1. DESENVOLUPAMENT
1.1. A Barcelona la vaga es va iniciar als barris perifèrics, on es trobaven la majoria de les fàbriques. Allà es van cremar les casetes on es cobraven els odiats consums.
1.2. A Barcelona es van dur a terme moltes barricades. Moltes armeries van ser assaltades per proveir-se de pistoles i fusells. La violència es va dirigir contra les esglésies i les propietats eclesiàstiques, especialment els convents, els col·legis i els patronats de les ordres religioses. A l'espai de poques hores van cremar molts edificis religiós
1.3. Barcelona va acabar amb moltes columnes de fum procedents dels edificis religiosos assaltats i incendiats. Al llarg del dia, seguia la violència i els tirotejos entre els insurgents i les forces d'ordre públic.
1.4. Finalment uns 10 000 soldats van ocupar la ciutat de Barcelona. Entre divendres i dissabte la ciutat va anant recuperant-se a poc a poc , excepte en els barris de Sant Andreu i d'Horta,
2. CAUSES
2.1. Desenvolupament de el moviment Obrer:
2.1.1. A Catalunya, el PSOE i la UGT tenien escassa implantació. En els obrers predominava la ideologia anarquista, però estava articulada en associacions i sindicats. El 1907 es va crear Solidaritat Obrera, una alternativa a Solidaritat Catalana, per aconseguir la unió de diferents organitzacions de totes les tendències, però no va aconseguir reunir el conjunt de la classe obrera barcelonina.
2.2. -Processos de Montjuïc:
2.2.1. És el judici militar que va seguir a l'atemptat terrorista contra la processó de Corpus a Barcelona, el 7 de juny de 1896. Va provocar 12 morts i uns 35 ferits.
2.2.2. -Radicalismo republicà:
2.2.2.1. Una gran culpa la tenia l'aparició d'una força nova, el Partit Republicà Radical, dirigida per Alejandro Lerroux que durant la pràctica no feia un canvi social autèntic. Va ser significatiu per als treballadors catalans i van donar-li suport. El radicalisme no va aconseguir un gran pes polític duraner i important entre les classes mitjanes, però sí va restar força a el moviment obrer barceloní.
2.3. -El antimilitarisme:
2.3.1. S'havia aplicat a partir de la Llei de Jurisdiccions. Els mlitars tenien una actitud defensiva i arrogant cap al monopoli de l'patriotisme. Això va provocar la unió de la posició autoritària de Maura, el seu suport a el clergat i el fracàs de la seva reforma de l'Administració Local.