1. DICTADURA FRANQUISTA
1.1. ETAPES
1.1.1. 1939-53 : El nou règim aboleix la llibertat d'expressió i associació i es van suprimir institucions i prohibir la llengua catalana.
1.1.2. 1953-62 : es va aconseguir reconeixement internacional per part del règim franquista. A Catalunya s’inicia un recuperació econòmica per part del sector industrial a causa d’un creixement demogràfic.
1.1.3. 1962-75 : Formació de les associacions antifranquistess, que reivindiquen la llibertat d’expressió, la recuperació del règim democràtic, it. autonòmic, reconeixement de la diversitat cultural i dret a l'ús de la llengua catalana.
1.2. ELS DOS EXILIS
1.2.1. El règim prohibia qualsevol publicació fora del termini en la lingüística espanyola. Per això no es van poder publicar llibres, revistes, cartells… en català.
1.2.2. Els escriptors de llengua catalana van perdre els seus mitjans de comunicació. Gran nombre d’ells van anar a l’exili , i els que es van quedar, van viure un “exili interior”, una prohibició més gran per publicar literatura.
2. LA NARRATIVA DURANT L’ÈPOCA FRANQUISTA
2.1. REPERCUSSIÓ DE LA NARRATIVA
2.1.1. Cròniques de la veritat oculta
2.1.2. Vint-i-dos contes
2.1.3. Bearn o la sala de les nines
2.1.4. La plaça del Diamant
2.2. INCORPORACIÓ DE NOVES TÈCNIQUES
2.2.1. novel·la psicológica
2.2.1.1. aprofundeix en el món interior de personatges.
2.2.2. realisme màgic
2.2.2.1. incorpora la realitat d’elements de fantasia i somni crant un món insòlit.
2.2.3. novel·la de ciència ficció
2.2.3.1. explora les possiblitats imaginàries de la ciència i la tècnica , futur…
2.2.4. novel·la negra
2.2.4.1. descriu les situacions amb més conflictives i violentes de la societat.
3. MERCÈ RODOREDA la gran novel·lista del s.XX
3.1. L’ESTIL SINGULAR DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
3.1.1. veu narrativa
3.1.1.1. la narradora es la protagonista i s’adreça a algú per explicar-li la seva història
3.1.2. món interior
3.1.2.1. l’autora aprofondeix el caràcter psicològic del personatges on hi relata fets a través dels seus ulls i sensacions
3.1.3. símbols
3.1.3.1. s’hi troben elements simbòlics, per exemple una flor per representar la juventud, un jardí per representar la felicitat…
3.1.4. ambientació
3.1.4.1. escenes esdeven en lloc concrets de Barcelona en epoque precises
3.1.5. protagonistes
3.1.5.1. protagonitzades per dones que pateixen per culpa de la societat
3.1.6. temes
3.1.6.1. l’autora parla de la felicitat de la infantesa, les il·lusions de la juventud i la desilusión en fer-se adult, la marginació, depressió, el pas del temps i la decadència.
4. PERE CALDERES el renovador del conte
4.1. EL REALISME MÀGIC
4.1.1. Es planteja en narrar una realitat plena d'elements màgics que provoquen situacions insòlites amb efectes desconcertants
4.1.2. La tècnica era fer creíble un argument en que en realitat fantasia i somni formen una unitat no traida.
4.1.3. L’EXPRÉS EL MIRALL DE L’ÀNIMA OBCECACIÓ
5. POESIA DURANT L’ÈPOCA FRANQUISTA
5.1. NOVA CANÇÓ : recuperació de l'edició catalana. Els poetes se’ls reconeix com a salvadors de llengua i tradició catalana.
5.1.1. TRES GENERACIONS
5.1.1.1. 1900 : reconeguts avanç de la guerra i van continuar amb creativitat durant l’època franquista. Josep Carner, Josep Sagarra, J.V.Foix. Carles Riba,Pere Quart i Clementina Arderiu.
5.1.1.2. 1900 - 1920 : viven en plena juventud de la guerra i van establir les seves expectatives personals. Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Rosa Leveroni i Joan Vinyoli.
5.1.1.3. 1920- 1940 : vivien durant la seva infantesa sofrint penalitats de la postguerra. Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.
5.1.2. TEMES
5.1.2.1. Mort : reflecta la mort, la destrucció, l'absència de la gent durant la guerra
5.1.2.2. Pàtria : poetes alçaran la injusticia de la patria de la guerra viscuda
5.1.2.3. Realitat social : poetes denuncian descriuen la realitat viscuda
5.1.2.4. Sentiments : sentiments presents en la postguerra
5.1.3. EL VIU RECORD D’UN PAISATGE PERDUT PER LA GUERRA
5.1.3.1. A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
5.1.3.1.1. Les avions es van instal·lar a Mallorca. Bartomeu Rosselló - Pòrcel va tenir prohibit tornar a la seva terra natal. Per això va escriure un poema dirigir a la seva illa, descrivint l'enyorança que li tenia.
5.1.4. LA DESTRUCCIÓ D’UNS IDEALS I L’EXILI
5.1.4.1. LA CATALUNYA LLUNYANA
5.1.4.1.1. Màrius Torres va escriure un sonet en que expresaba el sentiment d la derrota i a la vegada el futur que podrien triunfar els seus ideals.
5.1.4.2. CORRADNES D’EXILI.
5.1.4.2.1. Joan OLiver va escriure un poema en que expresaba el dolor, la tristesa i enyorança que sentia.
6. SALVADOR ESPRIU símbol de la resistencia
6.1. EL MITE DE LA SIRENA
6.1.1. paradís perdut
6.1.1.1. Espai on de petit hi jugava i se sentia feliç. Descriu paisatges al pas del temps
6.1.2. pàtria perduda
6.1.2.1. Recorda el que ha passat per els lloc per on es recorre. Símbol de la nació vençuda i silenciada, destrucció de la postguerra, pèrdua de llibertats, etc.
6.1.3. Lloc de repòs
6.1.3.1. Morts, en el cementiri de Sinera on hi descansen en especial familiars i la seva mare i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La reflexió de la mort és un tema esencial
6.2. LA PELL DE BRAU
6.2.1. Diversitat de cultures, llengües i tradicions que havien coexistit la península. La seva actitud és de resistència però també es d’entesa, diàleg i pau.
7. MIQUEL MARTÍ I POL poeta de la realitat social i l’experiència
7.1. Parla de les expériences de la vida : el món del treball, injustícies socials, amor amistat, malaltia, salut, etc :
7.1.1. BALADA DEIXEU-ME DIR
8. TEATRE DURANT L’ÈPOCA FRANQUISTA
8.1. FITES IMPORTANTS
8.1.1. Es va permetre la representació publica d’alguna obra en català sota un control.
8.1.2. Josep Maria de Sagarra va aconseguir estrenar "La ferida Lluminosa".
8.1.3. Es van representar obres dels estrangers com William Shakespeare
8.1.4. Ricard Salvat va posar en escena "Ronda de mort a Sinera" a partir de textos de Salvador Espriu.
8.1.5. Es va estrenar "El retaule del flautista".
8.1.6. L'escena catalana a partir del seixat va tornar a la normalitat.
8.2. OBRES
8.2.1. Antígona
8.2.2. Ball robat
8.2.3. Una vella, coneguda olor
8.2.4. El retaule del flautista