1. Les causes de la Guerra
1.1. Rivalitats entre països
1.1.1. Entre el període de 1870 i 1914, les relacions internacionals es van anar fent més complicades i tenses. Es van causar les rivalitats entre les potències mundials per culpa dels interessos econòmics i colonials que van donar lloc al desig de protagonisme i a la cursa d'armaments.
1.2. Formació dels blocs i cursa d'armaments
1.2.1. La Primera Guerra Mundial va enfrontar a dos blocs de pisos: els aliats (França, Anglaterra, Rússia) i els Imperis Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria)
1.2.2. La cursa d'armaments va ser causada per la competició d'aquestes 5 grans potències per incrementar la seva capacitat militar, tant en nombre de soldats com de nombre d'artilleria.
1.3. Els enfrontaments colonials: les crisis marroquines
1.3.1. Al 1905 Alemanya va oferir el seu suport al Marroc davant de les pressions franceses que volien fer del Marroc un protectorat. Alemanya va arriar, fins hi tot, a desembarcar al Marroc; però l'any següent es va establir un pacte francoespanyol per establir-hi un protectorat al Marroc, frustrant als Alemanys.
1.3.2. Uns anys després (1911) va sorgir un nou conflicte quan Alemanya va enviar els seus vaixells de guerra per protegir als seus súbdits d'una insurrecció. Gran Bretanya va donar suport a França incondicionalment.
1.4. Les crisis dels balcans
1.4.1. Àustria-Hongria volia restablir la seva influència davant dels països d'Europa de l'est que encara estaven sota el domini de Turquia. Això va fer que no impedís una sèrie d'aliances que s'establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica.
1.4.2. Al 1912 va començar la primera guerra balcànica contra Turquia per tal d'alliberar els eslaus i els grecs que encara hi eren sotmesos. Els aliats van guanyar al exèrcit Turc. Després la Lliga es va posar en contra de Bulgària i li van robar totes les terres. Els cercles dirigents de Bulgària, sostinguts per llurs protectors austríacs i alemanys, es negaren a acabar el conflicte amb Sèrbia i Grècia, i al juny del 1913 atacaren ambdós països. Així començà la segona guerra balcànica. Sèrbia i Grècia s'aliaren amb Montenegro, Romania i Turquia, que esperaven de millorar la seva situació amb una nova guerra. Bulgària fou fàcilment vençuda. Un dels resultats fou la divisió de Macedònia i Tràcia. Van haver-hi un total de 3 guerres i el conflicte mai ha estat resolt.
1.5. El detonant de la guerra: la crisi de juliol de 1914
1.5.1. Atemptat de Sarajevo: les tensions nacionalistes entre Bòsnia, zona dels Balcans i Hercegovina s'intensificaven durant el conflicte austrohongarès, però va culminar amb l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria el 28 de juny de 1914, aquest atemptat desencadenà la Primera Guerra Mundial
2. Les consequències
2.1. Demogràfiques
2.1.1. Durant la primera guerra mundial va haver-hi un total de 4 milions de morts entre les potencies centrals i uns 5 milions de morts entre les potencies aliades. La major part de les perdues es van produir entre homes joves això va haver que hi hagués una sobre població femenina i que hi hagués un descens de la natalitat i el envelliment de la població. Viudes= 4 milions Orfes= 8 milions Morts= 9 milions Invàlids = 6 milions
2.2. Econòmiques
2.2.1. França i Bèlgica van ser els països més afectats perquè van tenir els combats més violents a les seves regions. Els camps de cultius, reds de ferrocarrils, ponts, carreteres i pots van ser totalment devastats, al igual que les ciutats i pobles. Tots els grans països van perdre més del 30% de la seva riquesa, però Estats Units no es va veure tant afectat així que es va convertir en la economia més rica. Estats Units va donar incomptable quantitat de diners als països aliats, va subministrar gran quantitat de material bèl·lic; a més a més que al acabar la guerra molt països Europeus depenien dels Estats Units per poder reconstruir la seva economia.
2.2.1.1. Deutes dels països amb EUA
2.3. Territorials
2.3.1. Alemanya va perdre una gran quantitat de territoris i totes les seves colònies a Àfrica i Oceania.
2.3.2. La dissolució de l'imperi austrohongarès va donar lloc a quatre estats independents: Àustria, Hongria, Xecoslovakia i Iugoslàvia.
2.3.3. L'imperi Otomà va deixar d'existir i es va passa a dir República de Turquia al 1923, el nou estat va quedar reduït a Anatòlia i Tràcia oriental.
2.3.4. La dissolució de l'Imperi rus va possibilitar la independència dels països bàltics: Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia.
2.4. Polítiques
2.4.1. Al finalitzar la guerra van deixar d'existir quatre grans imperis: l'Imperi alemany, l'Imperi rus, l'Imperi austrohongarès i l'Imperi Otomà. D'aquesta manera, la monarquia va retrocedir a Europa i va guanyar terreny la forma republicana de govern.
2.4.2. Es va iniciar un període de revolucions i guerres civils en diversos països. En l'Imperi dels Zares, la Revolució russa va portar a el poder als bolxevics, que el 1922 van crear un Estat socialista anomenat Unió Soviètica.
2.4.3. Al 1919 es va crear la Societat de les Nacions, un organisme internacional que tenia per principal objectiu evitar una nova guerra mundial.
2.4.3.1. Es van signar un conjunt de tractats de pau, per tal de redissenyar els límits dels països europeus i les seves colònies.
2.5. Repercussions Socials
2.5.1. Durant la guerra la dona va adquirir consciència de la seva capacitat per desenvolupar les habilitats dels homes iva tenir un creixent protagonisme en el mercat laboral.
2.5.2. Les classes mitjanes van sortir empobrides del conflicte a causa de que van sorgir noves fortunes relacionades amb la producció d'armes. Les masses obreres van patir una important pèrdua de poder adquisitiu dels seus salaris a causa de la inflació.
3. Els tractats de pau
3.1. La conferència de pau de París. Els 14 punts de Wilson.
3.1.1. La conferència de pau de Paris va ser u conjunt de sessions celebrades entre els representants dels guanyadors i perdedors de la Primera Guerra Mundial. Allà s' hi va acordar el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària.
3.1.2. Els catorze punts de Wilson es el nom que se li va donar al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i intentar reconstruir Europa. 1. Negociacions de pau públiques. 2. Llibertat de navegació marítima. 3. Llibertat de comerç internacional. 4. Limitació concertada dels armaments. 5. Dret d'autodeterminació per als temes colonials. 6. Evacuació de Rússia. 7. Evacuació i restauració de Bèlgica. 8. Retorn d'Alsàcia-Lorena a França. 9. Rectificacions de les fronteres italianes segons els límits de les nacionalitats. 10. Autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès. 11. Evacuació de Romania, de Sèrbia i de Montenegro. 12. Limitació de la sobirania otomana a només les regions turques. 13. Creació d'un Estat polonès amb lliure accés al mar. 14. Creació de la Societat de Nacions.
3.2. El tractat de Versalles
3.2.1. El tractat de Versalles va ser l'acord internacional per posar fi a la Primera Guerra Mundial. Va ser signat al juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores. Alemanya va haver d'acceptar el lliurament d'Alsàcia i Lorena a França, de Poznan i un corredor fins a la mar a Polònia, etc: i va haver de pagar una xifra elevada en concepte de reparacions de guerra; l'exèrcit alemany fou reduït a 100 000 homes, sense estat major, armament pesant ni aviació; fou també limitat el nombre i el tonatge dels vaixells de guerra. En aquest aspecte a Alemanya li va suposar la ruina.
4. Les fases de la guerra
4.1. Guerra de moviments (agost-desembre de 1914)
4.1.1. Va ser portada a terme per Alemanya, que volia derrotar a França per després centrar-se amb Rússia. En el front occidental, els alemanys, perdien aquesta guerra clau per la seva victòria seguint el pla Schelieffen basat en el càlcul de que l'exèrcit rus necessitaria varies setmanes per col·locar en el front tota la potència.
4.1.2. Els alemanys van envair Bèlgica el 4 d'agost per després atacar a França. Allà va ser on un militar francès (mariscal Joffre) va fer un contraatac que va aconseguir aturar el desplaçament alemany en el riu Marne al setembre de 1914. En aquesta batalla els francesos van aconseguir recuperar part del territori.
4.2. Guerra de trinxeres (1915-16).
4.2.1. Aquesta guerra s'anomena així per la manera en la que es van fer les operacions militars. Aquesta guerra va ser la conseqüència del fracàs de la guerra de moviments. Va suposar un canvi d'estratègia i va obrir pas a la guerra de fronts estables que van immobilitzar als exèrcits en línies de trinxeres que s'estenien a kilòmetres. Les tropes es veien obligades a lluitar durant mesos en trinxeres que disposaven de penoses condicions de vida.
4.2.2. Durant els mesos de 1916 es van començar a desencadenar una sèrie d'accions per tal de trencar amb el front enemic. El punt on va començar l'atac alemany va ser a la fortalesa de Verdún durant els mesos de desembre i febrer. La batalla va donar com a resultat 750.000 baixes. Després de la batalla de Verdún van seguir: la batalla de Somme, Caporetto i Tannenberg.
4.2.2.1. A la primavera de 1916 va tenir lloc el fet naval més important, la batalla de Jutlàndia, en la que va guanyar la flota alemanya sobre la britànica. No obstant, els vaixells alemanys es van retirar a les seves bases, intervenint només en comptades ocasions i deixant el pes de la guerra als submarins
4.3. Guerra de desgast i ofensiva final (1917-18)
4.3.1. La guerra de desgast tenia l'objectiu de debilitar els oponents de cada bàndol. Això podria fer-se mitjançant la debilitació de l'exèrcit i economia causant el màxim nombre de baixes i pèrdues. És una tàctica de guerra que enfoca menys a conquistar terreny. Alemanya va fer una retirada preliminar en alguns dels fronts occidentals. Rússia abandona la guerra a causa d'una revolució dins del seu territori. Estats Units li va declarar la guerra a Alemanya i comença l'ofensiva final quan les primeres tropes dels Estats Units arriben a Europa.
5. Els bàndols
5.1. La triple Entesa
5.1.1. La Triple Entesa és la aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia, la van formar per contrarestar la Triple Aliança formada per Itàlia, Alemanya i Àustria. La triple Entesa va ser firmada al 1907 precedida per enteses entre França i Anglaterra i entre Anglaterra i Rússia, però després, al 1914, es va transformar en una aliança contra Alemanya
5.2. La triple Aliança
5.2.1. Aquesta aliança va ser firmada al 1882 per Itàlia, Alemanya i Àustria. Itàlia va demanar ajuda a Alemanya davant del perill d'una agressió francesa així es va unir a la aliança que Alemanya ja tenia amb Àustria. Era una unió defensiva davant de la amenaça (no provocada) de França.