1. POLIFONIA: diferents veus narratives que intervenen en un text narratiu.
2. REALITAT EXTERNA
2.1. AUTOR REAL (persona real que escriu el text)
2.2. LECTOR REAL (qui rep el missatge / llig el text)
2.3. AUTOR MODEL (la idea que es fa el receptor / lector sobre l'autor a partir de la comprensió del text.
2.4. LECTOR MODEL (la idea que es fa l'emissor /autor del destinatari del text.
2.4.1. enciclopèdia col·lectiva
2.4.2. pressuposicions
2.4.3. referències textuals (implícits textuals)
3. REALITAT INTERNA
3.1. LOCUTOR o EMISSOR narrador, "jo" poètic, etc)
4. TEXTOS ARGUMENTATIUS
4.1. Veu de l'alutor
4.2. Veus enunciadores (cites a altres autors)
5. TEXTOS NARRATIUS
5.1. ORALS Anècdotes, històries, acudits, notícies, etc. ESCRITS: novel·les, contes, llegendes, poemes...
6. NARRADOR veu narrativa
6.1. EXTERN
6.1.1. narrador omniscient
6.1.2. narrador observador o extern (2ª o 3ª persona)
6.1.3. narrador-editor (a partir d'hipotètics manuscrits o documents perduts)
6.2. INTERN protagonista o personatge
6.2.1. narrador protagonista o autodiegètic
6.2.1.1. 1ª persona
6.2.1.2. monòleg interior
6.2.2. narrador testimoni (personatge secundari)
6.2.2.1. 1ª persona
6.2.2.2. observador
6.2.2.2.1. descripció objectiva de l'escena
6.2.2.2.2. interpretació subjectiva dels fets
7. AL·LOCUTARI (el locutor s'adreça directament al personatge) És el "tu" discursiu. Un "nosaltres" inclusiu (jo+tu+tu...) implica un al·locutari.
8. PERSONATGES
8.1. DISCURS REPORTAT veus enunciadores
8.1.1. Estil directe
8.1.1.1. la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador). Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva...
8.1.1.1.1. Per exemple: Li digué molt clarament: "No vull eixir amb tu".
8.1.2. Estil indirecte
8.1.2.1. la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica. Verb de dicció + conjunció que / si.
8.1.2.1.1. Per exemple: Li va dir molt clarament que no volia eixir amb ell.
8.1.3. Estil indirecte lliure
8.1.3.1. la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. Es reprodueix un enunciat alié, normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicció, ni cometes, amb la transposició de persona verbal (de 1a a 3a) i l’adequació dels elements díctics.
8.1.3.1.1. Per exemple: Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser humà. Era aclaparador. / Ella ho tenia decidit, no eixiria més amb ell.
8.1.4. Monòleg interior
8.1.4.1. El locutor reprodueix el seu pensament; és, alhora, locutor i al·locutari.
8.1.4.1.1. Per exemple: Mira, no vol eixir amb mi...I ara què faig?...
8.2. ARGUMENT
8.2.1. Personatges principals
8.2.2. Personatges secundaris
8.3. CARACTERITZACIÓ
8.3.1. Personatges plans
8.3.1.1. invariables
8.3.2. Personatges redons
8.3.2.1. evolucionen
8.3.3. Personatge col·lectiu
8.3.3.1. conjunt de persones, un poble sencer, una ciutat, etc. que actua com un personatge autònom i assumeix com a grup el que en altres casos recau en un sol individu.
8.3.4. Personatge-natura
8.3.4.1. la natura és una referència simbòlica i rep un protagonisme destacat; sovint incideix directament en l'argument, condiciona l'estat d'ànim dels personatges o actua d'element aglutinador. En el Modernisme en general.