica en sucres.
6.4. Factor de Newbrun.
6.4.1. Hi han 3 factors del diagrama de Keyes i un quart factor dèficit a l’hora de desenvolupar una càries.
6.4.1.1. Aliments.
6.4.1.2. Bacteris.
6.4.1.3. Temps de contacte entre bacteris i aliments.
6.4.1.4. Teixits favorables.
7. Procés de les càries
7.1. 1. Sucres.
7.1.1. Fructosa.
7.1.2. Glucosa.
7.1.3. Sacarina.
7.1.4. Lactosa.
7.2. 2. Fermentació (làctica).
7.3. 3. Àcids làctics.
7.4. 4. Baixa el PH de la boca.
7.5. 5. Desmineralització del esmalt.
7.6. 6. Afecta a la dentina.
7.7. 7. Destrueix els teixits.
7.8. 8. Forat a la dent.
7.9. 9. Dolor a les dents.
8. Mesures de prevenció
8.1. 1. Higiene regular oral.
8.2. 2. Modificacions a la dent.
8.3. 3. Col.locució de material a les fissures.
8.4. 4. Fluor.
9. Tipus de càries i tipus de cavitats generades per la càries.
9.1. Tipus I. Fosses, solc i fisures.
9.1.1. • Apareix en les zones més deprimides de la superfície dentària o en forats de l’esmalt.
9.1.1.1. • Molers i premolars.
9.1.1.1.1. Classe I: Només afecten a una cara de les dents.
9.1.1.2. • Oclusals.
9.2. Tipus III. Interproximal.
9.2.1. • S’estenen més per superfície abans de profunditzar, per tant la seva progressió és més lenta que la de les fissures.
9.2.1.1. • Molars i premolars.
9.2.1.1.1. Classe II. Pot afectar 2 o 3 cares de la dent, que de forma abreviada es diuen. OM: Oclusió mesial, OD: Oclusió distal i MOD: Mesio oclusió distal.
9.2.1.2. • Mesual i diestal.
9.2.1.3. • Incisius i canins.
9.2.1.3.1. Classe III. No afecte el marge incisal.
9.2.1.3.2. Classe IV. Afecte el marge incisal.
9.3. Tipus II. Superfície llisa.
9.3.1. • Solen aparèixer a l’alçada del coll de la dent.
9.3.1.1. • Incisius i canins.
9.3.1.1.1. Classe V. Les més freqüents són les cavitats que deixen les càries cervicals.
9.3.1.2. • Molars i premolars.
9.3.1.2.1. Classe V. Les més freqüents són les cavitats que deixen les càries cervicals.
9.3.1.3. • Lingual i labial.
9.3.2. • Són habituals en:
9.3.2.1. • Persones grans amb problemes saliva.
9.3.2.2. • Persones amb medicació.
9.3.2.3. • Persones amb poca higiene.