1. ORÍGENS DE LA LITERATURA CATALANA
1.1. ORIGENS
1.1.1. Segles VI-VIII
1.1.2. Quan va caure l'imperi Romà, va haver una fragmentació lingüistica
1.1.3. LLENGÜES
1.1.3.1. Llatí
1.1.3.1.1. llengua culta
1.1.3.1.2. llengua oficial
1.1.3.1.3. llengua que s'utilitzava per a l'escriptura
1.1.3.2. Català
1.1.3.2.1. pràctica oral
1.1.3.2.2. llengua de carrer
1.2. PRIMERS TEXTOS
1.2.1. Societat feudal llatina
1.2.2. Lleis i sermons religiosos eren traduïts a la llengua vulgar. Finals S. XII i començament s. XIII
1.2.2.1. LLIBRE JUTGE (Forum Iudicum)
1.2.2.1.1. Recull de lleis
1.2.2.2. HOMILIES D'ORGANYÀ
1.2.2.2.1. Recull de sermons
1.2.3. La poesia s'escrivia en provençal
2. LA LÍRICA TROBADORESCA
2.1. INTRODUCCIÓ
2.1.1. Al s. XLL apareix una poesia a les corts de temàtica profana i de llengua vulgar. Aquesta lírica es fa molt popular a Catalunya
2.1.1.1. Els autors emprenen la lleguna provençal per diferents raons
2.1.1.1.1. La proximitat geogràfica
2.1.1.1.2. Els llaços politics externs
2.1.1.1.3. Les relacions econòmiques
2.1.1.1.4. Les similituds entre les llengues
2.1.1.1.5. El seu prestigui
2.2. EL TROBADOR
2.2.1. Integren la lírica provençal dels s. XII-XIII
2.2.2. Era músic i poeta
2.2.2.1. Redactava el text,la lletra i componia la música
2.2.3. A Catalunya hi ha més trobadors que eren senyors feudals o vassalls
2.3. EL JOGLAR
2.3.1. Recitava el que el trobador havia escrit, acompanyat d'un instrument
2.3.2. El poble el considerava una persona de baixa categoria
2.3.3. Joglar de lírica
2.3.3.1. refinat i culte
2.3.4. JOglar d'èpica
2.3.4.1. recitava cançons de gesta
2.4. ELS CANÇONERS VIDES I RAZOS
2.4.1. Són una amena d'antologies que es van començar a recollir a partir del S. XII
2.4.2. Es conserven 76
2.4.3. Estan ordenats per autors, gèneres i notacions musicals
2.4.4. En alguns apareix alguna cosa de la vida dels autors
2.5. L'AMOR CORTÈS
2.5.1. INTRODUCCIÓ
2.5.1.1. Es porta el vassallatge a l'amor
2.5.1.2. Amor ques'expresa a la cançó trobadoresca
2.5.1.3. És un joc de galanteig
2.5.2. EN QUE CONSISTEIX
2.5.2.1. La muller d'un senyor feudal té una mant que és un trobador, aquest li fa poemes i li eidica canços, però mai posant el seu nom, sinò un senyal, tot això es fa a magades del home, ja que si ho descobreix pot arribar a amatar al trobador. La muller li dona protecció al trobador a canvi de que ell li sigui fidel
2.5.3. PERSONATGES
2.5.3.1. EL TROBADOR
2.5.3.1.1. "hom"
2.5.3.1.2. És sent protegit per la dona
2.5.3.2. LA DAMA
2.5.3.2.1. "midons"
2.5.3.2.2. Dona casada
2.5.3.2.3. Feia patir al trobador
2.5.3.3. EL MARIT
2.5.3.3.1. "el gilós"
2.5.3.3.2. Era el marit de la dama
2.5.3.3.3. No podia assaventar-se de res
2.5.3.4. ELS LAUSENGIERS
2.5.3.4.1. Espien a la dama per descobrir si té algun amant i li diuen al gilós
2.6. POÈTICA TROBADORESCA I GÈNERES
2.6.1. INTRODUCCIÓ
2.6.1.1. La dansa no barreja el solista i el cor si
2.6.2. GÈNERES
2.6.2.1. LA CANÇÓ
2.6.2.1.1. Més freqüent, poema amorós
2.6.2.2. LA PASTOREL.LA
2.6.2.2.1. Diàleg entre un cavaller i una noia.
2.6.2.2.2. Versos de caràcter narratiu i diàleg entre els dos personatges
2.6.2.3. L'ALBADA
2.6.2.3.1. Maledicció dels amants quan es fa de dia desprès de passar la nit junts, per haver de separar-se
2.6.2.4. EL SIRVENTÈS
2.6.2.4.1. Objectiu és denigrar i insultar, atac personal
2.6.2.5. EL PLANY
2.6.2.5.1. Elogi fúnebre del protagonista a qui s'atribueixen vàries virtuts en grau excel·lent
2.6.3. LA DANSA I LA BALADA
2.6.3.1. Solista que entona unes estrofes i cor que repeteix un refrany
2.6.3.2. La balada inclou el refrany dins la composició
3. RAMON LLULL
3.1. BIOGRAFIA
3.1.1. fonts per les quals coneixem la seva vida
3.1.1.1. documents d'arxiu
3.1.1.2. referències autobiogràfiques
3.1.1.3. l'obra Vida Coetània
3.1.2. Va néixer a la Mallorca. Venia d'una família catalana de Barcelona. Es va casar amb Blanca Piany i va tenir dos fills. Durant la primera etapa de la seva vida va ser cortesà, galantejador de dames i autor de caçons trobadoresques. Amb 30 anys té una aparició divina repetida cinc vegades i desprès d'això els seus objectius eren:
3.1.3. -Conversió d'infidels
3.1.4. -Difondre l'ideal cristià
3.1.5. -Crear escoles per als misioners
3.2. OBRA
3.2.1. Està escrita en 4 llengües (llatí, català,àrab i provençal). Compren uns 243 títols i el tema són les branques del saber.
3.2.2. POESIA
3.2.2.1. Poesia autogràfica
3.2.2.1.1. Cant de Ramon, Lo desconhort
3.2.2.2. Poemes de caire religiós
3.2.2.2.1. Plant de la nostra Dama
3.2.3. NARRATIVA
3.2.3.1. Blanquerna
3.2.3.1.1. narració de vida exemplar
3.2.3.2. LLibre de les meravelles
3.2.3.2.1. narra el viatge d'un home que vol trobar la veritat
3.2.4. OBRA MÍSTICA
3.2.4.1. Llibre de contenplació en Déu
3.2.4.2. Llibre d'Amic e Amat
3.2.5. OBRA FILOSÒFICA
3.2.5.1. Arts magna
3.2.5.1.1. platonisme cristià
3.2.6. OBRA DIDÀCTICA
3.2.6.1. Llibre l'orde de cavalleria
3.2.6.1.1. Formació d'un cavaller cristià
3.2.6.2. Llibre doctrina pueril
3.2.6.2.1. Compendi de normes sobre l'educació dels infants
3.3. LLENGUA I ESTIL
3.3.1. És el creador del català literari, i és el primer que acosta el català a temes com la filosofia, la teologia...
4. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
4.1. INTRODUCCIÓ
4.1.1. Durant molt temps la història havia estat un gènere erudit, que sol el tractaven els religiosos i llatins. Aquestes històries estan sota la influència de les cançons de gesta i estan narrades en llengua vulgar
4.1.2. Cronicons
4.1.2.1. Breus anotacions sobre esdeveniments històrics sense cap ordre cronològic
4.1.3. Les quatre grans cròniques es van escriure al s. XIII i són l'exponent més gran de la prosa històrica catalana, tenen un caràcter èpic i eren de dues classes.
4.1.3.1. Unes eren recitades per joglars, anomenats "recontadors de gestes antigues "se centraven en episodis antics i tenien elements legendaris.
4.1.3.2. Les altres eren difoses pels "recontadors de novelles" i relataven notícies d'actualitat
4.2. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
4.2.1. Tenen molta importància lingüística i històrica, la finalitat era justificar les accions polítiques i deixar constància dels fets. Estan escrites en l'època de plenitud de la Catalunya medieval
4.2.2. LLIBRE DEL REI EN PERE O CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
4.2.2.1. Història els fets i les conquestes des de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el gran. És caracteritza pel rigor, el detallisme i l'abundància d'informació històrica. L'autor és desconegut, encara que es pensa que podria ser Bernat Escrivà, oficial reial
4.2.2.2. fonts
4.2.2.2.1. Documents oficials, experiència personal i testimonis directes
4.2.3. LLIBRE DELS FEITS O CRÒNICA DE JAUME I
4.2.3.1. L'autor de l'obra és Jaume I, l'obra està en forma autogràfica, en primera persona narrativa. És un text que justifica l'actuació del Conqueridor al llarg de la seva vida. Abunden les narracions sobre gestes militars polítiques. Té un profund sentiment religiós
4.2.3.2. fonts
4.2.3.2.1. Records i evocacions personals del rei, documents d'arxius reials, elements procedents de narracions poètiques de caràcter èpic
4.2.4. CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
4.2.4.1. Ramon Muntaner és l'autor de la crònica més llarga, va tenir una vida plena d'aventures i molt agitada. La crònica va des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el benigne. Una de les intencions és posar en manifests els actes de Muntaner. Aquesta crònica va influir en la redacció del Tirant lo Blanc
4.2.4.2. fonts
4.2.4.2.1. Biografia de l'autor i memòries
4.2.5. CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS
4.2.5.1. La crònica té forma autogràfica, la finalitat és justificar la pròpia actuació buscant l'aprovació favorable de la posteritat, coincideix amb una època de gran relleu cultural.
4.2.5.2. fonts
4.2.5.2.1. Records del rei i documents d'arxiu
5. LA POESÍA LÍRICADEL S.XIV-XV
5.1. INTRODUCCIÓ
5.1.1. És caracteritza per la continuïtat del model poètic cortès que van cera els trobadors.
5.1.2. Els poetes anteriors a Ausiàs March van escriure en una llengua híbrida, barrejant provençal i el català
5.1.3. les causes d'aquesta continuitat són
5.1.3.1. La conservació a la Corona d'Aragó de les estructures feudals que són la base de la poesia d'amor cortès
5.1.3.2. Identificació de la tradició poètica catalana amb la poesia trobadoresca
5.2. Durant el segle XIV i la primera meitat del s. XV, els poetes que escrivien en provençal eren de la cort o del voltant de la cort reial. Pere el Cerimoniós va crear els jocs florals al s. XIV.
5.3. Canvis socioculturals del món exterior
5.3.1. Procés de catalització
5.3.2. Temes italians
5.4. Autors destacables
5.4.1. Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Próxita
6. AUSIÀS MARCH
6.1. BIOGRAFIA
6.1.1. Provenia d'una família de burgesos enriquits, va ser fill del poeta Pere March. Es pensa que va néixer el 1397 a Gandia (València) i va morir el 3 de març de 1459. El 1419 es va fer cavaller i va participar en diversos fets d'armes al costat del rei Alfons el magnànim.
6.1.2. Als partir dels 27 anys es posa a escriure
6.1.3. Es va casar per primera vegada als 40 anys amb Isabel Martorell, que va morir
6.1.4. Es va casar per segona vegada amb Joana Escorna
6.1.5. Va tenir quatre fills il.legitims
6.2. OBRA (138 poemes)
6.2.1. CANTS D'AMOR
6.2.1.1. Plena de seny (amor carnal)
6.2.1.2. Llir entre cards (amor espiritual)
6.2.1.3. Oh foll amor
6.2.1.4. Amor, amor (critica dones)
6.2.1.5. El tema més important és l'amor, es pot dir que no estava dedicat sol a una persona, en els seus poemes no canta mai a les seves mullers
6.2.2. CANTS DE MORT
6.2.2.1. Planys dedicats a la seva segona dona
6.2.3. CANTS MORALS
6.2.3.1. Poemes sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut i el plaer
6.2.4. CANT ESPIRITUAL
6.2.4.1. Confessió sincera d'un home que és considera pecador
7. LITERATURA AL VOLTANT DE LA CAVALLERIA
7.1. LLIBRES DE CAVALLERIA
7.1.1. L'heroi té qualitats sobrenturals
7.1.2. Llocs molt llunyans i desconeguts
7.1.3. El temps es remot
7.1.4. L'ambient és de fantasia i somni
7.1.5. Imversemblant
7.2. NOVEL.LES CAVALLERESQUES
7.2.1. L'heroi té qualitats humanes
7.2.2. Els llocs són coneguts
7.2.3. El temps és proper a l'autor
7.2.4. L'ambient és realista
7.2.5. Versemblant
8. L'HUMANISME
8.1. INTRODUCCIÓ
8.1.1. Neix a Itàlia i va del s. XIV al S.XV, és la base del renaixement, és una nova actitud, una nova mera de veure el món, el centre és l'home, s'inspira en la cultura grecollatina
8.1.2. A Catalunya és un procés lent
8.1.2.1. CANCELLERIA REIAL
8.1.2.1.1. Organisme burocràtic integrat per escrivans i secretaris encarregats d'escriure tota mena de documents.
8.2. BERNAT METGE
8.2.1. Va néixer el 1343 a Barcelona, gràcies al seu padrastre va aprendre a redactar correctament les diverses llengües dels documents oficials i de seguida va començar a treballar per la monarquia. Primer es va veure embolicat en un escàndol de malversació contra els col·laboradors de rei Joan I, se'n va sortir gràcies al fet que li va escriure un llibre "Valter e Griselda " a la dona de l'home que l'havia de jutjar. Més tard es va veure en un altre escàndol per matar al rei, però mentre estava la presó i per aconseguir el favor del rei va escriure "Lo somni, que el va posar en llibertat i el va absoldre.
9. JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
9.1. JOANOT MARTORELL
9.1.1. Va néixer a València entre els anys 1405 i 1411 i va morir l'any 1468, venia d'una família de mitjana noblesa valenciana, que es va veure afectada per la pèrdua de prestigi. Quan el seu pare va morir va haver de csara les seves germanes, el qual es va tacar i ens conseqüència és qüestionava l'honor de tota la família. Els Martorell i Ausiàs March van entrar en una guerra privada que va acabar amb el matrimoni d'Isabel amb Ausiàs. Joanot va estar solter tota la vida i no es coneix cap descendència.
9.2. TIRANT LO BLANC
9.2.1. RESUM I ESTRUCTURA
9.2.1.1. La novel.la té 478 capítols que és distribuieixen en cinc parts
9.2.1.1.1. Tirant a Anglaterra
9.2.1.1.2. Tirant a Sicilia i a Rodes
9.2.1.1.3. Tirant a l'imperi Grec
9.2.1.1.4. Tirant al nord d'Àfrica
9.2.1.1.5. Tirant torna a l'Imperi Grec
9.2.2. PERSONATGES PRINCIPALS
9.2.2.1. Tirant lo Blanc
9.2.2.1.1. Protagonista, es un cavaller jove
9.2.2.2. Carmesina
9.2.2.2.1. Filla de l'emperador, té 14 anys
9.2.2.3. Diafebus
9.2.2.3.1. Cosí de Tirant, gran conestable
9.2.2.4. Estefania
9.2.2.4.1. S'enamora de Diafebus, amiga de Carmesina, filla del Duc de Macedònia
9.2.2.5. Emperador
9.2.2.5.1. Reclama a Tirant per salvar el seu Imperi
9.2.2.6. Emperadriu
9.2.2.6.1. Mare de Carmesina, dona gran
9.2.2.7. Hipòlit
9.2.2.7.1. Company de Tirant
9.2.2.8. Plaerdemavida
9.2.2.8.1. Donzella de Carmesina
9.2.2.9. Viuda reposada
9.2.2.9.1. Antiga dida de Carmesina
9.2.3. NOVEL.LA TOTAL I MODERNA
9.2.3.1. NOVEL.LA CAVALLERESCA
9.2.3.1.1. Versemblança i realisme
9.2.3.2. NOVEL.LA HISTÒRICA
9.2.3.2.1. Hi han fets que Martorell coneixia amagats dins de la novel·la, per això es barregen esdeveniments separats entre si per segles.
9.2.3.3. NOVEL.LA MILITAR
9.2.3.3.1. És un manual de formació per a cavallers
9.2.3.4. NOVEL.LA DE COSTUMS
9.2.3.4.1. Es veu la descripció de diferents estrats socials de l'època en la qual va viure el seu autor i de la societat del temps.
9.2.3.5. NOVEL.LA PSICOL.LÒGICA
9.2.3.5.1. Es pot obtenir un dibuix psicològic de cada personatge a partir dels seus comportaments.
9.2.4. NOVEL.LA ERÒTICA
9.2.4.1. A la novel·la l'amor és tan important com la guerra i parla molt sobre les ganes de Tirant de tirar-se a Carmesina.