1. INCLUSIÓ
1.1. SOCIETAT INCLUSIVA: desenvolupament dels drets humas, promouen la justícia social i la igualtat d’oportunitats.
1.1.1. INCLUSIO EDUCATIVA: procés que intenta respondre a la diversitat dels estudiants incrementant la seva participació i reduïnt la seva exclusió,Ainscow, Both i Dyson (2006) diuen que les pràctiques inclusives han de complir tres premisses:
1.1.1.1. Presencia de tots els participants
1.1.1.2. Participació de tots els implicats
1.1.1.3. Pogrés de tots els participants
2. DISCAPACITAT
2.1. FÍSICA
2.1.1. CLASSIFICACIÓ DE LA DISCAPACITAT FÍSICA:
2.1.1.1. Segons el moment de l’aparició • Congènita • Adquirida
2.1.1.2. Per l’origen • Cerebral. ( pe paràlisi cerebral) • Espinal (pe lesió medul·lar) • Muscular (pe distròfies musculars) • Osteoarticular (pe amputacions) • Vascular (pe vessament cerebral)
2.1.2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA
2.1.2.1. ESPINA BÍFIDA: paraplegia, malformacions en eeii, infeccions renals, hidrocefàlia, trastorns visuals, pèrdua de sensibilitat per sota la lesió
2.1.2.1.1. PARÀLISI CEREBRAL: dificultats en la manipulació d’objectes, poca coordinació i poden tenir dèficits sensorials.
2.1.2.2. AMPUTACIONS I MALFORMACIONS CONGÈNITES: Afectació del sistema osteoarticular. amputació total o parcial d’una extremitat
2.1.2.3. DANY CEREBRAL ADQUIRIT: Pot afectar a nl'emisferi dret o a l'esquerre (transtorn del llenguatge, descordinació... o perdues de memòria...
2.2. SENSORIAL
2.2.1. D.S. Auditiva
2.2.1.1. CLASSIFICACIÓ DE LES PÈRDUES AUDITIVES
2.2.1.1.1. Segons la zona lesionada • Lesió o alteració situada a l'oïda extern o mitja • Lesió o alteració situada a l'oïda intern • Lesió o alteració situada a les vies auditives centrals • Lesió o alteració situada a l'oïda mig i intern (mixta)
2.2.1.1.2. Segons el moment de l’aparició • Prenatals • Perinatals • Post natals
2.2.1.1.3. Segons la causa de la sordesa • Genètiques • Adquirides • desconegudes
2.2.1.1.4. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL
2.2.1.1.5. Segons el grau de pèrdua auditiva • Hipoacúsia • Sordesa • Cifosi o anacúsia
2.2.1.2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL AUDITIVA
2.2.1.2.1. Influència de diferents factors: • Edat en que comença • Nivell d’audició • Estimulació • Capacitat intel·lectual
2.2.2. D.S.Visual
2.2.2.1. CLASSIFICACIÓ DE LA DISCAPACITAT VISUAL
2.2.2.1.1. Els factors que marquen serán, el grau de perduda vidual i el moment de l'aparició de la discapacitat i els elements que determinen el funcionament de la visió són l'agudesa visual i el camp visual
2.2.2.2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL VISUAL
2.2.2.2.1. Dèficit en les habilitats socials Poca motivació per habilitats motrius. Necessiten ajut. Dificultats per conèixer el propi cos i l’esquema corporal. Menys expressius . problemes d’equilibri. Tenen el sentit del tacte més desenvolupat. L’audició és molt important, informació a distància.
2.2.3. MALALTIES NEUROMUSCULARS:Tenen debilitat fatiga muscular
2.3. INTEL·LECTUAL
2.3.1. CLASSIFICACIÓ DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
2.3.1.1. En funció del coeficient intel·lectual (ci): • Lleu o lleugera: ci 50-65 a 70 • Moderada: ci 35-40 a 50-65 • Greu o severa: ci 20-25 a 35-40 • Profunda: ci menys de 20
2.3.1.2. Classificació per recolzaments: Recursos que milloraran el seu funcionament individual. Es poden donar en diferents àrees, en diferents intensitat i per part de múltiples persones. Individualitzats
2.3.2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
2.3.2.1. Síndrome de down Poden tenir problemes de salut: cardíacs, auditius, de vista, digestius, ddel sistema immunitari, alteracions de la columna vertebral . Percepció: millor informació visual que l’auditiva Memòria: reté més informació si va acompanyada d’imatges, models o objectes reals Llenguatge i comunicació: missatges curts i clars Atenció: dificultat per mantenir l’atenció durant estones llargues Motivació: dèbil davant de tasques difícils
2.3.2.2. Trastorns de l'espectre autista (tea): dificultat en la comunicació, interacció social, flexibilitat de pensament i conducta - patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos i activitats - accepten bé les rutines - són ordenats i ritualistes - a vegades poc desenvolupament muscular, cal activitat física - a vegades ci per sobre del normal
3. PROGRAMES D'ACTIVITAT FISICOESPORTIVA INCLUSIUS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT
3.1. IMPORTÀNCIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
3.1.1. Ampliar opcions pel seu temps d’oci, conèixer diferents persones, aprendre valors com, respecte, cooperació, autocontrol, ... els ajuda a ser més autònoms, milloran la participació, que puguin participar del disseny de polítiques esportives i d’oci.
3.2. OBJECTIUS DELS PROGRAMES D’INCLUSIÓ FISICOESPORTIVA
3.2.1. Desenvolupar i adquirir habilitats bàsiques Aconseguir hàbits que assegurin certa autonomia Afavorir activitats comunicatives Potenciar les capacitats perceptives motrius Enfortir les relacions grupals i la interacció social Incrementar la seva condició física Augmentar la seva autoestima i autosuperació Millorar el seu estat de salut Aportar una alternativa d’oci i recreació saludable Augmentar la seva qualitat de vida Millorar la relació d’activitats de la seva vida diària Desenvolupar actitud que facilitin la inclusió social
3.3. CRITERIS A TENIR EN COMPTE EN LA PROPOSTA D’ADAPTACIONS
3.3.1. -Les tasques adaptades han de donar la resposta ajustada a les necessitats d'aprenentatge dels participants -Els professionals haurem de fer les adaptacions necessàries (espais, materials, normes, recursos i tasques) -L’adaptació s’ha d’ajustar a la persona que pateix la discapacitat, permetent el seu desenvolupament i l’èxit. -
3.3.1.1. Aqueste adaptacions es faran en 3 grups
3.3.1.1.1. Adaptacions de l’entorn i material Espais accessibles, sense barreres Material que sigui manipulable, motivador i adaptat (textura, sonoritat, mida, color, …)
3.3.1.1.2. Adaptacions metodològiques Metodologies que afavoreixin l’experimentació, l’expressió, la comunicació Adequar el missatge que volem transmetre Adequar el sistema de comunicació per que el missatge arribi Utilitzar estratègies i activitats motivadores Potenciar grups d’ensenyament cooperatius
3.3.1.1.3. Adaptacions de la tasca Dissenyar tasques amb diferents graus de dificultat Equilibrar la utilització de diferents tipus agrupament (individuals, parelles, petit grup, gran grup) Incloure activitats que suposin un repte assumible Assegurar la participació activa i efectiva
3.4. CONDICIONS DE SEGURETAT
3.4.1. donar d'autonomia per gestionar ells part de la seva seguretat (si coneixen els límits) Conèixer els seus límits Cal fer un bon control del risc i una bona planificació de les activitats segons el nivell de competència dels participants Cal que marquem límits clars en les activitats Identificar riscos i buscar mesures de prevenció Fer les tres parts de la sessió Conèixer com fer les ajudes en determinats exercicis Portes o ben obertes o tancades Protegir les zones de risc
3.5. TÈCNIQUES PER IMPULSAR LA PARTICIPACIÓ I LA CONFIANÇA
3.5.1. Tàsques adaptades, buscar la pedagogia de l'èxit, activitats en grup i cooperatives,tracte amb naturalitat, no sobreprotecció ,centrar-se en les seves capacitats, no en la discapacitat, si dubtem preguntar a ells com podem ajudar
3.6. ESTRATÈGIES MOTODOLÒGIQUES QUE AFAVOREIXEN LA COMUNICACIÓ
3.6.1. DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL
3.6.1.1. Utilitzar missatges breus i clars Completar la informació oral amb reforços visuals Repetir les instruccions i comprovar que les han comprès Oferir feedbacks Recolzar les explicacions amb exemples concrets, mostrar materials, imatges No utilitzar conceptes abstractes ni llenguatge subliminal L’animador s’ha de col·locar proper a l’alumne i captar la seva atenció abans de donar la informació
3.6.2. DISCAPACITAT SENSORIAL AUDITIVA
3.6.2.1. Necessitat d’elements facilitadors de senyalització visual Saber quin sistema de comunicació utilitzen (llengua oral, llengua signes, ..) Tenir els suports visuals adequats Si tenen restes auditives, minimitzar els sorolls de fons Ubicació de l’alumne que faciliti el contacte visual Cal avisar la persona quan vulguem dir-li alguna cosa El monitor ha d’estar ben il·luminat i proper a l’alumne Articular els sons de forma clara. No parlar ni massa ràpid ni massa lent Acompanyar d’exemples visuals Utilitzem senyals visuals per marcar l’inici i final de l’activitat. Demanar si ha comprès la informació
3.6.3. DISCAPACITAT SENSORIAL VISUAL
3.6.3.1. Comunicació per via auditiva Informar prèviament del que farem Donar pautes: a la teva dreta hi ha, al darrere teu hi ha, … Donar informació clara i concreta i detallar les accions que volem que facin Evitar exclamacions que puguin provocar ansietat “alerta”, millor diem “stop” Cal donar feedback , ajudem a millorar i fer modificacions Si ens dirigim a ells cal dir el seu nom prèviament Informem quan nosaltres canviem d’ubicació Si tenen restes visuals cal explicar des del lloc de treball Podem donar el document en Braille
3.6.4. DISCAPACITAT FÍSICA
3.6.4.1. En general no tene problemes de comunicació, excepte algunes personas amb paràlisis cerebral que si que els hi tindrem que fer adaptacions
3.7. ESTRATÈGIES QUE PERMETEN AGRUPAMENTS FLEXIBLES, ROLS I FUNCIONS
3.7.1. Quan fem parelles, la persona amb discapacitat anira amb una persona que no tingui discapacitat. Els grups petits s'utilitzen en activitats esportives, i els grans en jocs cooperatius, podem oferir alumnes de recolzament, però no sempre el mateix. No es bo que tota l'estona canvii de rols, cal donar-lis uns rols actius
3.8. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EN LES ADAPTACIONS PERA PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA
3.8.1. Principals orientacions
3.8.1.1. PARALISI CEREBRAL Evitar sorolls forts i inesperats, Es cansen més. Cal treballar la coordinació, la flexibilitats i la relaxació
3.8.1.2. DISTRÒFIES MUSCULARS Millorar força i resistència activitats de flexibilitat i mobilitat articular exercicis de marxa Control del pes millorar la funció respiratòria Es cansen ràpid
3.8.1.3. AMPUTACIONS Treballar l’equilibri, l’ajust postural i la força
3.8.1.4. LESIONS MEDULARS Treball de força de braços i la part del tronc no afectada i hidratar-se molt Exercicis encaminat a la millora del maneig de la cadira de rodes utilitzar una cadira de rodes adaptada a la modalitat esportiva, si és el cas Saber si poden tenir problemes respiratoris
3.8.1.5. AGRUPAMENTS, ESPAI, NIVELL D'ESFORÇ: Si cal posarem un company per ajudar al discapacitat, el terreny te que ser pla i llis i l'esforç moderat
3.8.1.6. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT: Podem modificar la normativa del joc, per exemple, l'espai, el temps, donar aventatges al discapacitat...
3.9. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EN LES ADAPTACIONS PERA PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL
3.9.1. Discapacitat visual
3.9.1.1. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES DISCAPACITAT SENSORIAL VISUAL tasques motrius i un bon treball postural treball d’orientació de l’espai, esquema corporal i mobilitat Evitar situacions de perill (portes o finestres obertes o entreobertes) estructura regular, organitzada i ordenada Marcar l’inici i el final de l’activitat
3.9.1.2. MODIFICACIÓ EN ELS REGLAMENTS Treballar amb el recolzament d’algun company ) Cordes, línies tàctils ... reconeixements previ dels espais Si hi ha restes visuals potenciar el contrast de les línies del camp Cal introduir normes que evitin situacions de risc (cops, xocs) Reduir o ampliar els espais Utilitzar sistemes alternatius de puntuació
3.9.1.3. MATERIALS Materials mòbils sonors Material més gran, tous i de colors vistosos Rugosos Cal sempre un reconeixement previ del material Cal protegir els obstacles
3.9.2. Discapacitat auditiva
3.9.2.1. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES DISCAPACITAT AUDITIVA Podem utilitzar targetes o cartells il·lustrats que ajudin a l’explicació de l’activitat Incentivar la presa de decisions
3.9.2.2. MODIFICACIÓ EN ELS REGLAMENTS Utilitzar senyals lluminosos o gestuals Assegurar-nos sempre que compren la normativa Alerta a les pròtesis auditives, evitar impactes Si fem joc o esport amb puntuació cal un marcador
3.9.2.3. MATERIALS: Sistemes lluminosos Si fem activitats de ritme, descalços sobre el parquet per percebre el ritme a través del terra
3.10. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EN LES ADAPTACIONS PERA PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL
3.10.1. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Dificultats en aspectes cognitius Limitació en l’ús del llenguatge Poden tenir alterats: esquema corporal, QFB i HMB Problemes socioemocionals Cal PEDAGOGIA DE L’ÈXIT Sessions molt estructurades. Anticipem sempre que farem. Espais amb límits visuals. Eliminar elements de distracció Oferim les ajudes necessàries, no sobreprotecció Paciència, necessiten més temps L’acompanyament musical pot augmentar la motivació
3.10.2. MATERIAL Adaptats a la seva necessitat de manipulació (objectes més glans, més lents, més lleugers, …) colors molt vius Presentar-los sempre abans
3.10.3. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT De fàcil a complicat Posar poques regles a l’activitat. Introduir-les a poc a poc . Establir límits i regles de comportament, puntuació senzilla Espais delimitats Reduir el nombre de decisions a prendre
3.10.4. REFORÇOS Molt important el feedback positiu Cal donar motivacions constant Informació precisa, breu, simple i que arribi per diferents vies
3.10.5. Orientacions especifiques per a síndrome de Down
3.10.5.1. Necessiten més temps per assolir els objectius Gran capacitat d’observació i imitació Aprenentatges significatius són més motidores Alerta HIPERLAXITUD(lesions) Alerta si hi ha problemes cardíacs associats
3.10.6. Orientacions especifiques per a TEA
3.10.6.1. Poden fatigar-se més ràpid (física i mentalment) Alguns tenen certa insensibilitat al dolor (lesions) Es desenvolupen bé en ambients estructurats Es troben més a gust en activitats físiques i esports individuals Fan bé les activitats de tècnica, els hi costa més el treball de tàctica i estratègia