UF6_Pt1.1

1. Un cop el sistema operatiu es troba instal·lat i configurat cal instal·lar el programari d'aplicació, de manera que aquest estigui disponible a l'ordinador de forma permanent. Les eines de programari que instal·leu en un equip es poden classificar en: -Programari de seguretat: aquells programes que asseguren la pervivència de les dades. -Programari de productivitat: aquells programes que s'encarreguen de facilitar la feina per aconseguir que el rendiment ecònomic del treball sigui major. -Eines d'aministració: permeten configurar diversos aspectes sobre el comportament del sistema. -Creació de continguts: destinats a editar documents destinats a suport paper o web. -Eines de xarxa i internet: realitzen tasques relacionades amb la comunicació en xarxa o internet. -Programes educatius: tenen com a finalitat oferir nous coneixements o habilitats. -Programari d'oci: són tots els programes que podem classificar com jocs o programes d'entreteniment. -Entorns integrats de desenvolupament (IDEs): serveixen per crear i comprovar el funcionament de programes informàtics de tot tipus. -Programes de servidor: donen serveis, com web, FTP, SGBD, i altres. -Eines de virtualització: permeten executar el sistema operatiu i els programes corresponents a un altre maquinari.

2. La instal·lació massiva de programari permet instal·lar molts equips de manera ràpida mitjançant la personalització del mitjà d'instal·lació i el clonatge i restauració d'equips.

3. En la documentació tècnica cal incloure totes les dades necessàries per al tècnic de reparació del sistema.

4. Les eines de verificació o diagnòstic ens permeten analitzar un equip informàtic i extreure'n tot tipus d'informació sobre el maquinari i el programari.

5. La documentació per a l'usuari és aquella destinada a la persona que utilitzarà el sistema.

6. Programari base o de sistema: controla els recursos de la màquina.

7. Programari d'aplicació o d'utilitat: ajuda als usuaris a realitzar tota mena de tasques.

8. Les funcions del sistema operatiu es resumeixen en comunicar-se amb l'usuari i gestionar els recursos d'un equip de manera eficient. Es pot fer una classificació dels sistemes segons diversos conceptes: -Segons el nombre d'usuaris, els sistemes poden ser monousuari o multiusuari. -Segons el nombre de processos simultanis que es poden executar, els sistemes poden ser monotasca o multitasca. -Pel nombre de processadors que suporta: els sistemes poden ser monoprocés o multiprocés. -A partir del temps de resposta: els sistemes poden ser de temps real o compartit.

9. Sistemes Operatius -MS-DOS. És un sistema monousuari i monotasca, que va ser popular en el mercat domèstic. Actualment, ha quedat obsolet. -OS/2. Desenvolupat inicialment per IBM i Microsoft després que va aparèixer el primer processador 80286. -Windows. Va aportar una interfície gràfica més fàcil d'utilitzar que d'altres sistemes operatius. -UNIX. Dissenyat als laboratoris AT&T Bell l'any 1969. -GNU/Linux. De codi lliure, va ser programat tot prenent com exemple UNIX.

9.1. Al procedir a la instal·lació d'un sistema operatiu cal pensar bé de quina manera s'organitza el disc dur, ja que depenent de la mida i del tipus de sistema es crearan diferents particions.

9.2. Cada sistema operatiu presenta una sèrie de requeriments de maquinari a l'hora d'instal·lar-lo en un ordinador, amb uns mínims segons el tipus de microprocessador, memòria RAM i mida del disc dur.

9.3. Al llarg del cicle de vida d'un sistema operatiu, es van trobant vulnerabilitats importants que no s'havien tingut en compte, i són els mateixos fabricants de programari qui posen a disposició dels usuaris actualitzacions del sistema operatiu per compensar les deficiències.

10. Un disc dur ha de tenir, com a mínim, una partició. Les particions permeten dividir una unitat física en diverses unitats lògiques. Les particions es poden dividir en primàries i lògiques.

11. El tauler de control de Windows ens ofereix apartats destinats a revisar i modificar la configuració del programari base.

12. Un manual d'usuari és essencialment un document que té la llargada d'un llibre i conté instruccions sobre la instal·l ació, la utilització i la resolució de problemes en un producte de maquinari o programari.

12.1. El procés de redacció d'un manual inclou: Planificació inicial: Anàlisi de necessitats, destinataris i documents necessaris. Proposta de document: Estructura que tindrà el manual. Planificació del document: Calendari de tasques, membres de l'equip de redacció i concreció dels documents de suport. Prototipus i especificacions: Eines de palanificació que inclouen el prototipus del manual. Plantilles i manual d'estil: Imprescindibles per tenir un estil unificat. Diverses revisions i esborranys: L'escriptura d'un manual no és una feina individual, sinó que inclou un equip més ampli i diverses correccions fins arribar a la còpia final.